Cridada divina
La Llamada divina, Llamada unitaria, o dona'wat at-tawḥīd és el periodo de temps druso que va ser obert a la vespradeta del dijous 30 de maig de 1017 per califa fatimí al-Hákim bi-Amrillah i tancat en l'any 1043 per al-Muqtana Baha'uddin, prohibint en avant a qualsevol atra persona convertir-se a la religió drusa.[1][2][3][4]
Història
[editar | editar còdic]La Cridada es va suspendre breument entre el 19 de maig de 1018 i el 9 de maig de 1019, durant l'apostasía de Muhammad al-Darazi i de nou entre 1021 i 1026 durant un periodo de persecució per part d'Ali az-Zahir para aquells que havien jurat acceptar la Cridada.[1] Les persecucions varen començar quaranta dies despuix de la desaparició en ocultació d'al-Hákim bi-Amrillah, qui es pensava que havia estat convertint a la gent a una fe unitària durant més de vint anys abans.[1] Al-Hákim va convéncer a alguns seguidors herejes com Al-Darazi de la seua divinitat soteriológica i va declarar oficialment la Cridada divina despuix d'emetre un decret que promovia la llibertat religiosa.[1][3]
La Cridada va convocar a la gent a una verdadera creència unitària que eliminava tots els atributs (sabio, just, exterior, interior, etc.) de Deu.[6] Va promoure el monoteisme absolut i els conceptes de respal al pròxim, el verdader discurs i la busca de l'unitat en Deu. Estos conceptes varen substituir a tots els rituals, lleis i dogmes i els requisits per a la pelegrinage, el dejuni, els dies festius, l'oració, la caritat, la devoció, la professió de fe i l'adoració particular de qualsevol profeta o persona varen ser minimisats. La llei islàmica es va opondre i les tradicions drusas iniciades durant la convocatòria continuen hui en dia, com la reunió per a la llectura, l'oració i la reunió social un dijous en lloc d'un divendres en els Llamada divina en lloc de les mesquites. Estes reunions i tradicions no eren obligatòries i s'animava a la gent a buscar un estat de compliment de la verdadera llei de la naturalea que rig l'univers.[7] L'Epístola 13 de les Epístoles de Saber la va cridar Llamada unitaria.[1] L'época de la Cridada es va considerar una revolució de la veritat, en misionero predicant el seu mensage per tot Orient Mig. Estos mensagers varen ser enviats en les epístoles drusas i varen prendre vots escrits dels creents, les ànimes dels quals es creu que encara existixen en els drusos de hui. Es creu que les ànimes dels que varen fer els vots durant la Cridada es reencarnan contínuament en les generacions successives de drusos fins a la tornada del-Hákim per a proclamar una segona Cridada divina i establir una edat d'or de justícia i pau per a tots.[8]
En 1043 Al-Muqtana va declarar que la secta ya no acceptaria noves promeses, i des de llavors s'ha prohibit el proselitisme en espera de la tornada del-Hákim el Dia del Juí per a iniciar una nova edat d'or.[9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sāmī Nasīb Makārim (1974). The Druze faith (en anglés), Caravan Books. ISBN 978-0-88206-003-3. Consultat el 12 de setembre de 2012.
- ↑ Hanna Batatu. Syria's Peasantry, the Descendants of Its Lesser Rural Notables, and Their Politics (en anglés), Princeton University Press, pp. 16. ISBN 978-0-691-00254-5. Consultat el 12 de setembre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 Farhad Daftary. The Isma'ilis: Their History and Doctrines (en anglés), Cambridge University Press, pp. 198. ISBN 978-0-521-42974-0. Consultat el 12 de setembre de 2012.
- ↑ Al-‘Uqayli, Ḥtorren., Muntekhab, fol. 75v.; Iūsuf al-‘Uqayli, al-Mu’allaf, p. 775
- ↑ Islam Heritage Field (ed.): «Ismaili». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2019. Consultat el 11 de maig de 2020.
- ↑ Philip Khūri Hitti (1966). Origins of the Druze People and Religion (en anglés), Forgotten Books, p. 31. ISBN 978-1-60506-068-2. Consultat el 12 de setembre de 2012.
- ↑ Robert Brenton Betts. The Druze (en anglés), Yale University Press, pp. 131. ISBN 978-0-300-04810-0. Consultat el 12 de setembre de 2012.
- ↑ Malcolm Clark. Islam For Dummies (en anglés), John Wiley & Sons, p. 240. ISBN 978-1-118-05396-6.
- ↑ Rebecca Erickson. «The Druze». Encyclopedia of New Religious Movements. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2014. Consultat el 27 d'abril de 2014.
- ↑ The Rough Guide to Syria, Rough Guides, p. 2. ISBN 978-1-85828-718-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Llamada divina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.