Crisis alimentària mundial de 2007-2008
La crisis alimentària mundial va ser una crisis alimentària produïda per un increment en els preus dels aliments a nivell mundial durant els anys 2007-2008. La crisis va impactar particularment en les regions més pobres del món (destacant Malaui, Zàmbia i Zimbabue[1]), generant ademés inestabilitat política i disturbis socials en varis països.
Entre els motius s'inclouen les collitas precàries en vàries parts del món, especialment Austràlia. Atres causes de l'aument dels preus d'aliments a nivell mundial és la creixent demanda per biocombustibles en països desenrollats i la creixent demanda per la classe mija, que està en aument en poblacions d'Àsia, els qui han variat els seus hàbits alimentaris, exigint major varietat i més carn en les seues dietes, provocant una major demanda de recursos agrícoles.
Aixina mateix, l'aument continu del preu del petròleu ha aumentat els costs dels fertilisants i el cost de transport dels productes. Estos factors, units a la caiguda de les reserves d'aliments en el món i l'inestabilitat produïda per especulacions del mercat d'accions han contribuït a auments a nivell mundial dels preus dels aliments.
En els països desenrollats l'increment de preus es va convertir en la principal preocupació de les classes populars.[2] Segons el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, fins a unes 100 millons de persones es varen vore sériament en risc per la crisis.[3]
Factors
[editar | editar còdic]
Molts factors varen contribuir a l'aument dels preus bàsics. Els analistes ho han explicat com una combinació crucial de factors: males collites en vàries parts del món pel clima, baixos nivells de reserves de menjar, aument del consum de China i Índia, aument demogràfic mundial, aument de consum de biodiésel i canvis en l'economia global.[4]
Impacte dels biocombustibles
[editar | editar còdic]Una de les causes de l'increment de preus seria l'us de collites de dacsa nortamericana per a fabricar biocombustibles. Com els agricultors varen dedicar més collita per a biodiésel que en anys anteriors, es va reduir l'oferta destinada a la producció d'aliments en proporció. Açò ha reduït els aliments disponibles, sobretot en els països subdesenrollats, a on l'aprovisionament que una família es pot permetre ha baixat en gran mida. La crisis es podria interpretar, en cert modo, com una dicotomización entre països rics i pobres: per eixemple, omplir el depòsit d'un automòvil mijà en biocombustible requerix tanta cantitat de dacsa com la que un africà consumix en un any sancer.[5]
Brasil, els Estats membres de l'Unió Europea, els Estats Units i atres països estan recolzant activament la producció de biocombustibles líquits provinents de l'agricultura; estos s'extrauen, generalment, de la dacsa o de la canya de sucre, aixina es produïx etanol, i de diversos cultius de oleaginosas, quan es produïx biodiésel. Els possibles beneficis ambientals i socials, entre ells la mitigació del canvi climàtic i una contribució a la seguritat energètica, són citats com els principals motius del respal del sector públic a les indústries de biocombustibles, el creiximent dels quals ha segut ràpit. ya que els efectes econòmic, ambiental i social dels biocombustibles són àmpliament debatuts, és necessari evaluar-los cuidadosadament abans d'estendre el respal del sector públic cap a programes de biocombustibles en gran escala. Estos efectes depenen del tipo de matèria primera agrícola empleada, del procés de producció aplicat, i dels canvis que requerixca l'us de la terra. [2]
Des de finals de 2007, l'inflació agrària, causada en part pel major us de dacsa per a biocarburants, aixina com la fixació del preu de la dacsa respecte al del petròleu que varen fer els comerciants en matèries primeres i el consegüent aument de preus, ha causat la substitució de mercat de la dacsa, en pujades de preus que es traslladen en torrents a atres matèries primeres: primer varen ser els preus del blat i soja, despuix del arròs, el del oli de soja i el d'atres olis de cuina.
Els cultius no alimentaris poden créixer en terres marginals, inadaptadas per als d'aliment, pero estos biocombustibles més alvançats requerixen major desenroll en pràctiques agràries i tecnologia de refinament. En contrast, l'etanol de la dacsa usa tecnologia madura, i el cultiu de dacsa pot ser canviat d'us alimentari a l'us per a combustible ràpidament.
Creiximent de la població mundial
[editar | editar còdic]
Encara que alguns crítics han argumentat que esta crisis alimentària es deu al creiximent sense precedents de la població mundial,[6][7][8][9][10] uns atres, no obstant, mencionen que la taxa de creiximent, de fet, ha baixat de manera dràstica des de 1980,[11][12] i que la disponibilitat de cerealés ha seguit creixent més corrents que la població. La producció d'aliments per càpita ha creixcut des de 1960, i esta tendència no ha canviat dramàticament en les collites de 2006-2007.
Els anàlisis d'abril de 2008 de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació mantenen que mentres l'aument del consum de cereals ha pujat un per cent des de 2006, la majoria d'este aument ha anat a parar als països desenrollats. A on ha aumentat la seua utilisació per al consum humà ha segut en gran part en aliments en "valor afegit" (processats), que es venen en països desenrollats i en vies de desenroll.[13] El creiximent total de l'utilisació de cereals des de 2006 (una pujada del 3%, superior al 2% de promig anual del periodo 2000-2006) ha segut major en l'us no alimentari, especialment en pensos i biocombustibles.[14][15]
Per a produir un quilogram de carn de vacú es necessita usar sèt quilograms de cereals com a pens.[16] Estos informes, per lo tant, conclouen que és l'us industrial, en pensos i en aliments que incorporen un processament important, i no l'aument de població entre els consumidors pobres de cereals en bruto o poc elaborats, lo que ha contribuït als auments de preu.
Increment de demanda en Àsia
[editar | editar còdic]La població de classe mija ha creixcut en Àsia en els últims 20 anys. Encara que la gran majoria de la població d'Àsia seguix sent rural i pobra, el creiximent de la classe mija en la regió ha segut dramàtic, i es pensa que seguirà creixent. Per a comparar, en 1990, la classe mija creixia 9.7% en Índia i 8.6% en China; en canvi, en el 2008 ha alcançat una taxa de creiximent de prop del 30 i 70 per cent, respectivament.[5]
El corresponent aument en l'afluència ha dut també un canvi en l'estil de vida i en els hàbits d'alimentació, més específicament en una demanda major de varietat en els aliments i més carn en la dieta[17] causant una major demanda de recursos de part del camp.
Energia
[editar | editar còdic]L'aument en els costs de l'energia ha segut citat com una de les causes de l'aument de preu dels aliments.[18]
En agost de 2009 es reporta que Dubái advertix de la pujada de preus del té.[19]
Disturbis i crítiques al model agroalimentari
[editar | editar còdic]En països com Haití, Egipte, Indonèsia, Bangladés, Índia, Pakistan, Tailàndia i atres països del món va haver disturbis en protesta per la pujada de preu dels aliments. El Banc Mundial afirma que 33 països es veuen enfrontats problemes polítics i desórdens socials a raïl de la crisis.[20]
La crisis alimentària ha segut relacionada per part dels moviments i activistes partidaris de la sobirania alimentària en l'impacte de les polítiques neolliberals en els països del tercer món. L'activista i autora en favor de la sobirania alimentària Esther Vives considera que la crisis alimentària “respon a l'impacte de les polítiques neolliberals que es vénen aplicant des de fa trenta anys a escala global. Lliberalisació comercial a ultranza a través de les negociacions en l'Organisació Mundial del Comerç i en els acort de lliure comerç i les polítiques d'ajust estructural, el pagament del deute extern, la privatisació dels servicis i bens públics són només algunes de les mides que s'han vingut imponent per part del Banc Mundial i el Fondo Monetari Internacional en les últimes décades en els països del Sur”.[21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dèu millons d'africans, a brot de la hambruna [1] archivat en Wayback Machine., "He vist en els meus propis ulls el profunt sofriment del poble somalí, que busca seguritat i aliments. Chiquets refugiats que moren i les seues mares, que s'han convertit en esquelets errants, i estan davant la disyuntiva de quin fill salvar", va indicar Antonio Guterres, alt comissionat de la ONU per als Refugiats.
- ↑ Italians i espanyols, els més preocupats
- ↑ La Tercera (Cos de Reportages).Consultat el 24-04-2008.
- ↑ Associated Press.
- ↑ 5,0 5,1 "How the cupboard went bare", Globe & Mail, 12-04-2008
- ↑ Smith, Kate; Edwards; Rob. 2008: The year of global food crisis. Sunday Herald, Austràlia, 09-03-2008.
- ↑ Randerson, James. Food Crisis Will Take Hold Before Climate Change, Warns Chief Scientist, The Guardian, Regne Unit, 07-03-2008. Vore cites per Hilary Benn, Secretària de Mig ambient del Regne Unit.
- ↑ Global food crisis looms as climate change and population growth strip fertile land, The Guardian, Regne Unit, 31-08-2007.
- ↑ World in grip of food crisis. IANS, Thaindian News. 07-04-2008.
- ↑ Burgonio, TJ. Runaway population growth factor in rulle crisis—solon. Philippine Daily Inquirer, 30-03-2008.
- ↑ World Population Information. United States Census Bureau. Informació actualisada al 27-03-2008.
- ↑ Population annual growth rate, 229 countries 1955-2050 (UN Population Division's quinquennial estimates and projections). Nacions Unides. Actualisat el 17-07-2007.
- ↑ "World cereal supply could improve in 2008/09", FAO: Global cereal supply and demand brief, Crop Prospects and Food Situation, No. 2., abril de 2008. L'informe menciona: "No obstant, en térmens per càpita, els nivells de consum de blat i arròs descendixen llaugerament en els països en desenroll, majorment a favor de majors ingestes de menjar en més valor afegit, especialment en China".
- ↑ Crop Prospects and Food Situation, No. 2, April 2008: Global cereal supply and demand brief, Growth in cereal utilization in 2007/08. Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. Nacions Unides. Abril de 2008.
- ↑ Llaure We Approaching a Global Food Crisis? Between Soaring Food Prices and Food Aid Shortage. Katarina Wahlberg Global Policy Forum: World Economy & Development in Brief. 03-03-2008.
- ↑ Comment by Paul Collier on 2 May 2008 to the Financial Claves The Economists' Forum blog post "Food crisis is a chance to reform global agriculture" by Martin Wolf, 30 April 2008
- ↑ "The cost of food: facts and figures", BBC News Online, 08-04-2008
- ↑ Reuters.Consultat el 02-05-2008.
- ↑ Dubai advertix de la pujada de preus del té
- ↑ Univisión.Consultat el 02-05-2008.
- ↑ ¿Quí gana en la crisis alimentària mundial? (Públic 09/05/10)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crisis alimentaria mundial de 2007-2008» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.