Cultura de Marroc

Archiu:Mekhnes Place El-Hedine Mosaique3.jpg

Tradicional mosaic marroquí.

Marroc és un país de grups multiétnicos en una rica cultura i civilisació. A lo llarc del seu història, ha rebut visitants tant de l'est (fenicios, judeus i àraps), del sur (habitants d'Àfrica Subsahariana) i del nort (romans i vàndals), els qui han impactat l'estructura social de Marroc. En el país conviuen, ademés, distints tipos de religions, tals com el paganisme, el Judaisme, el Cristianisme i l'Islam.

Cada regió posseïx les seues pròpies característiques, contribuint a la cultura nacional. Marroc ha establit entre les seues principals prioritats la protecció de la seua diversitat i la preservació del seu patrimoni cultural.

Políticament, i pels seus orígens, Marroc es tracta d'un país amazigh pertanyent a Àfrica, encara que és denominat en ocasions com un estat arabo-bereber i en atres com un estat amazigh A lo manco la tercera part de la població parla en llengua bereber. Durant l'expansió islàmica, alguns àraps es varen establir en les regions marroquines de Tadla i Doukkala. Per eixemple, existixen grups cridats Charkawa i Arbawa que varen aplegar al país des d'Aràbia. Els Charkawa diuen descendir d'Omar Ibn Al Khatab.

Senyes generals

Artícul principal → Demografia de Marroc.

• Situació: Franja Nort d'Àfrica, confrontant (En el Nort) en la Mar Mediterrànea i (en l'Oest) en l'Oceà Atlàntic.
• Població: 31.992.592 habitants (estimació en 2009 per banc mundial d'indicadors de desenroll mundial)
• Grups ètnics: Bereber-Negre-Àrap 98.1%, atres 0.7%, Judeus 0.2%
• Idiomes: Àrap (oficial, encara que no s'utilisa en el parla quotidiana) Darija-Àrap (parlat pel 100% de la població), Bereber (utilisat pel 30%), Francés, Espanyol (nort)
• Alfabetismo: (definició: persones de 15 anys o més que poden llegir i escriure) població total: 29.3% (hòmens: 64.7% / dònes: 80.6%) (cens de 2004)
• Sistema llegal:sistema de lleis civils propis.

Art

Hi ha distintes maneres en que s'expressa l'art marroquí:Precioses artesania en estores, penyores de vestir, joyes, ceràmica, escultura, pintura i caligrafia.

Cultura

Les mesquitas en Marroc poden ser visitades per els qui no practiquen la religió musulmana en horaris en els quals els fidels no es troben en els moments d'oració. Una de les mesquites més grans de l'islam és cridada Hassan II i es troba en la ciutat de Casablanca. La major part dels monuments del país poden ser apreciats pel públic com a bodes Ichal.

Per a prendre fotografies dels seus habitants locals, és demostració de respecte solicitar-los permís, ya que prendre una fotografia sense el mateix pot ser ofensiu, especialment en les zones rurals. En contrast, sí es permet prendre fotos de persones en les que s'ha obtingut certa confiança

Grups ètnics i idiomes

Archiu:Jüdische Hochzeit in Marokko-1024.jpg

Boda judeua en Marroc per Eugène Delacroix, Louvre, París.

Marroc és considerat un país àrap i amazigh, és majorment àrap-amazigh. Aproximadament el 40% de la població posseïxen una identitat àrap (són amazigh arabizados ) i un 44% amazigh,i el restant són àraps .^{cita requerida} Estos s'identifiquen principalment pel idioma, per la seua forma de vestir tradicional i per la seua cultura, ademés de la seua distintiva música i dansa. L'àrap clàssic continua sent la principal llengua oficial de Marroc i se sol utilisar en les activitats culturals i socioeconòmiques, ademés d'en els mijos impresos, pero mai s'utilisa entre els marroquins.

Llingüísticament, el pertany al grup afro-asiàtic, i té molts accents i variants. Les tres llengües amazigh més utilisats en Marroc són el Tachelhit, Tamazight i el Tarifit (també cridat Tamazight pels seus parlants). En forma colectiva, dits dialectes són coneguts com «Chelha» en àrap marroquí i com «Barbaria» en l'àrap tradicional utilisat en Orient Mig. Els térmens «Barbar» i «Chelha» en considerats per la major part dels activistes bereberes com extremadament ofensius i humillantes.

El Tachelhit (també conegut com «Soussia») és parlat en el suroest del país, en l'àrea rodejada per Sidi Ifni en el sur, Agadir en el nort i Marrakech en les valls Draa/Sous de l'est. El Tamazight es parla en l'Atles Mig, entre Tassa, Jemisset, Azilal i Errachidía. Per últim, el Tarifit s'utilisa en l'àrea del Rif, al nort de Marroc, en ciutats com Nador, Espígols, Axdir, Taurirt, Tassa, Berkán i en la ciutat autònoma de Melilla.

Encara que els bereberes solen practicar l'islam, la seua ètnia i el seu idioma han permaneixcut a lo llarc del temps. En els últims anys varen ser creades centenars d'associacions bereberes. Els llocs de periòdics i les llibreries de les principals ciutats del país oferixen a la venda revistes bereberes i atres publicacions basades en el seu art i cultura. L'estació de televisió RTM (actualment TVM) va emetre un bolletí de notícies de dèu minuts de duració en els tres accents durant la década de 1990.

Com a conseqüència del seu passat colonial, el francés i l'espanyol tenen una presència molt àmplia en el país. En les províncies del sur, Ifni i el territori ocupat del Sahara Occidental està estés l'us de l'espanyol i en el restant del país pràcticament tota la població parla francés.

A mitan de 2010 la RTM va crear un canal nacional completament en bereber cridat Tamazight TV.

Vore també

• Biblioteca Nacional del Regne de Marroc
• Arquitectura de Marroc

Bibliografia

• Verner, Corince. (2004). The viles and riads of Morocco. Nova York: Harry N. Abrams, Inc.