Middle East respiratory syndrome-related coronavirus
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El coronavirus del síndrome respiratori d'Orient Mig (MERS-CoV),[1] també denominat com EMC/2012 (HCoV-EMC/2012), conegut també com el virus del camello, és una espècie de coronavirus que infecta a humàs, #rat penats i camellos.[2] El virus infecciós és un virus d'ARN monocatenario envolt, de sentit positiu, que ingressa a la seua cèlula hoste en unir-se al receptor dipeptidil peptidasa-4 (DPP4).[3] L'espècie és membre del gènero Betacoronavirus i del subgénero Merbecovirus.[4][5]
Inicialment cridat nou coronavirus 2012 (2012-nCoV) o simplement nou coronavirus (nCoV), es va informar per primera volta en 2012 despuix de la seqüenciació del genoma d'un virus aïllat de mostres de esputo d'una persona que va emmalaltir en un brot de grip nova en 2012 en una malaltia respiratòria. MERS-CoV és un de varis virus identificats per l'Organisació Mundial de la Salut com una possible causa d'epidèmies futures. Ho enumeren per a investigació i desenroll urgents.[6][7]
Un chicotet percentage de les persones afectades presenten malaltia respiratòria de caràcter lleu. Casi tots els pacients en infecció pel virus s'han contagiat en els països de la península aràbiga o les seues proximitats. Se sap que les secrecions nassals dels camellos són transmissors de la malaltia i certes espècies de #rat penat semblen ser un reservorio del virus, encara que alguns contagis s'han produït per contacte directe o propenc en una persona infectada. S'han produït casos en el personal sanitari que atenia als pacients.[8]
Aïllament
[editar | editar còdic]En setembre de 2012 es va aïllar per primera volta el virus en un pacient saudí de 60 anys que presentava una neumonia aguda i insuficiència renal greu. Per a l'identificació es va utilisar un método de RT-PCR.
Síntomes
[editar | editar còdic]La sintomatologia de l'infecció per MERS-CoV consistix en tós, expectoració, neumonia, insuficiència respiratòria i fallo renal. La mortalitat és molt alta, al voltant del 30 %. El virus presenta un fort tropisme per les cèlules epiteliales no ciliadas dels bronquis, i ha demostrat ser capaç d'evadir la resposta immune innata i antagonizar la producció d'interferón en estes cèlules. Este tropisme és únic, ya que la major part dels virus respiratoris apunten cap a les cèlules ciliadas.
Els primers informes varen comparar al nou coronavirus en el virus causant del síndrome respiratori agut greu (SARS) per provocar síntomes pareguts.
Epidemiologia
[editar | editar còdic]| Número de casos i #defunció entre setembre de 2012 i novembre de 2013 | ||||
| País o regió | Casos | #Defunció | Mortalitat en % | |
| Oman | 2 | 2 | 100 % | |
| França | 2 | 1 | 50 % | |
| Itàlia | 1 | 0 | 0 % | |
| Jordània | 2 | 2 | 100 % | |
| Tastar | 9 | 3 | 33 % | |
| Aràbia Saudi | 127 | 53 | 41 % | |
| Tunis | 3 | 1 | 33 % | |
| Emirats Àraps Units | 6 | 2 | 33 % | |
| Regne Unit | 3 | 2 | 67 % | |
| Kuwait | 2 | 0 | 0 % | |
| Total | 157 | 66 | 42 % | |
| Font: CDC[9] | ||||
La major part dels coronavirus humans provoquen síntomes lleus i es troben associats als refredats comuns. No obstant, alguns coronavirus, entre ells el MERS-CoV, poden causar infeccions severes en humans, en ocasions fatals. Fins a novembre de 2013 la major part dels casos detectats procedien d'Aràbia Saudita o països aledaño, la mortalitat entre els afectats és del 42 %.
En setembre de 2012, Ron Fouchier va sugerir que el virus podria haver tingut un orige animal i estar vinculat als #rat penat. El genoma d'este coronavirus té una alta identitat de seqüència en varis coronavirus aïllats de rat penat del gènero Pipistrellus. Esta identitat va ser superior al 99 % en el cas dels genomes de dos coronavirus aïllats de rat penat en Hong Kong (HKU4 i HKU5).[10]
Existixen vàries espècies de Pipistrellus en la península aràbiga. És provable que la malaltia siga una zoonosis, és dir una malaltia infecciosa que pot ser transmesa entre espècies diferents. És possible que els afectats hagen entrat en contacte d'alguna forma en rat penat o els seus excrements, contraent d'esta forma el virus. També s'ha demostrat que el MERS-CoV és capaç d'infectar tant cèlules de #rat penat, com a porcines i humanes. Esta propietat podria indicar una barrera interespecífica molt dèbil entre diferents hostes. No obstant, la transmissió d'una persona a una atra és possible i s'ha comprovat en diferents ocasions.
Per les similituts clíniques entre el MERS-CoV i el SARS-CoV, agent causant del Síndrome Respiratòria Agut Sever, s'ha propost que abdós virus podrien utilisar el mateix receptor celular, l'enzima convertidora de angiotensina 2 (ECA2), una exopeptidasa. No obstant, estudis posteriors han identificat a la dipeptil peptidasa 4 (DPP4); també coneguda com CD26, com el receptor celular funcional per al MERS-CoV. La seqüència d'aminoàcits de la DPP4 es troba altament conservada entre espècies, i s'expressa tant en l'epiteli bronquial com en els renyons dels sers humans.
Des de 2012 a juliol de 2017 s'han confirmat 2040 casos, sent més del 60 % en hòmens, en una taxa de mortalitat d'aproximadament el 30 %.[11]
Diagnòstic
[editar | editar còdic]Per a la detecció del virus es poden utilisar mostres de esputo o secreció nasofaríngea. La prova recomanada és detecció del ARN viral per mig de la Reacció en cadena de la polimerasa en transcriptasa inversa (RT-PCR de l'anglés Reverse transcription polymerase chain reaction). També pot amprar-se una mostra de sanc per a estudi serológico.[12]
Història
[editar | editar còdic]En setembre de 2012, el Dr. Ali Mohamed Zaki va aïllar i va identificar el virus en un pacient saudí de 60 anys. Posteriorment L'Agència de Protecció de la Salut del Regne Unit (HPA, per les seues sigles en anglés) va confirmar el diagnòstic en un segon pacient, un home Catarí de 49 anys d'edat que recentment havia aplegat per via aérea al Regne Unit. Este pacient va morir a causa d'una afecció respiratòria severa en un hospital de Londres.
El 25 de setembre de 2012, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va anunciar que estava estudiant la caracterisació del nou coronavirus i va decretar una alerta immediata en tots els Estats membres.
En novembre de 2012, l'Erasmus Medical Center de Róterdam secuenció i va identificar una mostra d'este virus enviada per Ali Mohamed Zaki al virólogo Ron Fuchier, un investigador líder en coronavirus. Ron Fouchier va especular en la possibilitat de que el virus podia haver-se originat per una mutació a partir de virus molt similars detectats en #rat penat. Fuchier i el seu equip d'investigadors secuenciaron exitosamente el genoma complet del nou coronavirus, nomenant a la cadena viral com "Human Coronavirus-Erasmus Medical Center" (hCoV-EMC) en honor al centre d'investigació al com pertanyen. Varen publicar la seqüència completa en GenBank (còdic d'accés: JX869059) en l'autumne de 2012.
En maig de 2013, el Grup d'Estudi de Coronavirus del Comité Internacional de Virus, va adoptar com a designació oficial el nom de Middle East Respiratory Syndrome Coronavirus (MERS-CoV), que després va ser adoptat per l'Organisació Mundial de la Salut.
En maig de 2013 s'havien produït casos d'infecció pel MERS-CoV en 8 països: Jordània, Aràbia Saudita, Tastar, Regne Unit, França, Alemània, Emirats Àraps Units i Tunis.
En la seua trobada anual de l'Assamblea Mundial de la Salut en maig de 2013, la directora de l'OMS Margaret Chan va declarar que l'existència de paleses relacionades en nous ceps de virus, no deurien impedir a les nacions protegir als seus ciutadans, llimitant les investigacions científiques. L'viceministro de Salut Ziad Memish va expressar la seua preocupació de que els científics que posseïxen la palesa per al virus MERS-CoV no permeteren a investigadors utilisar material patentat i per això retardaren el desenroll de proves de diagnòstic.
El 9 de setembre de 2013, el govern saudí va demanar als musulmans vells i malalts crònics que evitaren el hajj enguany i va restringir el número de visitants permesos per a ingressar en el país pel MERS-CoV.
Brots en Aràbia Saudita
[editar | editar còdic]El primer aïllament del fins a llavors desconegut coronavirus, va ser realisat en un pacient varó Saudí de 60 anys que presentava una neumonia aguda i que posteriorment va morir per insuficiència renal en juny del 2012. El 12 de maig del 2013 dos morts més havien segut registrades en la regió del-Ahsa en Aràbia Saudita. El 22 de setembre del 2012, el Ministeri de Salut Saudí (MOH) va informar sobre dos nous casos en ciutadans saudí en desenllaç fatal i el 28 de maig de 2013 es varen detectar atres cinc casos. En agost de 2013 el número total de pacients diagnosticats en el país era de 76, aplegant a 127 en novembre de 2013.[13]
Regne Unit
[editar | editar còdic]En febrer de 2013, el primer cas en el Regne Unit del nou coronavirus va ser confirmat en Manchester en un home d'edat alvançada que recentment havia visitat l'Orient Mig i Pakistan; va ser el dècim cas reportat a nivell global. Un fill de l'home, que va visitar al seu pare en l'hospital de Birmingham a on es trobava internat, va contraure el virus. Este home es trobava inmunodeprimido a causa del tractament per a un tumor cerebral, d'esta forma es va tindre referències sobre el primer cas en evidència clara de contagi persona a persona. Este home va morir el 19 de febrer de 2013.
El segon pacient va ser un home de 49 anys d'edat d'orige catarí que hauria visitat Aràbia Saudita abans de caure malalt i ser traslladat en una ambulància aérea des de Doha a Londres l'11 de setembre, dia en que va ser admés en l'Hospital St. Mary abans de ser transferit a l'Hospital St. Thomas. Este home va ser tractat per a la seua malaltia respiratòria i, de la mateixa manera que el primer pacient provinent d'Aràbia Saudita, va morir per fallo renal en octubre de 2012.
França
[editar | editar còdic]El 7 de maig de 2013, un cas va ser confirmat en el departament de Nord, França. Es tractava d'un varó que hauria viajat prèviament a Dubái, en els Emirats Àraps Units. El 12 de maig de 2013, el Ministeri d'Assunts Socials i Sanitat francés va confirmar l'existència d'un cas secundari en un varó prèviament hospitalisat en la mateixa sala que el primer pacient. La primera mort en França deguda a MERS-CoV va tindre lloc a finals de maig de 2013.
Tunis
[editar | editar còdic]El 20 de maig de 2013, el nou virus va aplegar a Tunis, provocant la mort d'un pacient varó i infectant a dos dels seus familiars. Tunis és l'octau país en ser afectat pel MERS-CoV, despuix de Jordània, Aràbia Saudita, Tastar, Regne Unit, França, Alemània i els Emirats Àraps Units.
Espanya
[editar | editar còdic]En data 1 de novembre de 2013, una dòna que havia viajat a Aràbia Saudita en motiu del pelegrinage islàmic Hajj, va contraure la malaltia, convertint-se en el primer cas detectat en este país.[14]
Estats Units
[editar | editar còdic]El 2 de maig de 2014, es va reportar un cas en Indiana, Estats Units, sent esta la primera aparició de la malaltia en els Estats Units, i en Amèrica en general.[15]
Prevenció
[editar | editar còdic]Les estratègies per a previndre la transmissió de la malaltia inclouen: el distanciament social, l'us de caraces, llavar-se les mans, evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca en les mans sense llavar, toser o estornudar en un mocador desechable o plec del colze. L'Organisació Mundial de la Salut va sugerir solucions antisépticas per a mans en les que l'efecte antimicrobiano de l'alcohol altament concentrat (etanol o isopropanol) es veu reforçat per la baixa concentració de peròxit d'hidrogen, mentres que el tercer component, el glicerol, actua com humectante. Estes #formulació es poden preparar localment en llocs remots a on els desinfectantes de mans comercials no estan fàcilment disponibles. Per a tals regions, la #síntesis electroquímica local d'H2O2 a partir d'aigua o oxigen té una importància immensa.
Es creu que l'investigació actual sobre el SARS podria proporcionar un model útil per al desenroll de tractaments i vacunes contra l'infecció per MERS-CoV. S'estan desenrollant vacunas per a intentar previndre la malaltia.
Investigacions de laboratori,[16] aixina com treballs teòrics[17][18] molt recents, han destacat que els derivats del àcit benzoico són prometedors per a inhibir el coronavirus (SARS-CoV). Per les similituts clíniques entre el MERS-CoV i el SARS-CoV, estos composts deuen provar-se si també són actius per a l'inhibició de MERS-CoV.
Vigilància
[editar | editar còdic]En febrer de 2013 l'OMS va informar que el risc d'una transmissió sostinguda persona a persona semblava ser prou baix. El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC), una agència independent de l'Unió Europea establit en 2005 per a millorar la defensa d'Europa contra les malalties infeccioses es troba estudiant l'evolució del MERS-CoV des de febrer de 2013. El 29 de maig de 2013, l'Organisació Mundial de la Salut advertia que el virus MERS-CoV és una amenaça a nivell mundial. Des de la data s'han detectat 2605 casos i 936 morts associades.L'OMS va informar el 24 de juliol de 2023 que un home de 28 anys va donar positiu en les proves de MERS-CoV en una ciutat d'Abu Dhabi, Emirats Àraps Units.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El virus MERS-CoV pertany al gènero betacoronavirus, de la mateixa manera que el SARS-CoV i el SARS-CoV-2. No obstant el MERS-CoV es troba més estretament relacionat en els coronavirus dels rat penat HKU4 i HKU5 (linaje 2C), compartint en ells més del 99 % de la seua seqüència genètica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Middle East respiratory syndrome coronavirus (MERS-CoV): announcement of the Coronavirus Study Group. Consultat el 7 d'abril de 2020.
- ↑ Wong, Antonio C. P.; Li, Xin; Lau, Susanna K. P.; Woo, Patrick C. I. (20 February 2019). "Global Epidemiology of Bat Coronaviruses". Viruses. 11 (2): 174. doi:10.3390/v11020174. PMC 6409556. PMID 30791586. See Figure 3.
- ↑ Fehr AR, Perlman S (2015). Maier HJ, Bickerton I, Britton P (eds.). "Coronaviruses: an overview of their replication and pathogenesis". Methods in Molecular Biology. Springer. 1282: 1–23. doi:10.1007/978-1-4939-2438-7_1. ISBN 978-1-4939-2438-7. PMC 4369385. PMID 25720466. See Table 1.
- ↑ Virus Taxonomy: 2018 Release. Consultat el 7 d'abril de 2020.
- ↑ Global Epidemiology of Bat Coronaviruses. Publicat el 20 de febrer de 2019. Consultat el 7 d'abril de 2020.
- ↑ After Ebola, a Blueprint Emergixes to Jump-Start R&D. Publicat el 20 de maig de 2015. Consultat el 7 d'abril de 2020.
- ↑ A research and development Blueprint for action to prevent epidemics. Publicat el 31 de decembre de 2019. Consultat el 7 d abril de 2020.
- ↑ Centers for Disease Control and Prevention. Consultat el 29 de decembre de 2013
- ↑ «MERS Frequently Asked Questions and Answers». Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Consultat el 22 de setembre de 2013.
- ↑ VV.AA: Emergència d'un nou coronavirus en Orient Mig productor de síndromes respiratori i renal: el MERS-CoV. Societat Espanyola d'Virología.
- ↑ WHO - Summary and risk assessment of current situation. Consultat el 15 de setembre de 2017
- ↑ Actualisació epidemiológica: Síndrome Respiratori per coronavirus del Mig Oriente (MERS–CoV). Organisació Panamericana de la Salut. Consultat el 30 de decembre de 2013
- ↑ El cridat Síndrome Respiratori d'Orient Mig ha infectat a 76 persones. Diari ABC, 22 d'agost de 2013
- ↑ Branswell, Helen. «Spain reports its first MERS case; woman travelled to Saudi Aràbia for Hajj». Vancouver Sun. Consultat el 12 de novembre de 2013.
- ↑ http://fox59.com/2014/05/02/first-us-case-of-mers-reported-in-indiana/#axzz30fUWXR7h
- ↑ «A Structural View of the Inactivation of the SARS Coronavirus Main Proteinase by Benzotriazole Esters».Chemistry & Biology.15(6)
- 597–606.doi:10.1016/j.chembiol.2008.04.011.Consultat el 2020-12-28.
- ↑ «Covid-19 Drug Design via Quàntum Mechanical Principles Leads to a New Corona-SARS Anti- Viral Candidate 2-Phosphono-Benzoic-Acid».doi:10.13140/RG.2.2.17515.28962/2.Consultat el 2020-12-28.
- ↑ «Molecular Docking Study on Several Benzoic Acid Derivatives against SARS-CoV-2».Molecules.25(24)
- 5828.ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules25245828.Consultat el 2020-12-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coronavirus del síndrome respiratorio de Oriente Medio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.