Criteri de Carathéodory
El criteri de Carathéodory és un resultat de la teoria de la mida que va ser formulat pel matemàtic grec Constantin Carathéodory que caracterisa quàn un conjunt és mesurable segons Lebesgue.
Declaració
[editar | editar còdic]Criteri de Carathéodory: Siga denota la mida exterior de Lebesgue en on denota el conjunt de potències de i deixa Llavors és Lebesgue mensurable si i només si per a cada on denota el complement de Donar-se conte de No és necessari que siga un conjunt mesurable.[1]
Generalisació
[editar | editar còdic]El criteri de Carathéodory és de considerable importància perque, en contrast en la formulació original de mensurabilidad de Lebesgue, que es basa en certes propietats topològiques de este criteri es generalisa fàcilment a una caracterisació de la mensurabilidad en espais abstractes. De fet, en la generalisació a mides abstractes, esta teorema a voltes s'estén a una definició de mensurabilidad.[1] Aixina, tenim la següent definició:
Si és una mida exterior en un conjunt on denota el conjunt de potències de llavors un subconjunt es diu ' o ' si per cada l'igualtatse sosté a on és el complement de
la família de tots –els subconjunts mesurables són un σ-àlgebra (aixina, per eixemple, el complement d'un –el conjunt mesurable és –mensurables, i lo mateixa ocorre en les interseccions i unions contables de –conjunts mensurables) i la restricció de la mida exterior per a esta família és una mida.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pugh, Charles C. (2017). Real Mathematical Analysis, 2nd edició (en en), Springer, pp. 388. ISBN 978-3-319-17770-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criterio de Carathéodory» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.