Ecorregió bosc valdiviano

Archiu:Abtao-Parque Nacional Chiloé.jpg

Bosc coster d'olivillo en l'oest de Chiloé, Chile.

El bosc valdiviano, també cridat selva valdiviana, o bosc andino patagónico, és una ecorregió del centre-sur de Chile i el sector cordillerano de la Patagonia argentina. Es caracterisa per tindre boscs sempre verts de múltiples estrats, en un clima templat-plujós o oceànic. Es tracta de l'únic bosc templat plujós i bosc templat caducifolio d'Amèrica del Sur; correspon al Districte fitogeográfico subantártico valdiviano.

En l'àmbit acadèmic, es preferix usar les denominacions bosc templat de tipo valdiviano, bosc templat plujós valdiviano o bosc laurifolio valdiviano i deixar de costat l'apelatiu de selva, ya que en la lliteratura científica el vocablo anglés forest es traduïx a l'espanyol com a bosc per a tots els ecosistemes forestals, independentment del seu clima. No obstant, el bosc valdiviano és denominat de forma comuna selva valdiviana per la seua estructura vegetal densa, en dosel tancat, sotobosque desenrollat i varis estrats de vegetació, ademés d'una alta biodiversitat i humitat permanent, característiques estructurals pròpies d'una selva. No obstant, esta última denominació seguix sent referida coloquialment i en el sector turístic.

Característiques

El bosc templat valdiviano comprén una superfície d'uns 300.000-400.000 km² entre el paralel 37° S i el 48° S, si ben no existix acort sobre els seus llímits, puix — encara que la majoria dels autors coincidix en incloure en primer lloc les formacions arbòrees en predomini d'angiosperma siempreverdes de fulls amples i lluents (laurifolias) — es produïxen divergències per l'inclusió o no de boscs caducifolios de clima mediterràneu i de boscs de coníferas. Pel seu aïllament — flanquejat pel xara chilena, la cordillera dels Vages a l'est i l'oceà Pacífic en l'oest i sur —, la selva valdiviana es considera una illa biogeográfica. Per este motiu, presenta un elevat percentage d'espècies endèmiques, i es considera un dels 34 punts més biodiversos del planeta. La fisonomia del paisage és la d'un bosc molt dens i obscur que presenta una estratificació a on és possible reconéixer de quatre a cinc doseles.

Flora

Archiu:Alerce chileno.JPG

Làrix en reserva costera valdiviana, Chile.

Respecte a la flora de Chile present en esta ecorregió, l'elevada pluviometria favorix la formació de boscs primaris densos. Per açò, comunament se li denomina selva.

Biogeográficamente, estos boscs compartixen similituts florísticas en atres boscs templats del hemisferi sur localisats en Austràlia i Nova Zelanda. No obstant, prop de la mitat de les 4000 plantes vasculars presents en l'ecorregió valdiviana són endèmiques i no es troben en cap atra regió del planeta. En certs sectors es poden trobar eixemplars jagantescs d'una de les espècies arbòrees més longeves del planeta, el làrix (Fitzroya cupressoides).

Flora típica del bosc valdiviano:

• Arrayán (Luma apiculata)
• Avellaner (Gevuina avellana)
• Coigüe o Coihue (Nothofagus dombeyi)
• Colihue (Chusquea culeou)
• Copihue (Lapageria rosea), la flor nacional de Chile
• Luma (Amomyrtus luma)
• Murta (Ugni molinae)
• Notro (Embothrium coccineum)
• Quila (Chusquea quila)
• Tineo (Weinmannia trichosperma)

Associacions comunes

Per a esta formació es descriuen dèu associacions característiques:

• Coihue-Raulí-Tepa (Nothofagus dombeyi-Nathofagus alpina-Laurelia philippiana): És una associació forestal que ocorre entre les latitut 37 i 40.5 ºS en l'alvertent occidental de la Cordillera dels Vages i entre 38 a 40.5 ºS per la cordillera de la Costa.
• Arrayán-Tepa (Luma apiculata-Laurelia philippiana): Comunitat de arbustos alts i renovables arbòreus; es troben de preferència en sectors humits o en llocs a on el dosel superior del bosc ha segut intervingut.
• Petra-Arrayán (Myrceugenia exsucca-Luma apiculata): Comunitat arbòrea baixa, en xares denses, es troba en sectors humits a on el bosc ha segut explotat.
• Chaura-Murta (Pernettya myrtilloides-Ugni molinae): Comunitat arbustiva, baixa, que ocupa substrats rocosos, a sovint d'orige volcànic.
• Chilco-Maqui (Fucsia magellanica-Aristotelia chilensis): Conjunt arbustiu dens, hidrófilo, àmpliament distribuït en les quebrades i clars del bosc.
• Ulmo-Tineo (Eucryphia cordifolia-Weinmannia trichosperma): Comunitat molt freqüent, especialment en les ales; en ocasions el dosel superior alcança un gran desenroll, en arbres de més de 40 m d'altura.
• Olivillo-Ulmo (Aextoxicon punctatum-Eucryphia cordifolia): Es distribuïx de preferència en els sectors de menor altitut; és molt freqüent en l'àrea nort de la formació, a on ha segut molt intervinguda.
• Lingue-Ulmo (Persea lingue-Eucryphia cordifolia): Comunitat de presència escassa en el territori de la formació.
• Junquillo-Quira (Juncus bufonius-Juncus planifolius): Comunitat pratense, hidrófila, freqüent en sectors pantanosos.
• Junquillo-Lotera (Juncs procerus-Lotus corniculatus): Comunitat pratense, hidrófila, freqüent en àrees baixes pantanosas de les praderies artificials.

Vore també

• Flora antàrtica
• Flora d'Argentina
• Flora de Chile