Deforestación en Borneo

Deforestación en Borneo

Una image de satèlit de l'illa de Borneo del 19 d'agost de 2002, mostrant el fum de boscs de turba incendiats.

Borneo, la tercera illa en extensió del món, dividida entre els estats d'Indonèsia, Malàsia i Brunei, va estar en el passat coberta per densa pluvisilvas pero lo mateix que ocorre en la seua terra baixa tropical i els boscs d'altura, ha sofrit una àmplia deforestación des dels anys xixanta, conforme les economies autòctones de la regió varen experimentar una ràpida industrialisació. En la década dels huitanta i els noranta els boscs de Borneo varen passar per una profunda transició. Varen ser nivellats a un ritme sense parangón en l'història humana, cremats, talats i rebujats, i en general transformats en terra agrícola, o plantacions d'oli de palma. La mitat del comerç global anual de fusta tropical procedix actualment de Borneo. Més encara, les plantacions d'oli de palma estan afectant als últims restants de pluvisilva primigènia. Es calcula que per a l'any 2022 s'haurà destruït el 98 % dels boscs d'Indonèsia, principalment per la tala illegal, les plantacions de palma per a obtindre oli i els incendis forestals. La coberta forestal present en l'arc de deforestació de l'illa de Borneo (dividida entre Indonèsia, Malàsia, Brunei) podria reduir-se a menys de la quarta part de la seua superfície original abans del 2020, de mantindre's les tendències actuals.

El World Wildlife Fund dividix Borneo en una série d'ecorregiones diferenciades, incloent les pluvisilvas de planura de Borneo que cobrix la major part de l'illa, en una superfície de 427 500 km², els boscs de turba pantanosos de Borneo, el Kerangas o boscs de petorra de Sondalandia, els boscs pantanosos d'aigua dolça del Suroest de Borneo, i els manglarés de la Plataforma de la Sonda. Les pluvisilvas montanes de Borneo queden en les terres altes del centre de l'illa, per damunt dels mil metros d'altitut. Estes zones representen l'hàbitat de moltes espècies en perill d'extinció, com els orangutanes i elefants i atres rars endemismes com l'esquiva civeta de les palmeres de Hose.

Ademés de l'importància de Borneo en la conservació de la biodiversitat i com reserva de carbono, els boscs són significatius per a la seguritat de l'aigua de pobles indígenes.

Borneo malayo

Image de satèlit de pluvisilva convertida en plantacions d'oli de palma.

Els estats malayos de Sarawak i Sabah (Malàsia Oriental), en el nort, ocupen al voltant del 26 % de l'illa. La zona boscosa ací ha disminuït ràpidament per l'intensa tala per a l'indústria malaya de fusta contrachapada. Dos investigadors forestals del Centre d'investigació Sepilok, Sandakan, Sabah a principis dels anys huitanta varen identificar quatre espècies de fusta dura de creiximent ràpit i un alvanç en la recolecció de llavors i en el maneig de Acacia mangium i Gmelina arborea, arbres tropicals de ràpit creiximent plantats en una àmplia zona de les àrees anteriorment talades i deforestades en la part septentrional de l'illa de Borneo.

Els pobles indígenes de Malàsia han vist els seus boscs ancestrals afectats per la tala sense el seu consentiment. Han usat manifestacions pacífiques i incidència política a través dels mijos de comunicació per a incrementar la concienciació de les seues drets al bosc, en cert èxit. Les preguntes de cóm i per qué les llicències de tala es varen concedir sense el consentiment d'estes comunitats, no s'han respost.

La pluvisilva s'ha vist també destruïda en gran mida pels incendis forestals de 1997 a 1998, que varen escomençar els habitants locals para "netejar" els boscs per a crear terra agrícola i perpetuats per una temporada d'El Chiquet excepcionalment seca en aquella época. Durant el gran incendi, els punts calents es veen clarament en les imàgens de satèlit i la calina aixina creada va afectar als països de Brunei, Malàsia, Indonèsia i Singapur. En febrer de 2008, el govern malayo va anunciar el pla Corredor Sarawak d'energia renovable per a collir les terres interiors, vérgens, de Borneo septentrional. S'anticipa una major deforestació i destrucció de la biodiversitat a la vista de les comissions de talat, assuts hidroelèctrics i l'explotació d'atres minerals i recursos.

Borneo indonesi

Pista forestal i impactes en Kalimantan Oriental: el bosc talat a l'esquerra, el bosc primigeni a la dreta.

Al voltant d'un 73 % de l'illa es troba en territori indonesi; el nom indonesi de l'illa, Kalimantan, s'usa en anglés per a referir-se al territori controlat per Indonèsia.

Per a lluitar contra la superpoblación en l'illa de Java, el govern indonesi va començar una campanya de transmigración massiva de grangers pobres i llauradors sense terres a Borneo en els anys setanta i huitanta, per a que treballaren la terra que va quedar sense arbres per la tala; l'èxit va ser escàs, puix la fertilitat de la terra va desaparéixer en els arbres, i el sol que queda es va en les pluges torrencials del tròpic.

El Proyecte mega-arròs (MRP, sigles en anglés) es va iniciar en 1996 en les seccions meridionals de Kalimantan. El propòsit era transformar un milló d'hectàrees de bosc pantanoso de turba escassament poblat i "improductiu" en arrossars en un esforç per aliviar la progressiva escassea alimentària d'Indonèsia. El govern va fer una gran inversió construint canals de irrigación i eliminant arbres. El proyecte no va tindre èxit, i en el temps es va abandonar, deixant com a herència un gran dany al mig ambient.

El bosc pantanoso de turba en el sur de Kalimantan és un mig inusual ecològicament, puix és la llar de moltes espècies animals rares o úniques, com els orangutanes, o valiosos arbres de creiximent llent. El bosc pantanoso de turba és un ecosistema dual, en diversos arbres tropicals alçant-se sobre una capa de 10–12 m de turba —material botànic parcialment corrompido i anegado d'aigua— que a la seua volta cobrix un sol relativament infértil. La turba és un gran almagasén de carbono. Si es trenca i es crema contribuïx a les emissions de CO₂, considerades una font del calfament global.

Una image de satèlit obtinguda per la NASA que mostra l'extensió de la calina del Surest asiàtic 2015 el 24 de setembre de 2015.

Els canals d'aigua, i les carreteres i ferrocarrils construïts per a la tala llegal, varen obrir la regió a la tala illegal. En la zona MRP, la coberta boscosa va caure de 64,8% en 1991 a 45,7% en 2000, i des de llavors, el terreny ha seguit clareando. Sembla que casi tots els arbres susceptibles de comercialisació ya han segut eliminats de les zones per les que s'estenia el MRP.

Resulta que els canals, més que irrigar els boscs de turba, els varen secar. Allí a on els boscs s'inundaven fins a 2 metros de profunditat en l'estació de les pluges, ara la seua superfície està seca durant tot l'any. El govern, per tant, ha abandonat el MRP, pero la seua turba reseca és vulnerable al fòc que es produïx a una escala més àmplia.

Despuix de la dessecació, els fòcs varen devastar la zona, destruint el restant de bosc i vida salvage que quedava junt en la nova agricultura, omplint en un fum dens i calina els cels de Borneo i països veïns, i lliberant enormes cantitats de CO₂ en l'atmòsfera. La destrucció va tindre un gran impacte negatiu sobre la vida de les gents de la regió. Va causar greus problemes relacionats en el smog entre mig milló de persones, que varen sofrir problemes respiratoris.

La destrucció del bosc de turba està causant contaminació per àcit sulfúric en els rius. En les temporades de pluja, els canals descarreguen aigua acidificada en un alt percentage de sulfat pirítico en rius fins a 150 km corrent dalt des de la desembocadura. Est pot ser un factor que contribuïx a un descens de la peixca.

Un estudi conjunt realisat en l'any 1998 pel Regne Unit i Indonèsia sobre l'indústria maderera indonèsia en el seu conjunt, sugerix que al voltant del 40 % de la producció total de fusta era illegal, en un valor en excés de 365 millons de dólars. Càlculs més recents, comparant la tala illegal front a les sifres de consum domèstic més exportació, sugerix que el 88 % de la tala en el país és illegal d'una o una atra forma. Malàsia és el país clau per al tràfic de productes de fusta talada illegalment d'Indonèsia.