Departament de Moquegua
El departament de Moquegua és un dels vintiquatre departaments que, junt en la Província Constitucional del Callao, conformen la República del Perú. La seua capital i ciutat més poblada és l'homònima Moquegua. En un PIB per càpita d'USD 28 740 i un IDH de 0.881, Moquegua és el departament més ric segons MINCETUR i en el més alt índex de desenroll humà del país segons el PNUD.[1]Es localisa en el surest del país, en l'alvertent occidental de la cordillera dels Vages, i llimita al nort en el departament de Arequipa, a l'est en el departament de Puno, al sur en el departament de Tacna i a l'oest en l'oceà Pacífic. En una superfície de 15 734 km², és el tercer departament menys extens del país —per davant de Lambayeque i Tombes, este últim el de menor extensió—.
Presenta una densitat de població de 10,3 hab./km², lo que ho convertix en el quint departament menys poblat en relació en la seua superfície, superant únicament a Amazones, Ucayali, Loreto i Mare de Deu, el de menor densitat a nivell nacional.[2]
El departament va ser creat el 2 de giner de 1837, durant la Confederació Perú-Boliviana, en la ciutat de Moquegua com a capital.[3]
Història
[editar | editar còdic]Durant l'Horisó Primerenc la regió va estar assimilada per la Cultura Pucará; en l'Horisó Mig, per la Cultura Wari i Cultura Tiahuanaco. Despuix varen dominar els regnes aymaras. En els anys, tota la regió va quedar baix el domini del Imperi incaico. Al voltant de 1540, més o menys, varen aplegar els primers espanyols en busca de terres per a establir-se. Un dels tretze de l'illa del Gall, Juan de la Torre, capitaneó la dominació entre les montanyes de Huaynaputina i Tixan. En la fundació de la ciutat de Moquegua (1541) i es va ubicar a les seues primeres famílies espanyoles, també es va crear, al mateix temps, la Caleta de Ilo (hui port de Ilo) allí en 1713, que va sofrir l'arribe de moltes embarcacions pirates incloent a Francis Drake; es varen establir varis molins per a elaborar el blat de la regió. Moquegua es va distinguir en la lluita per l'independència i per este motiu se li va donar el títul de ciutat (9 de giner de 1823). Un prócer moqueguano, el mariscal Dumenge Net, va barallar en valentia en les batalles de Junín i Ayacucho.
Posterior a l'Independència del Perú, la divisió administrativa del país es va conservar a la de la colónia en mínims canvis, és aixina com Moquegua va passar de formar un dels Repartimientos de la Intendencia de Arequipa a ser una de les sèt Províncies del Departament de Arequipa, situació que es va conservar fins a la década de 1830, en que a causa de les disputes internes del Perú i de l'intervencionisme bolivià de Santa Creu en la política del Perú i de la formació de la Confederació Perú-Boliviana, els pobles de Moquegua, Locumba, Tacna i Arica es pronuncien a favor d'integrar-se a les províncies altoperuanas. No obstant es dispon que es creu un nou Departament en el Perú del Sur, el cridat Departament Llitoral en les llavors províncies arequipeñas d'Arica i Tarapacá. Una volta dissolta la confederació, es dissol este nou departament, al que posteriorment es reorganisa agregant-li la Província de Moquegua, passant a denominar-se Departament de Moquegua.
Durant la Guerra del Pacífic la regió va soportar l'incursió chilena, que va arrasar en persones i immobles.
Divisió Administrativa
[editar | editar còdic]El Departament té una superfície de 15 733.97 km² en una població de 182 333 habitants[4] i es dividix administrativamente en tres províncies:[5]
| Províncies del departament de Moquegua | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ubigeo | Província | Capital | Districtes | Superfície km² |
Problacion 2016 |
Altitut m s. n. m. |
| 1801 | Mariscal Net | Moquegua | 7 | 8 671.58 | 82 296 | 1 417 |
| 1802 | General Sánchez Cerro | Omate | 11 | 5 681.71 | 28 685 | 2 160 |
| 1803 | Ilo | Ilo | 3 | 1 380.68 | 71 352 | 13 |
- Des de l'any 1936, en la Llei n.º 8230, es crea el Departament de Moquegua, el qual està conformat en les següents províncies:
- Mariscal Net (Capital: Moquegua)
- General Sánchez Cerro (capital: Omate).
- Ilo (capital:Ilo)
Geografia
[editar | editar còdic]- Rius més importants: Ilo, Osmore i Asana.
- Volcans: Ubinas (5672 m s. n. m.), Ticsani (5408 m s. n. m.), Huaynaputina (4850 m s. n. m.).
- Cordilleres: Cordillera del Barroso i Cordillera Volcànica.
- Òbrigues: Quella (4800 m s. n. m.), Yaretane (4700 m s. n. m.), Suches (4650 m s. n. m.), Anco Apacheta (4650 m s. n. m.) i Organune (4500 m s. n. m.) en la Província de Mariscal Net.
- Illes: Punta Cols.
- Estanys: Jucumarini i Vizcacha.
Ubicació
[editar | editar còdic]Cap al nort el departament de Moquegua llimita en: Arequipa; cap al sur en Tacna; cap a l'est en els departaments de Tacna i Puno; cap a l'oest en la mar de Grau (oceà Pacífic que correspon al Perú). Situat en la regió suroest, té regions de costa i serra. Ubinas, el seu inquietant volcà, és l'únic en activitat en tot el Perú. En les seues faldes, la terra és fecunda, en contrast en la desolació dels seus cims.
- Latitut sur: entre paralels 15°58′ i 17°50′.
- Llongitut oest: entre meridianos 69°59′ i 71°29′.
- Número de províncies: 3.
- Número de districtes: 20.
- Clima: subtropical i desértico solejat, en una temperatura de 20,5 °C, una màxima de 33 °C i una mínima propenca als 9 °C. La ciutat de Moquegua té un clima templat i sec, en escasses pluges, en un intens i benigno sol.
Demografia
[editar | editar còdic]Segons cens de població 2007 el departament conta en 161 533 habitants.[6]
Altura de la Capital Regió, la ciutat de Moquegua està a 1410 m s. n. m. en un bell i fèrtil vall costera.
El departament de Moquegua té una població de 161.533 habitants segons senyes de el INEI (Institut Nacional d'Estadística i Informàtica). Dels 161.533 habitants de Moquegua, 78.646 són dònes i 82.887 són hòmens. Per lo tant, el 51,31 per cent de la població són hòmens i el 48,69 per cent dònes (2011).
Economia
[editar | editar còdic]
Les plantacions d'oliveras de Ilo són el principal negoci del seu agricultura, que és l'ocupació de la major part dels moqueguanos. També resalten els sembríos de palta de Samegua. Omate és el centre de producció de frutaels, sobretot de llima, llima i damascos. Per una atra part, el ganado vacú s'crío en casi la regió serrana d'esta regió. i el pastoreig de ganado oví i llanar també constituïx una important activitat. Sobre la mineria, les riquees cupríferas són numeroses en les mines de Quellaveco i Cuajone. L'energia en general, prové de la central tèrmica de Ilo, que té una gran àrea d'influència. Sobre el comerç, est és actiu en el port de Ilo, a on es troba la fàbrica de farina i oli de peix més gran del país. Ademés, es desenrolla una chicoteta indústria de vis tipo oporto i borgoña.
Educació
[editar | editar còdic]En l'àmbit de l'educació bàsica conte 94 coleges públics i privats.
En el nivell superior, conta en 2 universitats en sèu en el departament: l'Universitat José Carlos Mariátegui, la primera universitat privada i l'estatal Universitat Nacional de Moquegua (UNAM).
El departament de Moquegua és caracterisat per tindre el millor rendiment acadèmic promig en el país en el nivell primària segons els últims reportes de calitat educativa en Matemàtiques i Llectura del INEI,[7] sobre el nivell secundària s'ubica en el segon lloc, despuix de Tacna.
Transport
[editar | editar còdic]Transporte terrestre
[editar | editar còdic]El Departament de Moquegua conta en una Ret Vial d'1,895.8 km, dels quals 458 km (24.2%) pertanyen a la Ret Nacional, 309.4 km (16.3%) a la Ret Departamental i 1,129.4 km (59.5%) a la Ret Veïnal. El departament de Moquegua conta en dos vies principals per a articular-se en els departaments de la Macrorregión Sur: la carretera Binacional Ilo – Desaguadero que travessa la regió d'oest a est i la carretera Panamericana Sur que travessa el departament de nort a sur. A la carretera Binacional confluïxen l'Eix Interoceánico Puno Moquegua.
Aixina mateix, la carretera Moquegua – Omate permet l'integració de pobles alt andinos localisats en la serra del departament (Conca del riu Tambo), contribuint al fluix de productes agrícoles cap a la costa.
La carretera Binacional Ilo – Desaguadero – La Pau ha permés dinamisar la capacitat importadora i exportadora de la regió, el turisme llatinoamericà i principalment el desenroll de les poblacions del sur del Perú. El benefici immediat es traduïx en el menor temps de viage entre la costa i el altiplano i la reducció dels costs de transport, facilitant principalment els fluix comercials que es donen en gran intensitat entre estes zones. La Carretera Costanera permet articular directament la ciutat i port de Ilo en les ciutats de Camaná i Matarani pel nort i en la ciutat de Tacna pel sur.
Transport ferroviari
[editar | editar còdic]El Departament de Moquegua en la frontera en el departament de Tacna conta en una via férrea minera i privada de 217.7 km que conecta les mines de Toquepala i Cuajone en el port miner de Ilo.[8] La llínea és administrada per Southern Copper Corporation per al transport de minerals. Es té proyectat un corredor ferroviari per a unir Ilo en Bolívia.[9]
Via aérea
[editar | editar còdic]La regió conta en dos aeroports: el “ Aeròdrom Hernán Turque Podestá ” ubicat en la ciutat de Moquegua i l'Aeroport de Ilo, ubicat en la ciutat de Ilo, que tenen els estàndars reglamentàries de aeronavegación; no obstant, pel baix nivell de demanda no està en funcionament l'aeroport de la ciutat de Moquegua, per les ventages econòmiques del transport per carretera. Estos aeroports estan considerats com a infraestructura alterna als aeroports de Arequipa i Tacna. Adicionalment, el departament conta en 2 aeròdroms ubicats en Ciutat Nova en Ilo i en Vila Botiflaca en Cuajone, que són de propietat de l'Empresa Minera Southern Perú Cooper Corporation i el seu us és exclusivament de privat.
Via aquàtica
[editar | editar còdic]El Terminal Portuari de Ilo és el més important de la Regió. Conta en un equipament modern i les seues dimensions són 300 m de llarc per 27 m d'ample. Presenta un desembarcadero de concret armat de 71,9 m de llarc per 23 m d'ample, per a l'atraque directe per a bucs de 20,000 t i dos per a bucs de 3,000 t, ademés de realisar les operacions d'embarque i desembarque, almagasenament i conservació.
L'àrea d'influència de el TM de Ilo comprén a les regions de Tacna, Puno, Cuzco, Mare de Deu i la República de Bolívia. En el mijà determini la seua importància s'incrementarà com a conseqüència de l'ampliació de la frontera agrícola en la Regió (Proyecte Especial Pastura Gran i el Proyecte CLEMESI) i pel trànsit que generarà la Carretera Interoceánica.
Religió
[editar | editar còdic]Catedral de Moquegua: Despuix d'un paisage d'aspecte selenita, en grans terrats desérticas dispostes en successius plans interminables, un troba en la profunda vall del riu Moquegua a la hildalga ciutat del seu nom, capital del departament i de la província de Mariscal Net. La ciutat de Moquegua ha sofrit l'embat de violents terremots, no obstant la qual cosa ha tornat a alçar una i una atra volta els seus característics sostres “en mojinete”, que encara es conserva en algunes vivendes.
La Santa Catalina de Guadalcázar és la Patrona de la Ciutat. Santa Fortunata. verge i màrtir que està en cos present en la Catedral Sant Dumenge també és venerada pels pobladors de la càlida Moquegua
Turisme
[editar | editar còdic]
La seua capital, la ciutat de Moquegua, té en l'arquitectura virreinal un dels seus principals atractius. Són notables, per eixemple, l'Iglésia de Sant Dumenge, les ruïnes de l'Iglésia Matriu, les ruïnes del Convent dels jesuïtes, la casa de la família Dèu Canseco, la casa de Martina Fernández i Cornejo, la casa de la família Fernández Dávila Torres. En les afores destaquen les valls de Moquegua, Samegua, Torata, Omate i també els de Ilo. Aixina mateix, els observatoris de Punta Coles, Alt La Vila, el mirador de Cuajone i la glorieta de Ilo i, per un atre costat, el santuari de la Verge de la Candelaria. En Ilo, el museu de lloc El Algarrobal és d'obligada visita. En la província de Mariscal Net, a 24 quilómetros de la ciutat de Moquegua, es troba el districte de Torata, a on es poden apreciar belles cases aldeanes, l'impressionant iglésia parroquial i els molins de pedra, actualment en funcionament. En dit districte s'ubica també l'impressionant Cerro Baül.
En la part altoandina de Moquegua s'ubica un de les valls més belles del Perú, Carumas, Cuchumbaya i Sant Cristóbal, junts formen un paisage inigualable en Moquegua de fèrtils terres, de terrats Preincas i Incas que es cultiven en l'actualitat, ompli de canons, quebrades i rius que són afluents del riu Tambo, tenim també les aigües termals de Cuchumbaya i les aigües termals més belles del sur del Perú Putina que junt al riu d'aigua freda formen el riu Huatalaque convertint en un riu de varis km de llarc d'aigua calenta, en Carumas tenim l'Iglésia Sant Felipe, una joya d'Arquitectura colonial a pur de pedra sije, el pont de pedra, les creus de l'Alt i Huataraquena, es pot apreciar en tota la Vall el Sarauja dansa típica de la zona i la més representativa del Departament de Moquegua, de fines melodies acompanyades del charango de 40 cordes, Carumas, Cuchumbaya i Sant Cristóbal és una Vall que s'obri al turisme nacional i es proyecta als veïns països, en la part més alta tenim els majestuosos Ubinas i Ticsani dos fers volcans que vigilen la vall, convertint-se aixina esta zona en un fort atractiu turístic.
Danses
[editar | editar còdic]D'acort en les danses registrades pel Ministeri de Comerç Exterior i Turisme, són:
Autoritats
[editar | editar còdic]Regionals
[editar | editar còdic]Com tots els atres departaments del Perú i la Província Constitucional del Callao, constituïx una regió de facto en un Govern Regional propi ademés d'un districte electoral que elegix dos congressistes.
- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Moquegua.
- 2023 - 2026
- Governador Regional: Gilia Nimfa Gutierrez Ayala
- 2019 - 2022[14]
- Governador Regional: Zenón Cuevas Pare, del Front d'Integració Regional Moquegua Mamprenedora FIRME.
- Vicegovernador Regional: Jorge Luis Lama Córdova, del Front d'Integració Regional Moquegua Mamprenedora FIRME.
- Consellers:
- Mariscal Net:
- Luis Miguel Caya Salazar (Front D'Integració Regional Moquegua Mamprenedora FIRME)
- Víctor Manuel Parets Rivero (Unió pel Perú)
- Yovanna Martina Valdez Barrera Calcina (Front D'Integració Regional Moquegua Mamprenedora FIRME)
- General Sánchez Cerro:
- Artemio Neptalí Flores Ventura (Acció Popular)
- Hugo Mamani Cabana (Front D'Integració Regional Moquegua Mamprenedora FIRME)
- Job Samuel Ventura Bautista (Unió pel Perú)
- Ilo:
- Harly Martín Negrillo Guevara (Front D'Integració Regional Moquegua Mamprenedora FIRME)
- Jesús Alfredo Zapata Villanueva (Unió pel Perú)
- María del Carmen Koc Zeballos (Perú Nació)
Policials
[editar | editar còdic]Religioses
[editar | editar còdic]De la religió catòlica:
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial del Perú
- Departaments del Perú
- Pobrea en el Perú
- Anex: Departaments del Perú per PIB
- Anex: Departaments del Perú per IDH
- Anex: Departaments del Perú per població
- Anex: Regions de Perú per PIB
- Anex: Regions de Perú per PIB per càpita
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Moquegua i Huánuco, dos extrems del desenroll en el Perú: ¿Per qué el país progressa tan llent?» (en és). rpp.pe. Consultat el 2026-04-10.
- ↑ «Perú: Estadístiques de població i vivenda». Institut Nacional d'Estadística i Informàtica (INEI). Consultat el 13 de setembre de 2025.
- ↑ Basadre, Jorge (1968). Història de la República del Perú (1822-1933), Universitat Nacional Major de Sant Marcos, pp. 72-73.
- ↑ Proyecció INEI 2016
- ↑ Banc de informacion distrital INEI
- ↑ Cens de població i vivenda 2007 INEI
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. «Perú - Indicadors d'Educació, per departament, 2012-2022». Consultat el 2023-12-23.
- ↑ FERROCARRILES DEL PERU EXITENTES I PROYECTOS
- Archivat el 20 de setembre de 2017 archivat en Wayback Machine. MTC
- ↑ Corredor bioceanico, un proyecte estratègic i d'envergadura Correu
- ↑ «Dansa El Sarawja». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Phules». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Patroncitos O Tucumanes De Ubinas». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa La Clocha». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2013) «Capítul 9», Informe sobre Desenroll Humà Perú 2013. Canvi climàtic i territori: Desafius i respostes per a un futur sostenible, PNUD.
- Disponent que en les províncies de Tacna i Tarapacá, es forme un departament llitoral [1] archivat en Wayback Machine.
- Separant del departament de Moquegua la província de Tarapacá en la denominació de província llitoral
- Elevant la Província de Moquegua al ranc de Província Llitoral i denominant a l'antic Departament de Moquegua: "Departament Tacna" [2] archivat en Wayback Machine.
- Creant de nou la província de Arica [3] archivat en Wayback Machine.
- Dividint en dos la província de Tacna, les que es denominaran província de la Tancada de Tacna i província de Tarata [4] archivat en Wayback Machine.
- Erigint en departament la província de Tarapacá la capital de la qual serà la ciutat de Iquique [5] archivat en Wayback Machine.
- LEY 01/04/1884 Erigint en Departament la Província Llitoral de Moquegua i senyalant disposicions aplicables. [6] archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Moquegua.- Banc d'informació per departament INEI
- Moquegua [7] archivat en Wayback Machine.
- Moquegua Events [8] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Moquegua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.