Didimio
Didimio és una denominació d'una aleació de terres rares consistent en una mescla de neodimi i praseodimi, principalment, i una miqueta de lantano. A la seua associació en este element es deu el seu nom, del grec δίδυμος, que significa bessó.
Al principi es va considerar un element químic únic, i fins a es li va assignar un símbol propi: Vaig donar. Ho va descobrir el químic suec Carl Gustaf Mosander, en 1841. El químic austríac Carl Auer von Welsbach ho va aïllar del ceri, en 1885.
S'usa en coloració de vidre para filtres òptics i en espectrometria.
Descobriment
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El didimio va ser descobert per Carl Mosander en 1841,[1] qui erròneament va creure que el didimio era un element químic.[2] El seu nom deriva del concepte grec δίδυμο (bessó) perque és molt similar al lantano i al ceri, en el que es va trobar originalment.[3]
En 1874, Per Teodor Cleve va deduir que el didimio estava format per a lo manco dos elements.[3] En 1879, Lecoq de Boisbaudran va conseguir aïllar el samari del didimio contingut en la samarskita de Carolina del Nort. Després, en 1885, Carl Auer von Welsbach va conseguir separar les sals dels dos últims elements components,[2][4] praseodimi i neodimi.[1] El método utilisat va ser una cristalisació fraccionada dels nitrat d'amoni dobles a partir d'una solució d'àcit nítric.[2]
Welsbach havia decidit nomenar els seus dos nous elements "praseodidimio" ("didimio vert") i "neodidimio" ("didimio nou"), pero pronte es va eliminar una sílaba de cada nom. A pesar d'estar abreviat en els noms dels nous elements, el nom no truncat "didimio" va persistir, en part pel seu us com a ingredient en les ulleres protectores dels sopladores de vidre i en la coloració de vidre.[2] El nom "didimio" també va ser retingut en texts mineralógicos.[3]
Us industrial
[editar | editar còdic]Durant la Primera Guerra Mundial, es varen utilisar espills de didimio per a transmetre còdic Morse a través dels camps de batalla.[3] En 1929 es varen patentar les ulleres de didimio.[5]
El nom didimio continua usant-se en l'indústria matalúrgica de terres rares. En els Estats Units, les sals comercials de didimio eren el remanente que quedava en acabant de que el ceri s'havia eliminat dels productes naturals obtinguts de la monacita, i per lo tant contenia lantano, tal com el didimio de Mosander. Una composició típica podria haver segut una aleació de 46% de lantano, 34% de neodimi i 11% de praseodimi, sent el restant principalment samari i gadolini, per al material extret de la "monacita de roca" de la mina surafricana de Steenkampskraal.[3]
Actualment, el didimio també s'usa en materials de calibración para espectroscopía.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Emsley, John. (2001). Nature's building blocks : an A-Z guide to the elements, Oxford University Press. OCLC 46984609. ISBN 0-19-850341-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Haynes, William M.,; Lide, David R., 1928-, {{{nom2}}}; Bruno, Thomas J.,, {{{nom3}}}. CRC handbook of chemistry and physics : a ready-reference book of chemical and physical data., 2016-2017, 97th edition edició, p. 4.23. OCLC 957751024. ISBN 978-1-4987-5429-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Fontani, Marco; Orna, Mary Virginia, {{{nom2}}}. The lost elements: the periodic table's shadow side, pp. 172-173. OCLC 889813360. ISBN 978-0-19-938335-1.
- ↑ Monatshefte für Chemie und verwandte Teile anderer Wissenschaften.6(1)
- 477–491.ISSN 0343-7329.doi:10.1007/BF01554643.Consultat el 13 de juliol de 2020.
- ↑ Langhamer, Antonín (2003). The legend of Bohemian glass: a thousand years of glassmaking in the heart of Europe, 1a. edició, Tigris, p. 134. OCLC 54712978. ISBN 80-86062-11-2.
- ↑ Venable, W.H.; Eckerle, K.L.. «Didymium glass filters for calibrating the wavelength scale of spectrophotometers: SRMs 2009, 2010, 2013, and 2014». National Institute of Standards and Technology. Consultat el 13 de juliol de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Didimio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.