Anar al contingut

Daeg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nom Protonórdico Anglosaxó
*Dagaz Dæȝ
«dia»
Forma Futhark antic Futhorc
Archiu:Runic letter dagaz.svg
Unicode
O+16DE
Transliteración d
Transcripció d
FIA [ð] [d]
Lloc alfabètic 23 o 24
Ætt Ætt de Tyr

Daeg o Dæȝ és el nom de la runa que equival a la lletra «d» en l'alfabet futhorcArchiu:Runic letter dagaz.svg ), i que significa «*Dagaz», segons apareix en el poema rúnic anglosaxó. Esta runa també forma part de l'alfabet futhark antic, i com no han quedat registres històrics del seu nom en este alfabet, s'ha reconstruït llingüísticament, sent la paraula protonórdica que designaria a la runa *dagaz, per derivació a partir de la lletra equivalent , «dags», del alfabet gòtic, que sol basar els seus noms en els de les runas.

Poema rúnic

[editar | editar còdic]

El nom de la runa solament apareix en un dels tres poemes rúnics coneguts, l'anglosaxó, ya que esta lletra va desaparéixer en l'alfabet futhark jove que és al que glossen els atres dos poemes. En el poema la runa representa al dia:

Poema rúnic anglosaxó:[1][2] Traducció:


Archiu:Runic letter dagaz.svg Dæg byþ drihtnes sond, deore mannum,
mære metodes leoht, myrgþ and tohiht
eadgum and earmum, eallum brice.


El dia és el mensager del Senyor, amat pels hòmens;
gloriosa llum del creador, alegria i esperança
per al ric i el pobre, a tots alegra.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Poema original i traducció a l'anglés en Poema rúnic anglosaxó
  2. Poemes originals i traducció a l'anglés en Rune Poem Page [1] archivat en Wayback Machine..

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7 Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1


Referències

[editar | editar còdic]