Anar al contingut

Diagrama de Nichols

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar

Archiu:Nichols plot.svg
Diagrama de Nichols.

El diagrama de Nichols és usat en processament de senyals i dissenye de control, cridat aixina en honor a l'ingenier Nathaniel B. Nichols.[1][2][3]

Us en disseny de control

[editar | editar còdic]

Donada una funció de transferència,

G(s)=Y(s)X(s)

en la funció de transferència de llaç tancat definida com

M(s)=G(s)(1+G(s))

El diagrama de Nichols mostra 20log10(|G(s)|) versus arg(G(s)). Llocs geomètrics de constant 20log10(|M(s)|) i arg(M(s)) són superposts per a permetre al dissenyador obtindre la funció de transferència de llaç tancat directament de la funció de transferència de llaç obert. Aixina, la freqüència ω és el paràmetro a lo llarc de la curva. Este diagrama pot ser comparat al Diagrama de Bode a on les dos gràfiques relacionades - 20log10(|G(s)|) versus log10(ω) i arg(G(s)) versus log10(ω) - són mostrades. Tinga en conte que la convenció de decibelis mostrada dalt, 20log10 no és única; una atra convenció usada en ocasions és 10log10.

En dissenye de control retroalimentat, el diagrama és útil per a evaluar l'estabilitat i robustea d'un sistema llineal. Esta aplicació del diagrama de Nichols és central per a la teoria de la retroalimentación quantitativa (QFT) de Horowitz i Sidi, a on és un método usat per al disseny de sistemes de control robust. Este diagrama permet ajustar tant el marge de fase com el marge de guany per a una ω donada.

En la majoria dels casos, arg(G(s)) es referix a la fase de la resposta del sistema. Encara que similar a un diagrama de Nyquist, un diagrama de Nichols és graficado en un sistema de coordenades cartesianas mentres un diagrama de Nyquist és graficado en un sistema de coordenades polars.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Isaac M. Howowitz, Synthesis of Feedback Systems, Academic Press, 1963, Lib Congress 63-12033 pp. 194-198.
  2. Boris J. Lurie and Paul J. Enright, Classical Feedback Control, Marcel Dekker, 2000, ISBN 0-8247-0370-7 p. 10.
  3. Allen Stubberud, Ivan Williams, and Joseph DeStefano, Shaums Outline Feedback and Control Systems, McGraw-Hill, 1995, ISBN 0-07-017052-5 ch. 17.


Referències

[editar | editar còdic]