Dermophis mexicanus
La tapalcúa o tepelcúa (Dermophis mexicanus[1]) és una espècie d'amfibi gimnofión de la família Dermophiidae. És endèmica del sur de Mèxic i América Central: habita en El Salvador, en el sur i en l'est de Guatemala, en el noroest i en el sur d'Hondures i en l'oest de Nicaragua. Tal volta, també en Belize.[2] Viu en caus en el sol humit i solt i s'alimenta de cucs de terra, termites, ortòpters i uns atres. Encara que pot ser abundant localment, es troba en risc per pèrdua del seu hàbitat.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Són amfibis sense pates, (similar a les serps que són reptils sense pates). Són cegues ya que són animals d'hàbits subterràneus, els seus ulls estan poc o res desenrollats carint d'estructura interna. En canvi tenen un notable sentit de l'olfat i sensibilitat a les vibracions. La seua pell és plana, distribuïda a lo llarc del seu cos en forma de plecs, molt similar als anells dels cucs, sent-li molt útil a l'hora de moure's en el sol i baix ell. El seu mecanisme d'alimentació i el seu curiós mecanisme locomotor són actualment objecte d'estudis científics. Pot aplegar a medir 66 cm.[4]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Els seus hàbitats naturals inclouen boscs secs tropicals o subtropicales, montanos secs, plantacions, jardins rurals. Viuen baix del sol baix troncs podridos i montículs de fulls ya que la matèria orgànica en descomposició genera calor i est és del seu agrade. Són més actius durant la nit, sobretot despuix de les pluges ixen a la superfície.
Alimentació
[editar | editar còdic]La tepelcua és caçadora, s'alimenta de cucs, insectes, com, termites, larves d'escarabats, chicharras i atres invertebrats subterràneus. No obstant també existix evidència de que ocasionalment depenent del tamany, també menja chicotets reptils i culebras. Pot detectar per mig de les vibracions i el seu olfat quan un assut està prop.
Reproducció
[editar | editar còdic]La femella pot medir 30 a 45 cm.[4] El apareament aparentment es porta a terme durant l'estació plujosa i les críes embrionàries i larvarias són mantingudes dins del cos de l'adult per un any complet abans de nàixer. Presenten el desenroll embrionari més alvançat entre els amfibis de Centroamérica.
Els ous es desenrollen dins de l'oviducte, inclús l'etapa equivalent al taperot en les granotes i sapos es desenrolla dins de l'oviducte. Al moment de nàixer, la críes està completament desenrollada en totes les traces d'un adult. Per tant es pot dir que les tepelcuas són vivípares. Paren de 3 a 16 críes entre els mesos de maig i juny. Cada recent naixcut medix entre 10 i 15 cm de llarc.[4]
La tepelcua en la cultura popular
[editar | editar còdic]Segons la creència popular ataca ingressant per l'ano mentres es defeca en el mont, estajant-se en els intestins. L'única manera d'expulsar-la és assentar-se sobre un recipient de llet calenta, d'esta forma la tepelcua sentirà la seua olor i eixirà del cos a beure la llet que tant li agrada.
cita requerida
Una atra creència també senyala que la tepelcua aguaita a les dònes lactants que donen llet als seus fills, capcionant-se dels pits de la dòna per a beure llet i donant-li la coa al beu, d'esta forma enganya als dos. No obstant, tals asseveracions no tenen cap sustente en l'evidència. Per la qual cosa, l'espècie sofrix de prejuïns injusts.
cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cecilia mexicana (Dermophis mexicanus)». Enciclovida. Conabio. Consultat el 13 de maig de 2020.
- ↑ Frost, Darrel R. 2013. Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.6 (9 January 2013). Electronic Database accessible at http://research.amnh.org/vz/herpetology/amphibia/?action=references&aneu=33106. American Museum of Natural History, New York, USA.
- ↑ «Dermophis mexicanus». Enciclovida. Conabio. Consultat el 13 de maig de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Lahaciendaverde., La visita d'una Tepelcua.
- Història Natural i Ecològica del Salvador - Tom 1
- Dermophis mexicanus en el lloc de AmphibiaWeb.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Duméril i Bibron, 1841: "Erpétologie générale ou Histoire naturelle complète dones reptils" ("Herpetología general o història natural completa dels reptils"). Vol. 8, pp. 1-792
- Texts íntegres de la colecció; en francés. Facsímilés electrònics.
- Text íntegre del volum 8 en francés. Facsímil electrònic.
- Text íntegre del volum 8 en francés.
- Texts íntegres de la colecció; en francés. Facsímilés electrònics.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dermophis mexicanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.