Complex de Vaska
El complex de Vaska és el nom trivial del compost químic trans-carbonilclorobis(trifenilfosfina)iridi(I), que té la fòrmula .
Es tracta d'un complex organometálico diamagnético format per un àtom central d'iridi unit a dos ligandos de trifenilfosfina trans entre sí, monòxit de carbono i un ion clorur.
Este complex va ser descrit per primera volta en 1961 per J. W. DiLuzio i Lauri Vaska.[1] El complex de Vaska pot sofrir adició oxidativa i destaca per la seua capacitat per a unir-se al O2 de forma reversible. És un sòlit cristalí de color groc lluent
Preparació
[editar | editar còdic]La síntesis consistix en calfar pràcticament qualsevol sal de clorur d'iridi en trifenilfosfina i una font de monòxit de carbono. El método més popular utilisa dimetilformamida (DMF) com a dissolvent i, a voltes, s'afig anilina per a accelerar la reacció. Un atre dissolvent comú és el 2-metoxietanol. La reacció es porta a terme baix nitrogen.
En la síntesis, la trifenilfosfina actua com lligant i reductor, i el lligant carbonilo genera a partir de la descomposició de la dimetilformamida, provablement per mig de desinserción d'una espècie intermija Anar-C(O)H.
A continuació es mostra una possible equació equilibrada per a esta complicada reacció.[2]
IrCl3(H2O)3 + 3 P(C6H5)3 + HCON(CH3)2 + C6H5NH2 → IrCl(CO)[P(C6H5)3]2 + [(CH3)2NH2]Cl + OP(C6H5)3 + [C6H5NH3]Cl + 2 H2O
Les fonts típiques d'iridi utilisades en esta preparació són IrCl3·xH2O i H2IrCl6.
Reaccions
[editar | editar còdic]Els estudis sobre el complex de Vaska varen ajudar assentar les bases de la catálisis homogénea. El complex de Vaska, que té 16 electrons de valència, es considera "coordinativamente insaturado" i, per lo tant, pot unir-se a un lligant de dos electrons o a dos d'un electró per a saturar-se electrònicament i alcançar els 18 electrons de valència. L'adició de dos ligandos d'un electró es denomina adició oxidativa.[3]
Despuix de l'adició oxidativa, l'estat d'oxidació de l'iridi aumenta d'Anar(I) a Anar(III). La disposició plana quadrada de quatre coordenades del complex inicial es convertix en un producte octaèdric de sis coordenades. El complex de Vaska se somet a una adició oxidativa en oxidants convencionals com els halógenos, àcit forts com el HCl i atres molècules conegudes per reaccionar com electrófilos, com el yodometano (CH3I).
El complex de Vaska s'unix a l'O2 de forma reversible:
El lligant de dioxígeno està unit aI iridi per abdós àtoms d'oxigen, lo que es denomina enllaç lateral. En la mioglobina i l'hemoglobina, pel contrari, l'O2 s'unix al metal a través d'un dels dos àtoms d'oxigen. l'aducto de dioxígeno resultant torna al complex original en calfar o porgar la solució en un gas inerte, lo que s'indica per un canvi de color de taronja a groc.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1961).Journal of the American Chemical Society.83(12)
- 2784–2785.doi:10.1021/ja01473a054.
- ↑ 2,0 2,1 Girolami, G.S.; Rauchfuss, {{{nom2}}}; Angelici, {{{nom3}}} (1999). Synthesis and Technique in Inorganic Chemistry, 3rd edició, Sausalito, CA: University Science Books, p. 190. ISBN 0-935702-48-2.
- ↑ (2015).Organometallics.34(20)
- 4784–4795.doi:10.1021/acs.organomet.5b00565.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo de Vaska» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.