Cova de Bolomor
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
La cova de Bolomor és un jaciment arqueològic situat a 2 km al surest de Tavernes de la Valldigna (Valéncia), Espanya.
En ella s'ha trobat el "llar" més antic de la península ibèrica, 250.000 anys a. C. (Paleolític inferior) i abundants restants líticos i òsseus, aixina com fòssils d'homínits. La cavitat és especialment important per la troballa dels restants associats a poblament humà més antics de la Comunitat Valenciana, datats entre 350 000 i 90 000 a. C., que corresponen al Paleolític inferior, aixina com les primeres evidències de domesticació del fòc de la península ibèrica.
Situació geogràfica
[editar | editar còdic]La cova de Bolomor està situada en el barranc homònim, a uns 2 km al surest de la localitat de Tavernes de la Valldigna (Valéncia). Llimita al sur en el massiç de Mondúver i el ric Vaca, i al nort en la depressió de la Valldigna i les serres de Agulles i Corbera. A l'est pot divisar-se la costa mediterrànea, estant la cova a 100 m s. n. m.
El clima és el corresponent al mediterràneu marítim, en unes precipitacions miges de més de 800 mm, mostrant un pico màxim principal en octubre i un atre secundari en març-abril, sent una de les zones més plujoses de la Comunitat Valenciana per la seua orografia.
Expedicions
[editar | editar còdic]El primer escrit que es té constància sobre la cova del Bolomor és un relat d'inicis de la década de 1860, en el que els veïns de Tavernes de la Valldigna busquen tesors inexistents en el seu interior:
En 1867, el geólogo Juan Vilanova i Piera, de la mateixa manera que el naturaliste Eduardo Boscá, varen explorar la cavitat i varen arreplegar diversos materials arqueològics, els quals varen ser donados al Museu Arqueològic Nacional.
Des de la década de 1880, el geólogo Leandro Calvo, qui va escriure el primer document que es conserva de la cova, la va explorar en vàries ocasions. Les seues exploracions varen permetre al geólogo Gabriel Puig i Larraz realisar en 1896 una primera descripció estratigráfica de la cova:
A principis de el XX, la Cova de Bolomor ya era considerada com un dels jaciments més importants de la Comunitat Valenciana junt en la Cova de les Maravelles, la Cova del Parpalló i la Cova Negra. En 1913, Henri Breuil va visitar la cova en companyia de Leandro Calvo, més tart, en 1923, la Comissió del Colege de Doctors de Madrit va explorar sense èxit la cova en busca de restants humans, i en 1932 Luis Pericot va arreplegar diversos materials de la mateixa que varen acabar en el Institut de Paléontologie Humaine de Paris gràcies a Henri Breuil.
En 1935 varen començar alguns treballs d'extracció de pedra per mig de buidat en dinamita en un lloc arqueològic important del depòsit, que varen ser abandonats en quant la pedrera de pedra va començar a agotar-se. S'estima que estos treballs miners varen destruir prop del 70 % del depòsit arqueològic.
En 1975 el Servici d'Investigació Prehistòrica (S.I.P.) de Valéncia va incloure la cova en les seues visites, i en 1977 varen arreplegar sediment d'ella.
Finalment, en 1989, i despuix de la visita de Joan Giner, un paleontòlec aficionat que, basant-se en els treballs de Vilanova i Piera, va visitar la cova en 1987 alertant de l'abundància de fòssils de vertebrats (depositats posteriorment en el Museu de Geologia de Barcelona), un equip interdisciplinar en Josep Fernández Peris i Pere Guillem Calatayut al cap, inicia una llarga i ininterrompuda campanya d'excavació arqueològica encara en curs en l'actualitat.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Bolomor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.