Comarca andina del Paralel 42
La Comarca andina del paralel 42 és una micro-regió en la part argentina de la Patagonia andina. Es desenrolla en les províncies de Riu Negre i de Chubut a abdós costats del paralel 42 sur, que constituïx el llímit interprovincial.
La comarca involucra netament a les localitats d'El Bolsón, Llac Puelo, El Clot i Epuyén i els seus àrees rurals propenques. Estes constituïxen un àrea de influència quotidiana. Al voltant d'esta, es desenrolla un àrea de influència ocasional[1] que inclou les localitats d'El Maitén, Cholila i Ñorquincó[2] i s'estén fins al llímit internacional en Chile.
La comarca destaca per la seua activitat turística, basada en la bellea de les seues paisages, protegits per la llegislació, com el Parc nacional Llac Puelo.
Geografia física
[editar | editar còdic]La comarca es troba llimitada per:
- l'oest: pel llímit internacional en Chile. Encara que el parage chilé Segon Corral pot incloure's en ella.
- l'est: per la vora de la ecorregió del bosc andino patagónico, encara que localitats Com Ñorquinco i El Maitén estan fòra d'ell.
- el nort i el sur: per l'àrea d'influència de les dos grans ciutats andinas de la zona: Sant Carlos de Bariloche, pel nort i Esquel pel sur.
La comarca té una àrea total de 7550 km².
Relleu
[editar | editar còdic]La comarca s'ubica en la cordillera dels Vages, específicament en la seua part patagónica, al sur del continent. En la zona d'Argentina i Chile, la cadena està orientada en la direcció nort-sur i, en el centre i nort d'eixos països, les grans altures constituïxen un obstàcul als vents de l'oest i marquen una clara divisòria d'aigües. No obstant, els Vages patagónicos tenen una menor altura i estan entrecortados per llac, passos i valls que permeten l'ingrés dels vents en aire humit del oceà Pacífic i el desaiguador de conques argentines cap a dit oceà.
En la comarca, els picos més alts tenen entre 2000 i 2500 m s. n. m. Els picos més alts són: cerro Tres Picos (2492 m s. n. m.) en la vora suroest de la comarca, i l'Agulla Sur (2298 m s. n. m.) a l'oest de llac Puelo. També destaca el cerro Gele Blau (2248 m s. n. m.) en en glaciar a on naix el riu Blau a l'oest del Bolsón. Encara que el més conegut per la seua proximitat al Bolsón és el cerro Piltriquitrón (2260 m s. n. m.) a l'est de dita ciutat.
L'activitat dels glaciarés del passat geològic han originat conques que han donat lloc als actuals llac Puelo, Epuyen, Amagat, etc i valls com la vall del Bolsón pel que discorren els riu Blau i Quemquemtreu o el del riu Epuyén. Posteriorment els torrentades recents han produït un relleu pla en estes valls que actualment tenen altituts entre 200 i 500 m s. n. m. i permeten les activitats humanes. L'orientació d'alguns d'açò valls i llac resulta característica de la comarca. En el restant de la Patagonia andina, molts llac i valls tenen orientació este-oest. La vall del Bolsón i el cos principal del llac Puelo i, més a l'est, el riu Chubut tenen orientació aproximadament nort-sur. La vall i llac Epuyén, tenen trams en direccions noroest-suroest i noreste-suroest. Açò afecta el règim de vents.
Clima
[editar | editar còdic]El clima de la comarca és templat oceànic. Com casi tot el país, la comarca està ubicada en latitut de climes templats. I per la menor altitut de les valls poblades, estos tenen unes temperatures miges una miqueta majors que les grans ciutats andinas propenques. Els vents de l'oest que conseguixen penetrar gràcies a les característiques de la cordillera patagónica produïxen pluges suficients i abundants en un màxim en hivern lo que assembla el clima, especialment en l'est de la comarca, als climes mediterràneus. Existix un marcat gradient de precipitacions en la direcció este-oest. Són abundants en el llímit en Chile i escasses en la vora oriental de la comarca. Esta influència oceànica també produïx una amplitut tèrmica estacional reduïda. Per l'orientació nort-sur de les valls, perpendicular als vents predominants de l'oest, la comarca té velocitats mija de vents molt menors que, per eixemple, l'entorn del llac Nahuel Huapi.[3]
Hidrografia
[editar | editar còdic]La característica hidrogràfica de la comarca és la pertinença de gran part de l'àrea (especialment de l'àrea d'influència quotidiana) a la vertent del Pacífic, alguna cosa rar en Argentina degut a que el llímit internacional, en general, seguix la divisòria d'aigües. Com tots els rius de la regió, tenen doble riuada: una major en hivern coincidente en l'aument de luvias. I una menor a fins de primavera coincidente en el desgel. l'estiaje té lloc a principis d'autumne.
Conca del Puelo
[editar | editar còdic]Els rius i llac de la zona central i del nort de la comarca, pertanyen a la conca del riu Puelo. Els afluents argentins més importants són el llac Puelo i, al nort de la comarca, el riu Manso.
Els rius que desemboquen en el llac Puelo són: pel nort: el Blau que també rep aigües del riu Quemquemtreu, que passa per la ciutat del Bolsón. Per l'est, el riu Epuyén, que rep aigües del llac del mateix nom, després de completar un gir entorn el cerro Pirque. Pel sur, els rius Térbol que rep a la seua volta les aigües de l'estany Esperanza.
Els afluents més importants del Manso són els rius Foyel que rep les aigües del llac Amagat i el Villegas. El Manso creua la frontera en latitut 41°30′.
L'efluent del llac Puelo és el riu Puelo que creua la frontera en latitut 42°6′ i després d'1 quilómetro forma el llac Inferior ya en territori chilé. El riu Puelo desemboca en l'l'estuari del Reloncaví en l'oceà Pacífic.
Atres conques
[editar | editar còdic]Les atres conques que es desenrollen en la comarca són marginals i ocupen àrees d'influència ocasional.
En la zona sur de la comarca, destaquen els llac Cholila, Lezama i Pellegrini que a la seua volta desaguan en llac Rivadavia. Tots estos llac i els seus rius pertanyen a la conca del riu Futaleufú que creua la frontera i desemboca en el llac Yelcho el que a volta desagua en el Pacífic.
En la zona este, destaca el riu Chubut, que pertany a l'alvertent de l'oceà Atlàntic
Ecorregió
[editar | editar còdic]La comarca està inclosa en la ecorregió del bosc andino patagónico que les seues característiques canvien de l'est a l'oest acompanyant l'increment de les luvias. En la zona més plujosa, prop del llímit en Chile, es desenrolla la selva valdiviana i a est, l'estepa patagónica. Existixen diverses àrees protegides nacionals, provincials i municipals.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]La comarca es desenrolla principalment en els departaments Bariloche en el suroest de la província de Riu Negre i Cushamen, en el noroest de la província de Chubut. A la seua volta també es dividix en els ejidos municipals de 7 municipis.[4][5][6] Finalment en la comarca hi ha localitats en estatus menor com a comissions de foment.
| <mapframe latitude="-42.030934" longitude="-71.557045" zoom="12" width="450" height="599" align="center" />Mapa interactiu de la zona central de la comarca. |
La taula següent mostra estes unitats de govern, atres localitats i parages incloses en elles i el tipo d'àrea en la que s'ubiquen segons Bondel.[7][8]
| Prov. - Departament | Nom | Tipo | Localitats i parages inclosos | Àrea d'influència |
|---|---|---|---|---|
| RN - Bariloche | El Bolsón | Municipi | Mallín Ofegat, Els Repollos i Costera del Vedell | quotidiana |
| RN - Ñorquincó | Ñorquincó | Municipi | ocasional | |
| RN - Bariloche | El Manso | Comissió de foment | El Foyel i Riu Villegas | quotidiana |
| Ch - Cushamen | Llac Puelo | Municipi | Les Oronetes, Entre Rius i Cerro Radal | quotidiana |
| Ch - Cushamen | El Clot | Municipi | Port Patriada | quotidiana |
| Ch - Cushamen | Epuyén | Municipi | Llac Epuyén | quotidiana |
| Ch - Cushamen | El Maitén | Municipi | Buenos Aires Chic | ocasional |
| Ch - Cushamen | Cholila | Municipi | Vila Llac Rivadavia | ocasional |
| Ch - Cuchamen | Leleque | ocasional |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bondel, 2008, p. 57 (mapa 2).
- ↑ INTA, 2006-2009, p. Informació general.
- ↑ Educ.ar + Fundació YPF. Energies del meu país. Mapa de vents
- ↑ Direcció d'Estadística i Censos de Riu Negre. Cens 2010 Departament Bariloche. Quadro P02. Localitats del Dpto Bariloche, Riu Negre. Població total per sexe. Variació intercensal absoluta i relativa. Anys 2001-2010.
- ↑ Direcció d'Estadística i Censos de Riu Negre. Cens 2010 Departament Ñorquincó. Quadro P02. Localitats del Dpto Ñorquincó, Riu Negre. Població total per sexe. Variació intercensal absoluta i relativa. Anys 2001-2010
- ↑ Direcció d'Estadística i Censos de Chubut. (2013) Ejidos municipals
- Archivat el 21 de juny de 2021 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Direcció d'Estadística i Censos de Chubut. (2013) Localitats i Rutes
- Archivat el 21 de juny de 2021 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Federico Soria. «Concessions mineres en els éjidos municipals de la Comarca Andina». Facebook.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comarca andina del Paralelo 42» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.