Deu desconegut
El Deu desconegut és el títul donat a una deidad sense nom en específic adorada en l'Antiga Grècia. Ademés dels dotze deus principals i les innumerables deidades menors, els antics grecs adoraven a una deidad que ells cridaven Agnostos Theos, és dir: el deu desconegut. En Atenes, va haver un temple dedicat específicament a este deu i molt a sovint els atenienses prestaven jurament "en el nom del deu desconegut" (Νή τόν Άγνωστον, Ne ton Agnoston).[1] Filóstrato el Jove[2] i Pausanias mencionen la presència en Atenes d'altars al deu desconegut.[3] El deu desconegut no era tant una deidad específica, sino una representació d'un deu o deus que realment existia, pero el nom dels quals i la naturalea no es va revelar als atenienses o al món helènic en general.
El seu orige segons Diógenes Laercio
[editar | editar còdic]D'acort en una història contada per Diógenes Laercio, Atenes va caure una volta en les garres d'una plaga i estaven desesperats per assossegar als deus en els sacrificis apropiats. Aixina, Epiménides va reunir a una rabera d'ovelles en l'Areópago i posteriorment les varen lliberar. Les ovelles varen començar a deambular per Atenes i els tossals circumdants. Per sugerència de Epiménides sempre que una ovella es detenia, s'establiria un sacrifici al deu local d'eixe lloc. Molts dels jardins i els edificis d'Atenes es varen associar de fet en un deu o una deesa específica, per lo que l'altar va ser construït i adequat el sacrifici. No obstant, a lo manco una, si no vàries ovelles, varen dur als atenienses a un lloc que cap deu havia associat en ell. Aixina, un altar va ser construït allí sense el nom d'un deu inscrit en ell.
Pablo en Atenes
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Segons el llibre Fets dels Apòstols, que figura en el Nou Testament cristià, quan l'Apòstol Pablo va visitar Atenes, va vore un altar en una inscripció dedicada a eixe deu, i, quan va ser invitat a parlar a l'elite ateniense en l'Areópago, va donar el següent discurs:
En el context de Fets 17:22-17,31, Pablo havia revelat l'identitat del deu desconegut, indicat que es tracta del Deu de la Bíblia.
En els seus raonaments sobre la possibilitat de conéixer a Deu i eventualment de quin Deu seria este, Hegel ilustra el seu cas en este deu desconegut, segons la cita de Pablo.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pseudo-Luciano, Philopatris, 9.14
- ↑ Filóstrato, Vida de Apolonio de Tiana VI,3.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia I,1,4.
- ↑ Hegel, Georg Wilhelm (2007). «73», Enciclopèdia de les ciències filosòfiques, Aliança Editorial Sa,. ISBN 9788420681931. «Si fora realment necessari llimitar-se a l'esforç de sostindre Dios desconocido o a produir eixa fe, no quedaria sino maravillarse de l'indigència d'una época que es permet estimar lo més pobra del saber religiós com a guany i haver aplegat a tornar-se dins de l'iglésia a aquell altar que des de temps antics es trobava en Atenes dedicat al Agnostos Theos»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dios desconocido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.