Anar al contingut

Curótrofo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Figura curotrófica de terracota representant a una dòna en un chiquet en braços. Micenas, ca. 1360 a. C.
Estatuilla curótrofa chiprà de terracota que representa una deidad en cara de pardal, ca. 1450-1200 a. C.

Curótrofo (en grec: Κουροτρόφος, Kourotróphos, Dea Gravida) és l'epítet que se'ls va donar en l'antiga Grècia a les deidades de les que s'esperava que protegiren als chiquets. L'epítet es referix a numerosos deus i deeses com Atenea, Apolo, Hermes, Hécate, Afrodita, Artemisa, Gea i Ilitía.[1][2] Per lo general li'ls representava sostenint a un bebé en braços.[3] Deyanira i Ariadna es mostraven ocasionalment en gerros en els seus fills, Fil i Estáfilo[4] i Enopión respectivament, no obstant no hi ha evidència de que existira un cult al seu entorn com a figures curotróficas.[5]

Curótrofo era també el nom d'una deidad local de la ciutat d'Atenes que no estava entre les principals deidades olímpiques. Era la protectora de chiquets i jóvens i es va construir un santuari en el seu nom en honor del cult, el cridat Kourotropheion.[3] Va ser una figura important de cult, i apareixia en grups de sacrifici relacionats en la fertilitat i el conte infantil.[6]

Curótrofo és similar a les Kourotropheion fenicias, que són figurillas que representen a una deesa o una dòna que està visiblement embarassada.[7]

Figurillas votivas

[editar | editar còdic]

El sustantiu Curótrofo (Kourotróphos en plural) o l'adjectiu curotrófico s'utilisen per a descriure figurillas femenines representades en infants, que poden representar tant a dònes mortals com a divinitats. Estes figurillas han segut considerades com a símbols de fertilitat[8] o com un aspecte que forma part d'ella.[5] Chipre va destacar per la producció de figurillas curotróficas entre aproximadament 2000 i 1800 a. C.[9] La majoria dels curótrofos d'esta época medixen de 20 a 30 cm d'altura i varen ser fabricats en una varietat de materials, incloent pedra calcàrea i terracota. Sostenen als bebés, que generalment estan dins de portabebés, en el muscle esquerre. Hi ha hagut a lo manco dos figurillas chiprans d'este periodo que apareixen alletant a un bebé, i dos més representades assentades en el bebé en el regazo.[9] Actualment totes les figurillas curotróficas de les que es coneix l'ubicació de l'artefacte han segut trobades en tombes, no obstant açò no significa que s'usaren exclusivament per a representar la mort o la vida despuix de la mort, ya que la majoria no tenen senyes sobre on es varen trobar.[9] Ademés, en general, les figurillas de mòle, no exclusivament curótrofos, s'han associat en menys del 10% de tots els sepelis de l'Edat de Bronze i algunes mostren proves, com a reparacions, de que s'usaven en la vida diària.[10]

Les figurillas maternes varen perdre popularitat en Chipre durant el Bronze tardà a pesar de ser un tema excepcionalment popular en comparació a atres cultures circumdants des del Neolític, ya que el contacte en les cultures estrangeres va conduir a canvis culturals. Es pot argumentar que l'importància de les dònes com dadoras de vida va disminuir durant este periodo de temps.[9] La creació de figurillas curotróficas va continuar, no obstant; se'ls va donar cares d'aus en picos notables i es varen representar com significativament més voluptuosas que les figurillas planes anteriors, provablement inspirades en atres similars que ya havien segut produïdes en el Propenc Orient. S'ha propost que estes figurillas no representen a les dònes comunes sino a deidades. L'interés per les figurillas maternes va aumentar novament en Chipre durant l'Época Arcaica.[10]

Es debat la casa de la creació de figurillas curotróficas, ya que s'ha propost que poden ser representacions d'una gran deesa, amulets de fertilitat o ajudes per al part, o acompanyants dels morts.[10]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Universitat de Cincinnati.PhD.
  2. ↑ Opuscula.(7)
    193-203.Consultat el 2 de juliol de 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 Domi Publications.III
  4. ↑ Estáfilo: Στάφυλος.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hadzisteliou Price (1978). Kourotrophos: cults and representations of the Greek nursing deities, Brill. OCLC 4070038. ISBN 90-04-05251-8.
  6. ↑ «Kourotrophos» (en en). Oxford Reference. doi:10.1093/oi/authority.20110803100043166. Consultat el 28 de juny de 2020.
  7. ↑ Budin, Stephanie Lynn, 20./21. Jh. (2011). Images of woman and child from the Bronze age : reconsidering fertility, maternity, and gender in the ancient world, Cambridge University Press. OCLC 723450499. ISBN 978-0-521-19304-7.
  8. ↑ Dever, William G.; Gitin, Seymour., {{{nom2}}}; W.F. Albright Institute of Archaeological Research., {{{nom3}}}; American Schools of Oriental Research., {{{nom4}}} (2003). Symbiosis, symbolism, and the power of the past : Canaan, ancient Israel, and their neighbors from the Clapix Bronze Age through Roman Palaestina, Eisenbrauns. OCLC 785946254. ISBN 978-1-57506-545-8.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Women in Antiquity.Routledge.Nova York:
    751–765.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Women in Antiquity.Routledge.Nova York:
    815–846.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Curótrofo&oldid=896933»