Cytisus oromediterraneus
El piorno serrà (Cytisus oromediterraneus, sense. C. purgans auct. senar (L.) Spach) és una espècie arbustiva pertanyent a la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Està formada per denses branques molt apretades. Forma extensos xaraés, solament o convivint en atres arbusts, com la ginebrera rastrero (Juniperus communis subsp. nana) en les altes montanyes silíceas, i casi sempre per damunt del nivell dels boscs o convivint en el pi albar. Els fulls cauen prontamente per lo que els tallos estan freqüentment nuets; les inferiors són trifoliadas, sense peciol;les florals senzilles i també assentades. Flors grogues, menudes, (9-12 mm) solitàries o per parelles en l'aixella dels fulls, formant una arracada més o menys dens en la terminació de les branques sostingudes per un cabillo de 2-6 mm. Cáliz membranoso, acampanado i peloso. Corola amariposada, en el pétal superior redonejat. El frut és una llegum de 15 a 30 mm, recta o alguna cosa curvada, molt comprimida lateralment i coberta de pèls aplicats a la seua superfície. Florix de maig a juliol.[1]
El piorno serrà (Cytisus oromediterraneus) en Gredos domina la vegetació del pis oromediterráneo, pot cobrir les ales més altes del supramediterráneo que estan orientades al nort; de fet des d'alguns punts de Gredos, com la carretera que conduïx a la plataforma es pot apreciar clarament com les ales expostes al nort estan cobertes pel piorno serrà, mentres les que miren al sur són habitada per la hiniesta i/o per la granera blanca. En les zona de convivència entre el piorno serrà i la granera blanca és possible trobar individus en flors de color groc molt clar que s'interpreten com a híbrits entre abdós espècies. Finalment en lo sectors més occidentals del sistema Central, atres dos fabáceas arbustivas molt espinoses, que el seu òptim està en el oromediterráneo junt al piorno serrà, poden aparéixer en les ales supramediterráneas orientades al nort el cambrión comú( Echinospartum barnadesii) i el cambrión ibèric (Echinospartun ibericum).[2]
Els clars de piornales estan sobretot ocupats per diverses herbes i mates, entre les que destaquem l'atractiva viborera salmantina (Echium salmanticum) Boragináceas, endèmica de la mitat occidental de la cordillera, la ortegia (Ortegia hispanica, Cariofiláceas), el cantueso ( Lavandula pedunculata, Lamiáceas, el tomello perruno (Santolina rosmarinifolia, Asteráceas), el aster en fulls de arrocillo (Aster sedifolius, Asteráceas i la didalera de flors rosades (Digitalis thapsi Plantagináceas , espècie que en la seua majoria també habiten en les xares aclarides del pis de la carrasca i que poden ascendir per les ales solejades fins a alcançar el del piorno serrà.[2]
Observacions
[editar | editar còdic]L'aspecte que presenta és moltes voltes almohadillado per a defendre's de la fredor i dels forts vents que bufen en les altures. La seua importància en la vegetació espanyola és molt gran per les enormes superfícies que ocupa. En l'época de floració teñir de groc moltes de les cordilleres espanyoles i despedix una olor intensa i empalagoso semblat al de la mel. S'amprava com a combustible en forns i per a techar chozos. És una espècie conflictiva des del punt de vista nomenclatural. Recentment s'ha establit una nova divisió que s'expon a continuació.
Pels seus caràcters morfològics, ecologia i biogeografía s'accepten quatre tàxons en el sí d'este grup; dos en Europa: Cytisus oromediterraneus i Cytisus balansae subsp. nevadensis i atres dos en les montanyes del Nort d'Àfrica: Cytisus balansae subsp. balansae i Cytisus balansae subsp. atlanticus.[3]
- Cytisus oromediterraneus: Ecologia i biogeografía: Silicícola, supramediterráneo
subhúmedo-humit, supratemplado i orotemplado humit-hiperhúmedo; submediterráneo en l'interior de la península ibèrica. Carpetano- Lleonés, Orocantábrico, Oroibérico, Pirenaic i Auverniense (França).
Cytisetalia scopario-striati, Juniperion nanae.
- Cytisus balansae subsp. balansae: Ecologia i biogeografía: Indiferent edàfic supramediterráneo
i oromediterráneo subhúmedo-humit. Atlásico, Marroc: Gran Atles, Argèlia: Dujrdjura, Aurés. Erinacetalia.
- Cytisus balansae subsp. atlanticus: Ecologia i biogeografía: Preferentment silicícola,
supramediterráneo i oromediterráneo sec-subhúmedo. Atlásico, Marroc: Gran Atles i Atles Mig. Erinacetalia.
- Cytisus balansae subsp. nevadensis:
Ecologia i biogeografía: Silicícola, oromediterráneo subhúmedo. Espanya, Nevadense, Genisto versicoloris-Juniperion hemisphaericae.[4]
Distribució
[editar | editar còdic]En França, península ibèrica i nort d'Àfrica. En la Península és molt abundant en les serres de Guadarrama, Gredos, Paramera d'Àvila, La Serrota, sistema Ibèric, Montes de #León, Pirineus. Es presenta també en Galícia, Cantàbria, Aragó, Catalunya, Castella, Extremadura i Andalusia.
Propietats
[editar | editar còdic]Indicacions: s'usa com purgante i diurético.
Atres usos: S'ha usat com a combustible en forns, per a la fabricació de graneres, per a fer sostres de barraques i també com a llit per al ganado.[5]
- Castellà: calabón, granera de negrales, granera negra, granera serrana, escobón, espiorno, ginesta, hiniesta, piorno, piorno gallec, piorno serrà, retama angulosa, retama de graneres, retama negra, retama purgante, retamón.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cytisus oromediterraneus va ser descrita per (G.López & C.I.Jarvis) Rivas Mart. & al. i publicat en Veg. Picos d'Europa 264. 1984.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]- Cytisus: nom genèric que deriva de la paraula grega: kutisus, un nom grec de dos leguminosas, que verosímilmente són una alfafa Medicago arborea L. i un codeso Laburnum anagyroides Medik.[8]
- oromediterraneus: epítet
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Cytisus purgans (L.) Boiss.
- Genista purgans (L.) DC.
- Sarothamnus purgans]] (L.) Godr.
- Genista balansae (Boiss.) Rouy
- Genista europaea (G.López & C.I.Jarvis) O.Bòlos & Vigo
- Cytisus balansae balansae G.López & C.I.Jarvis
- Cytisus balansae europaeus (G.López & C.I.Jarvis) Muñoz Garm.
- Sarothamnus purgans (L.) Gren. & Godr.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ginés López González: (1982) La Guia de Incafo dels Arbres i Arbustos de la Península Ibèrica Incafo, Madrit. ISBN 84-85389-34-4
- ↑ 2,0 2,1 Luceño, Modest, Pablo Vargas, Bernardo García, Samuel Guerra (2016). , Raïls, Madrit. ISBN 978-84-86115-85-2.
- ↑ Va cantar, P. & Rivas-Martínez, S.(2002) Cytisus oromediterraneus i Cytisus balansae (Cytiseae, Leguminosae) dos espècies europees.Lazaroa 23: 3-6 .
- ↑ «Universitat Complutense de Madrit». BUCM. Consultat el 7 d'octubre de 2008.
- ↑ «Cytisus oromediterraneus». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 29 de decembre de 2009.
- ↑ «Cytisus oromediterraneus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 29 de decembre de 2009.
- ↑ «Cytisus oromediterraneus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 de març de 2013.
- ↑ En Flora Vascular
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Flora Ibèrica:[1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cytisus oromediterraneus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.