Dessau
Dessau és una subdivisió urbana (Stadtteil) de la ciutat alemana de Dessau-Roßlau, en l'Estat federat de Sajonia-Anhalt. En general, comprén la part de la ciutat ubicada en la marge esquerra del riu Elba.
Abans de la reforma territorial de 2007, era una ciutat-districte (Kreisfreie Stadt) directament subordinada a l'estat, pero es va fusionar en la veïna ciutat de Roßlau per a donar lloc a l'actual Dessau-Roßlau.
L'obra de la Bauhaus en Weimar i en Dessau va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1996.[1] Igualment, en 2000 el Regne dels jardins de Dessau-Wörlitz, el major jardí anglés de l'Europa continental, va ser proclamat Patrimoni de la Humanitat.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]Dessau està en una planura aluvial a on el Mulde fluïx al Elba. Açò causa inundacions anuals. La pijor inundació va ocórrer en 2002, quan el districte de Waldersee va ser casi completament inundat. El sur de Dessau afecta a una zona ben arbolada cridada Mosigkauer Heide. L'elevació major alcança els 110 metros (Scherbelberg) en el suroest de Dessau. Està rodejada per numerosos parcs i palaus que la fan una de les ciutats més verdes d'Alemània.
Història
[editar | editar còdic]Dessau va ser mencionada per volta primera en 1213. En 1570 es va convertir en la capital del principat d'Anhalt, dins del Sacre Imperi Romà Germànic. Anhalt es va dissoldre en 1603, pero Dessau va seguir sent una ciutat pròspera, capital del mini-estat d'Anhalt-Dessau. Quan Anhalt va ser reunificada en 1863 com el ducado de Anhalt-Dessau, Dessau es va convertir de nou en capital i aixina va permanéixer fins a 1918.
Dessau és famosa per la seua escola d'arquitectura Bauhaus. Es va traslladar ací en 1925, en acabant de que va ser forçada a tancar en Weimar. Molts artistes famosos varen impartir classes en Dessau en els anys següents, entre ells Walter Gropius, Paul Klee i Vasili Kandinski. Els nazis varen forçar el tancament de la Bauhaus en 1933.
La ciutat va quedar pràcticament destruïda pels bombardejos aliats en la Segona Guerra Mundial el 7 de març de 1945, dies ans que les tropes nortamericanes ocuparen la ciutat, el 23 d'abril. Despuix va ser reconstruïda en una arquitectura de formigó pròpia de la República Democràtica Alemana i es va convertir en un gran centre industrial de l'Alemània de l'Est. Des de la reunificación alemana en 1990 han segut restaurats molts edificis històrics.
El compositor Kurt Weill va nàixer en Dessau. Des de 1993 la ciutat alberga un Festival Kurt Weill anualment. Dessau va anar també el lloc a on varen nàixer el filòsof Moses Mendelssohn (en 1729) i Leopoldo I de Anhalt-Dessau (der alte Dessauer), un laureado mariscal de camp del Regne de Prusia i el poeta Wilhelm Müller, autor dels texts que va utilisar Franz Schubert en els seus cicles de Lieder Die schöne Müllerin i Winterreise.
Transport
[editar | editar còdic]Transport públic
[editar | editar còdic]La ret de tramvies de Dessau té tres llínees i es complementa en numeroses llínees d'autobusos. El transport públic de Dessau és operat per Dessauer Verkehrsgesellschaft (DVG), que transporta al voltant de 6 millons de persones cada any.
Estacions de tren
[editar | editar còdic]Dessau Hauptbahnhof (estació principal) té conexions en Magdeburgo, Berlín, Leipzig, Trobe, Bitterfeld i Lutherstadt Wittenberg. La llínea de Berlín es va obrir l'1 de setembre de 1840. La llínea Dessau-Bitterfeld (oberta el 17 d'agost de 1857) es electrificó en 1911, el primer ferrocarril de llarga distància totalment electrificado en Alemània. Dessau va formar part de la ret de llarga distància InterCity fins a 2002. Els trens regionals també paren en les estacions Dessau-Süd, Dessau-Alten, Dessau-Mosigkau i Rodleben. El Dessau-Wörlitzer-Eisenbahn (ferrocarril) conecta Dessau en Wörlitz, una ciutat situada a 15 km a l'est, i el parc Wörlitzer. El punt de partida d'este ferrocarril és l'estació principal. Este tren també es deté en les estacions Dessau-Waldersee i Dessau-Adria.
Carreteres
[editar | editar còdic]
En 1938 es va construir l'autopista A9 (Munich-Berlín) al surest de l'àrea de la ciutat. Les dos eixides a Dessau en la A9 es diuen "Dessau-Ost" i "Dessau-Süd". Dessau també és travessat per la "Bundesstrassen" (carreteres federals) B184 i B185.
Aeròdrom
[editar | editar còdic]El camp d'aviació de Dessau està situat al noroest de la ciutat, entre els districtes Kleinkühnau, Alten i Siedlung. Un destí en un avió charter és possible. La pista té una llongitut de 1000 m. El Museu Tècnic Hugo Junkers està situat en el veïnat (directament a l'est) del camp d'aviació, que té l'extrem oriental de la pista moderna colindar casi directament en l'extrem occidental de l'històrica pista d'aterrisage de la fàbrica de Junkers de la Segona Guerra Mundial.
Port
[editar | editar còdic]Hui en dia, el "Leopoldshafen" (port) s'utilisa per als events internacionals anuals de regates a motor. El "Wallwitzhafen" s'utilisa com a port deportiu privat per a pots i el "Elbehafen" prop de la Casa dels Grans s'utilisa per a travessies. El pròxim port de mercaderies es troba en Rosslau.
Bicicleta
[editar | editar còdic]Dessau es troba en el paisage pla de les terres baixes sajonas. Els camins per a bicicletes tenen una llongitut d'aproximadament 146 km. i conecten tots els parcs i llocs d'interés.
Galeria
[editar | editar còdic]-
El riu Mulde prop de Dessau. -
Cavalierstrasse en 1900.
La Bauhaus
[editar | editar còdic]Hi ha varis eixemples d'arquitectura Bauhaus en Dessau, alguns d'ells inclosos en el Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. el propi Colege de la Bauhaus va ser construït segons esbossos de Walter Gropius.
- Museu de Dessau de la Bauhaus, en guia audiovisual
- Cases dels mestres
- Casa Feininger (Centre Kurt Weill)
- Casa Muche-Schlemmer
- Casa Klee-Kandinsky
- Casa Gropius (destruïda), ara s'usa per a vendes, café i llibreria
- Finca Dessau-Törten en Edifici i Casa d'Acer, Laubenganghouses i Casa Fieger
- Casa del Gra, construïda per Carl Fieger en 1930 com un restaurant, encara active
- Oficina d'ocupació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gema Casadeval. «Unesco declara la Bauhaus Patrimoni de la Humanitat». El Món. Consultat el 21 d'octubre de 2008.
- ↑ «Garden Kingdom of Dessau-Wörlitz». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dessau.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dessau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.