Dea Dia

L'emperador Marque Aurelio (161-180 d. C.) i membres de la família imperial oferixen sacrificis en agraïment per l'èxit contra les tribus germàniques. En els fondos es troba el Temple de Júpiter en el Capitolio (esta és l'única representació existent d'este temple romà). Bajorrelieve de l'Arc de Marco Aurelio, Roma, ara en el Museu Capitolino de Roma.

Dea Dia (en llatí, que significa "deesa de la llum"), en la religió de l'Antiga Roma és una arcaica divinitat romana de la Terra, protectora de l'agricultura, collitas i camps, que fa créixer les plantas en el seu sen.

Es compara en la deesa Tellus com a mare universal i li el ha identificat, a voltes, en les deeses Ops, Aca Larentia i sobretot, en Ceres i a través d'ella, en el seu equivalent grega Deméter. No obstant, cada volta més, li la considera, simplement, una deesa local.

Dea Dia nos és coneguda fonamentalment a través del cult que la feya la Confraria dels Germans Arvales els diversos registres dels quals mostren diferents detalls del mateix. Este cult local, molt antic, sol ser ignorat, llimitant-se sempre a la germandat, a pesar de la protecció que li va donar Augusto. Segons inscripcions conegudes, com les trobades en la vinya Ceccarelli en Roma, les cerimònies religioses dels Arvales se celebraven en el bosc sagrat de llorers i roures de Dea Dia, en la Via Campana.

El seu festa mòvil se celebrava anualment durant tres dies en maig i estava dirigida a demanar la seua bendició sobre els camps. Per a Estrabón, era adorada durant l'Ambarvalia, festa en honor de Ceres, a la que s'assimilava.

Ella era adorada en certs ritos en els quals no podien participar els hòmens (iguals als cults de Bona Dea, a la que va ser equiparada).^{cita requerida}