Difluoruro d'oxigen

El difluoruro d'oxigen és un compost químic en la fòrmula OF₂. Segons la teoria TREPEV, la seua estructura és similar a la del aigua, no obstant té propietats molt diferents a esta. En tindre flúor i oxigen, els elements més electronegativos que existixen, este compost és un fort oxidant.

Preparació

El difluoruro d'oxigen es va registrar per primera volta en 1929, va ser obtingut per electrólisis del fluorur de potassi i àcit fluorhídric fos, que conté chicotetes cantitats d'aigua. La preparació moderna implica la reacció del diflúor en una solució acuosa diluïda d'hidròxit de sodi, en fluorur de sodi com un subproducte:

2 F₂ + 2 NaOH → OF₂ + 2 NaF + H₂O

Reaccions

Les poderoses propietats oxidants del difluoruro d'oxigen són demostrades pel número de +2 que adquirix l'àtom d'oxigen, lo que és molt inusual, puix l'oxigen tendix a tindre número -2 en els composts covalente, no obstant en este cas, per la gran electronegatividad del flúor, adquirix un potencial de reducció molt major, fent que es convertixca en un oxidant molt més fort. Per damunt de 200 °C, OF₂ es descompon en dioxígeno i diflúor, a través d'un mecanisme de radicalés.

El OF₂ reacciona en molts metalés per a donar orige a òxits i fluorurs. Alguns no-metalés també reaccionen en este compost. El fòsfor reacciona en este compost per a formar PF₅ i POF₃, i en sofre per a forma SO₂ i SF₄, i inclús reacciona en xenón, un gas noble, produint XeF₄ i atres oxifluoruros de xenón.

El OF₂ reacciona molt llentament en aigua per a formar àcit fluorhídric:

OF₂ (aq) + H₂O (aq) → 2 HF (aq) + O₂ (g)

Este compost també és capaç de oxidar el diòxit a sofre a trióxido de sofre:

OF₂ + SO₂ → SO₃ + F₂

No obstant en presència de llum ultravioleta, es produïx fluorur de sulfurilo (SO₂F₂) i S₂O₅F₂:

OF₂ + 2 SO₂ → S₂O₅F₂