Anar al contingut

Conferència sobre la Vivenda i el Desenroll Urbà Sostenible Hàbitat III

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hàbitat III, la conferència de les Nacions Unides sobre vivenda i desenroll urbà sostenible, es va celebrar en Quito, Equador, del 17 al 20 d'octubre de 2016.

Estes conferències sobre vivenda, denominades Hàbitat, se celebren cada 20 anys. Hàbitat I va tindre lloc en 1976 i Hàbitat II, en 1996. L'Assamblea General de l'ONU va decidir en la seua resolució 66/207 celebrar Hàbitat III. Esta conferència revigoriza el compromís mundial en l'urbanisació sostenible, centrant-se en l'aplicació de la «Nova Agenda Urbana».

Hàbitat III va ser una dels primers cims de l'ONU despuix de l'adopció dels Objectius de Desenroll Sostenible (ODS). Va donar l'oportunitat per a obrir la discussió sobre importants reptes i qüestions urbanes, com el planejament i gestió de ciutats i pobles per a un desenroll sostenible. La discussió d'estes qüestions configura l'aplicació dels nous objectius de desenroll i canvi climàtic. En particular Hàbitat III es recolza en l'objectiu de desenroll sostenible número 11: «conseguir que les ciutats i els assentaments humans siguen inclusivos, segurs, resilientes i sostenibles».[1]

Trasfondo

[editar | editar còdic]

Hàbitat II, la segona conferència de l'ONU sobre assentaments humans, es va celebrar en Estambul, Turquia, del 3 al 14 de juny de 1996. Els resultats de la conferència es varen integrar en la Declaració d'Estambul.[2] Els líders mundials també varen adoptar l'Agenda Hàbitat[3] com un pla mundial d'acció per a que totes les persones disponguen d'una vivenda adequada, en la noció d'assentaments humans sostenibles guiant el desenroll en un planeta que s'urbanisa ràpidament.

Hàbitat I va ser la primera conferència d'este tipo. Es va celebrar en Vancouver, Canadà, del 31 de maig a l'11 de juny de 1976. En ella els governs varen escomençar a reconéixer la necessitat d'assentaments humans sostenibles i les conseqüències de la veloç urbanisació, especialment en els països en desenroll. Els resultats de la conferència es varen integrar en la Declaració de Vancouver sobre assentaments humans,[4] que contenia un pla d'acció en 64 recomanacions d'alcanç nacional. Hàbitat I també va establir el Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-HABITAT).

Estructura

[editar | editar còdic]

Secretari general

[editar | editar còdic]

Joan Clos, de 1997 a 2006 alcalde de Barcelona i director eixecutiu d'ONU-HABITAT des de 2010, també va ser el secretari general de la conferència Hàbitat III.[5]

Participants

[editar | editar còdic]

Hàbitat III va invitar a tots els països membres[6] d'ONU-HABITAT i a rellevants actors urbans, parlamentaris, representants municipals, professionals, investigadors, acadèmics, societat civil, representants de dònes i de jóvens, sindicats i el sector privat, aixina com a atres agències de l'ONU i organismes internacionals.[7]

Unes 30.000 persones varen assistir a la conferència, que va tindre la seua sèu en la Casa de la Cultura Equatoriana de Quito.[8]

Full de ruta

[editar | editar còdic]

La primera sessió del comité preparatori d'Hàbitat III es va celebrar en la sèu de l'ONU en Nova York del 17 al 18 de setembre de 2014.[9] La segona, en Nairobi, Kènia, del 14 al 16 d'abril de 2015.[10] I la tercera i última, en Surabaya, Indonèsia, del 25 al 27 de juliol de 2016.[11]

Informes sobre polítiques

[editar | editar còdic]

El procés cap a Hàbitat III inclou l'elaboració d'informes nacionals i regionals —que convergiran en un informe mundial— per a proporcionar coneiximent basat en proves sobre l'aplicació de l'Agenda Hàbitat i un anàlisis ampli de l'estat de l'urbanisació en el món, aixina com bones pràctiques i ferramentes, tant per a la formulació de polítiques com per a l'intervenció sobre el terreny.

Es varen escriure 22 artículs d'evaluació de la situació en àrees rellevants (els artículs temàtics d'Hàbitat III[12]) a través d'un eixercici colaboratiu del sistema de l'ONU coordinat pel secretariat d'Hàbitat III.

Numeroses reunions oficials d'alt nivell en una àmplia gama de participants varen debatre prioritats de la Nova Agenda Urbana i recomanacions de polítiques. Lo decidit es va plasmar en una declaració final dels participants que es considera una entrada oficial en el procés Hàbitat III.[13]

Les unitats de polítiques, composta cada una per 20 experts procedents de diferents àrees geogràfiques, varen elaborar 10 documents sobre polítiques per a aspectes rellevants.[12]

Compromís

[editar | editar còdic]

El debat que va desembocar en Hàbitat III va incloure les passades sessions dels fòrums urbans mundials, especialment l'última, celebrada en 2014 en Medellín, Colòmbia, i també els fòrums urbans nacionals,[14] per a deliberar sobre els assunts nacionalment prioritaris, com la preparació dels informes nacionals per a Hàbitat III.

Més allà de la participació dels governs en el procés a través de l'assamblea general, el compromís en Hàbitat III s'articula a través d'una atra assamblea, la d'associats (GAP per les seues sigles en anglés), que servix com una àmplia plataforma delliberativa per a participants no governamentals en la finalitat d'alcançar un document de consens i atres assunts relacionats per a Hàbitat III.[15]

La campanya Junts cap a Hàbitat III promou també una enquesta ciutadana mundial (2015-2016) per a reunir totes les contribucions en el resultat final de la conferència. Estes contribucions es recopilen a través d'activitats i iniciatives per a aumentar la concienciació sobre la Nova Agenda Urbana.[16]

En Hàbitat III la Fundació Mundial per a l'Infraestructura de Basilea va presentar públicament SuRe®, l'estàndart per a infraestructura sostenible i resiliente, d'alcanç mundial i caràcter voluntari, que integra els criteris clau de sostenibilitat i resiliencia en el desenroll i modernisació d'infraestructures.[17]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wolfgang Amann & Sandra Jurasszovich, "Habitat III — a critical review of the New Urban Agenda"; Housing Finance International, Spring 2017.
  2. Istanbul Declaration of Human Settlements [1] "UH-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  3. ONU (1996). The Habitat Agenda Goals and Principles, Commitments and the Global Pla of Action (en anglés), Nova York: ONU.
  4. ONU (1976). The Vancouver Declaration on Human Settlements (en anglés), Nova York: ONU.
  5. Our Executive Director [2]"UN-Habitat". Retrieved September 1, 2015.
  6. Member States [3] [4] archivat en Wayback Machine."UN-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  7. UN and IGOs [5] [6] archivat en Wayback Machine."UN-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  8. Vanesa Castán Brote, "The United Nations Conference on Housing and Sustainable Urban Development: Here's what happened at Habitat III—the world's biggest conference on cities"; Journal of Housing and Community Development, Jan/Feb 2017. Republication of "Here's what happened at Habitat III" at The Conversation.
  9. Preparatory Committee 1: 17–18 September 2014 [7]"UN-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  10. Preparatory Committee 2: 14–16 April 2015 [8]"UN-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  11. «Preparatory Committee III | Habitat III». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2016. Consultat el 8 de juny de 2016.
  12. 12,0 12,1 Issue Papers and Policy Units [9]"UN-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  13. Regional and Thematic Meetings for the Preparatory Process of Habitat III [10] [11] archivat en Wayback Machine."UN-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  14. National Urban Forums [12]"UN-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  15. World Urban Campaign. «How Partners Ca Contribute to Habitat III».
  16. Together Towards Habitat III [13] "UN-Habitat". Consultat l'1 de setembre de 2015.
  17. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2017. Consultat el 23 de març de 2018.