Crisis dels gorcs comuns en Perú
La crisis dels gorcs comuns en Perú es referix al desproveïment alimentari que es va intensificar des de 2020 com a conseqüència de la pandèmia de COVID-19 i de la crisis política i econòmica que travessava el país. Esta situació va obligar als gorcs comunitaris a atendre una demanda que superava la seua capacitat de resposta.[1][2][3][4]
Les gorcs comuns varen sorgir en el Perú des dels anys 70 com a espais autoorganizados per dònes i famílies de sectors perifèrics de Llima que buscaven millorar l'accés a aliments.[5] En el temps, es varen consolidar com una estratègia comunitària de subsistència front a la precarietat estructural del país. Abans inclús de la pandèmia, ya tenien una presència significativa, no obstant, la crisis sanitària i econòmica va incrementar dràsticament la seua rellevància. Segons l'Agència EFE, en Lima, 240 000 persones s'alimenten únicament en els gorcs comuns[1] pel context per COVID-19.[6]
Desenrolle
[editar | editar còdic]Quarantena
[editar | editar còdic]La pandèmia de COVID-19 va fer retrocedir a la pobrea i extrema pobrea per les polítiques de confinament portades a terme durant el govern de Martín Vizcarra.[1] En juny de 2020 France24 va notificar que en districtes de Llima Metropolitana, com Sant Martín de Porres hi havia una massa poblacional a on per carència econòmica per la pandèmia solament podia abastir-se d'aliment en els gorcs veïnals formats per les comunitats barriales.[2]
Els gorcs comuns més colpejades eren les que es trobaven en cerros perifèrics de Llima que ademés de l'encariment dels aliments, tampoc contaven en els servicis bàsics com l'aigua potable.[3][2] Moltes d'estes poblacions vivien en l'economia informal i devien la seua sustente diari a eixe tipo de treball, que es va vore trencat quan Vizcarra va ordenar el tancament del país.[2]
Per al 8 d'octubre de 2020, la Municipalitat Metropolitana de Lima va registrar 622 gorcs comuns a nivell de tota Llima lo que va ajudar a reduir el risc de hambruna 70 mil ciutadans, sent la majoria chiquets menors de cinc anys. Encara que les mateixes mares de família varen afirmar que l'alimentació d'emergència no era la millor ya que la majoria era carbohidrats.[3][2]
Impacte en les dònes
[editar | editar còdic]Les dònes varen ser les principals afectades per la quarantena,[6] perdent vàries d'elles el seu treball o ingrés econòmic,[6][3] moltes d'elles eren treballadores de llar.[3] Les dònes desocupades s'agrupaven en seccions per a acordar crear gorcs comuns; Lourdes Sosuna membre d'un gorc comú en Vila María del Triumfo expressa lo següent:
Diversos estudis, des de l'epistemologia feminista, sostenen que els gorcs comuns no només responen a l'urgència alimentària, sino que també constituïx un espai de producció de coneiximents, situat i colectiu.[7] Liderat per dònes que visibilizan la relació entre els contes, la sostenibilitat de la vida i la resistència front a la precarietat estructural del Estat. Tot açò a través del seu treball comunitari.
Des del ecofeminismo, els gorcs comuns es lligen com una pràctica de defensa de la vida i del territori front a la fam i a la crisis ecològica.[8] Les dònes que la sostenen han articulat no només l'accés aliment, sino també rets de solidaritat que qüestionen els models extractivistas, mercantilista i les polítiques econòmiques que reforcen la desigualtat i l'inseguritat alimentària.[9]
Ineficàcia estatal
[editar | editar còdic]
Les constants disputes entre l'Eixecutiu i el Llegislatiu va fer que els proyectes per a brindar respal estatal als gorcs comuns no es conseguiren concretar, com la seua inclusió en la Llei 30790 —Llei dels menjadors populars—.[3] A nivell micro, els gorcs comuns també eren marginalizadas per les entitats municipals, davant l'ineficàcia de la fiscalisació molts dels aliments destinats a gorcs comuns varen ser a parar en atres llocs, es va terminar creant el fenomen de «gorcs fantasmes» en a on els aliments terminaven en gorcs comuns que ya no funcionaven o en menjadors populars que no ho necessitaven.[10]
La Defensoría del Poble del Perú i la Contraloría General de la República del Perú varen tindre que intervindre i varen confirmar casos de corrupció per part dels municipals en el repartiment de l'abastiment.[10] La senyora Fortunata, lideresa dels gorcs comuns a nivell de Llima Metropolitana va informar que hi ha un interés de les municipals en cansar als que realisen els gorcs comuns per a que puguen redirigir els aliments a algun objectiu personal.[10]
L'ineficiència es va estendre en el càrrec de Rafael López Aliaga com a alcalde de Lima[11] i Dina Boluarte com a presidenta.[12]
Alça de preus
[editar | editar còdic]En maig de 2021 alguns gorcs comuns varen tindre que tancar per l'impossibilitat de seguir obtenint aliments.[6]
La saturació i colapse dels servicis de gorcs comuns com tal va començar a mijans de 2021 paralelament a l'inici del govern de Pedro Castell per l'alça de preus d'aliments, tenint que reduir les racions de cada plat per a poder mantindre un ritme, molts gorcs comuns varen deixar d'usar de carn o pollet, varen deixar d'utilisar protegia animal davant l'impossibilitat de poder comprar-ho. Molts atres gorcs comuns varen tindre que figar preus de compra i venda de la ració per a poder comprar els productes.[13]
Esta situació apareix en un context més ampli d'inseguritat alimentària en el Perú.[14] Segons l'informe “L'estat de la seguritat alimentària i la nutrició en el món” publicat el 2023 per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el Perú és el país en major prevalença d'inseguritat alimentària en Sudamérica, ya que el 51.7% de la població peruana l'enfronta de manera moderada o severa, és dir 17.6 millons de persones. I és la quinta més alta en Llatinoamèrica i El Carib.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Unes 240.000 persones sobreviuen en gorcs comuns en Lima» (en és). www.efe.com. Consultat el 22 d'agost de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «"Necessitem ajuda": famílies peruanes mengen en gorcs comuns per la pandèmia» (en és). www.france24.com. Consultat el 22 d'agost de 2021.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «L'auxili dels gorcs comunitaris» (en és). saludconlupa.com. Consultat el 22 d'agost de 2021.
- ↑ del prudent Saber i el màxim possible de Sabor.(18)
- i0015–i0015.ISSN 2618-4141.doi:10.33255/26184141/1544i0015.Consultat el 2023-10-21.
- ↑ «Establishing a secure connection ...». www.scielo.br. Consultat el 2025-09-20.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «La pobrea alcança al 30% dels peruans per la pandèmia» (en és). elpais.com. Consultat el 22 d'agost de 2021.
- ↑ Contribucions des de Coatepec.(37)Consultat el 2025-09-30.
- ↑ «Feminisme del Sur i ecofeminismo | Nova Societat». Nova Societat | Democràcia i política en Amèrica Llatina. Consultat el 2025-09-30.
- ↑ IDB Publications.doi:10.18235/0001784.Consultat el 2025-09-30.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Gorcs comuns fantasmes, un colp baix a l'emergència alimentària» (en és). data.larepublica.pe. Consultat el 22 d'agost de 2021.
- ↑ «Gorcs comuns servixen menys racions per la crisis alimentària» (en és). larepublica.pe. Consultat el 2023-07-18.
- ↑ «“Estem pràcticament abandonats pel Govern”: la llamentable realitat dels gorcs comuns front a l'anèmia infantil en Perú» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-11-28.
- ↑ «¿Cóm afronten els gorcs comuns l'alça de preus d'aliments?» (en és). rpp.pe. Consultat el 22 d'agost de 2021.
- ↑ «L'estat de la seguritat alimentària i la nutrició en el món» (en és). Publications. Consultat el 2025-09-30.
- ↑ «Perú és el país en major inseguritat alimentària en Amèrica del Sur, afectant al 51.7% de la població, segons FAO» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-09-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crisis de las ollas comunes en Perú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.