Delta Velorum
| Constelació | Vés-la |
| Ascensió recta α | 08 h 44 min 42.23 s |
| Declinació δ | −54º 42’ 31.8" |
| Distància | 79.7 ± 0.7 anys llum |
| Magnitut visual | 1.95 (2.3 / 3.4 / 5.1) |
| Magnitut absoluta | 0.4 / 1.5 / 3.6 |
| Lluminositat | 40 / 15 / 2 L☉ |
| Massa | 2.8 / 2.2 / 1.2 M☉ |
| Tipo espectral | A0V+A5:V / F6:V |
| Velocitat radial | +2.2 km/s |
Delta Velorum (δ Vel / HD 74956 / HR 3485) és un sistema estelar de la constelació Vés-la, la vela del navío Argo, el segon més lluent darrere de γ Velorum. El seu magnitut aparent és +1.95 i dista 79.7 anys llum de la Terra. És el membre més lluent de la Falsa Creu, asterisme que forma junt a κ Velorum, Avior (ε Carinae) i Aspidiske (ι Carinae).
Delta Velorum està formada per un sistema binario eclipsante (Delta Velorum A) i una nana de tipo espectral F6V (Delta Velorum B) de magnitut aparent 5.5 en una òrbita excèntrica en una separació que varia entre 0.6 i 3.0 segons d'arc[1] i un periodo orbital de 142 anys. Delta Velorum A està formada per dos estreles blanques de la seqüència principal, la més lluminosa de tipo espectral A0V (Delta Velorum Aa, de magnitut aparent 2.3) i l'atra de tipo espectral entre A3V i A5V (Delta Velorum Ab, de magnitut aparent 3.4). Estan separades 0.5 au i el seu periodo orbital és de 45.15 dies. Els eclipses, que fan que la lluentor combinada del sistema fluctue entorn al 50 % durant l'eclipse primari i 30 % durant el secundari, varen ser detectats independentment en 1989 per la missió espacial Galileo[2] i en 1997 pel aficionat argentí Sebastián Otero. En unir les senyes visuals de Galileo i Otero en l'any 2000, Otero, Lloyd i Fieseler[3] varen poder determinar el periodo orbital i predir els futurs eclipses i ademés notar que l'òrbita del sistema és també excèntrica, ya que l'eclipse secundari es produïx en la fase 0.43 del cicle orbital (solament 19 dies despuix de l'eclipse primari). Curiosament, a pesar de ser una de les estreles més lluentes del cel, no s'havia observat prèviament la seua variabilitat.
Actualment es creu que Delta Velorum C de magnitut 11, i Delta Velorum D de magnitut 13, separades visualment 6 segons d'arc i distants 150 au entre sí, no són components físiques del sistema de Delta Velorum.[4]
Per la precesió de la Terra, Delta Velorum serà l'estrela polar del hemisferi sur cap a l'any 9200 de la nostra era.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Orbits for five southern visual binaries. Argyle, R. W.; Alzner, A. & Horch, E. P. 2002, Astronomy & Astrophysics, 384, 171.
- ↑ Blinking star explains mystery aboard Galileo. Spaceflight now.
- ↑ «Delta Velorum is an Eclipsing Binary. IBVS #, 2000.». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2014. Consultat el 31 d'octubre de 2007.
- ↑ Interferometric observations of the multiple stellar system delta Velorum. Kellerer i uns atres, 2007, Astronomy & Astrophysics, 469, 633.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta Velorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.