Dinàmica (música)
piano, mezzopiano, mezzoforte i forte.
La dinàmica, en la música, fa referència en les graduacions d'intensitat del sò. Dins de la terminologia musical es denomina matís dinàmic o d'intensitat a cada u dels distints graus o nivells d'intensitat en que es poden interpretar un o varis sons, determinats passages o peces musicals completes.
l'intensitat musical és la qualitat que diferencia un sò suau d'un sò fort. Depén de la força en la que el cos sonor siga eixecutat i de la distància del receptor de la font sonora. Acústicament l'intensitat depén de l'amplitut de les vibracions i particularment està conectada a una magnitut definida com intensitat acústica, que es medix en W/m² o més comunament en decibelis (dB) quan es medix logarítmicamente (Nivell de pressió sonora). En psicoacústica la diferència que medix la percepció de l'intensitat musical es definix com sonoritat.
Història
[editar | editar còdic]El sentit expressiu de la dinàmica ha anat variant a lo llarc de la història de la música.
Renaixença
[editar | editar còdic]Un dels primers en incloure dinàmiques en la notació musical va ser el compositor renaixentista Giovanni Gabrieli. No obstant, este tipo d'indicacions varen ser amprades pels compositors en moderació fins a el XVIII.
Barroc
[editar | editar còdic]Segons Grabner «en el periodo barroc el sentit expressiu de la dinàmica radica en l'estructura de l'obra i està íntimament relacionat en la construcció formal, per lo que la dinàmica té ací un significat primàriament tectónico». Açò es reflectix en els contrasts resultants entre parts forta i suaus, el denominat "efecte eco" que consistix en repetir en piano un passage escoltat primer en forte. El fet de que en el clavicordi només es podien interpretar "dinàmiques de terrats" (ya siga forts o suaus, pero sense nivells intermijos) unit a que els compositors de l'época no varen senyalar graduacions de dinàmiques en les seues partitures, ha conduït conforme a Robert Donington a la sugerència un tant enganyosa de que la dinàmica del barroc són "dinàmiques de terrats". En realitat, els músics barrocs variaven les dinàmiques constantment. En paraules de Johann Joachim Quantz en 1752 «llum i ombra deuen ser constantment introduïdes... per mig de l'incessant intercanvi de fort i suau». Per una atra part, el clavicordi sona més fort o més suau depenent de la densitat de la textura musical, és dir, quatre notes sonen en més intensitat que dos. Açò va permetre a compositors com Bach crear dinàmiques directament en les seues composicions, sense la necessitat d'indicar-les per mig de notació. Si be, el propi Bach va utilisar alguns térmens com forte, piano più piano i pianissimo (si ben escrits com a paraules completes). En alguns casos, l'abreviatura ppp pot ser que fora considerada pianissimo en esta época.
Classicisme
[editar | editar còdic]A partir del [[classicisme musical|XVIII]] la dinàmica musical va assumir una significació pròpia i independent. Prima la dinàmica de transició que s'assenta sobretot en els crescendi i diminuendi, per damunt de la dinàmica de graus del Barroc. l'orquesta de Mannheim és coneguda per haver aplicat estes dinàmiques per primera volta. Haydn i Mozart especificaven sis nivells d'intensitat des de pp a ff. Beethoven va utilisar també ppp i fff, si ben este últim en menys freqüència.
Romanticisme
[editar | editar còdic]En el Romanticisme, els compositors varen ampliar considerablement el vocabulari per a descriure els canvis dinàmics en les seues partitures. Brahms va utilisar una série de térmens per a descriure la dinàmica que volia. En el moviment llent del Trio per a trompa, violí i piano (opus 40) utilisa les expressions ppp, molto piano i cuasi niente per a indicar els diferents nivells de calma.
XX
[editar | editar còdic]Despuix del Romanticisme, els compositors seguixen ampliant els térmens usats per a descriure les dinàmiques, a voltes, substituint-les per expressions relativament objectives com feroce. No obstant, atres autors ampren expressions pròpies, singulars i característiques del seu propi estil; com Erik Satie en les seues famoses Gnossiennes en les que indica estos matisos d'un modo indirecte i personal: Plus intimement, sur la lange o Dans unix saíne superiorité (en una saludable superioritat).
Per un atre costat, el Serialismo incorpora les dinàmiques al seu método compositivo per séries, dins del Serialismo integral. Açò supon l'independència de la dinàmica sobre la nota o fragment al que definix, és dir, és tractada com una variable més en la llògica serial. Per tant una revisió i actualisació sobre cóm les dinàmiques afecten a l'estructura, en cert paralelisme a les obres del periodo clàssic.
Tipos
[editar | editar còdic]La determinació de l'intensitat dels sons d'una obra, en paraules de Grabner, pot articular-se a través d'una dinàmica de graus o be d'una dinàmica de transició. De tal forma que els signes poden indicar respectivament diversos graus d'intensitat o be la transició entre els mateixos.
Dinàmica de graus
[editar | editar còdic]La dinàmica de graus es construïx per mig de la contraposició entre els conceptes de suau i fort, la qual cosa s'expressa per mig de les paraules italianes piano i forte respectivament. Existixen a lo manco huit graduacions o indicacions de dinàmica, escomençant des del sò més suau fins al sò més fort. Per eixemple, pianissimo, piano, fortissimo, etc. Aixina mateix els distints graus d'intensitat poden matisar-se per mig d'atres térmens com piu, meno, etc.
Els accents també formen part dels signes dinàmics, indicant que una nota en particular deu ser eixecutada en una intensitat major.
| Nom | Abreviatura | Significat |
|---|---|---|
| Pianississimo | Archiu:Music dynamic pianississimo.svg | Més dèbil. |
| Pianissimo | Archiu:Music dynamic pianissimo.svg | Molt dèbil. |
| Piano | Archiu:Music dynamic piano.svg | Dèbil. |
| Mezzopiano | Archiu:Music dynamic mezzo piano.svg | Mijanament dèbil. Lliteralment, és la mitat de suau que piano. |
| Mezzoforte | Archiu:Music dynamic mezzo forte.svg | Mijanament fort. Lliteralment, és la mitat de forte. És més comú l'us de mezzo-piano. Nota: si no apareix algun indicador de dinàmica, mezzo-forte s'assumix com a dinàmica imperant per defecte. |
| Forte | Archiu:Music dynamic forte.svg | Fort. |
| Fortissimo | Archiu:Music dynamic fortissimo.svg | Molt fort. |
| Fortississimo | Archiu:Music dynamic fortississimo.svg | Més fort. Encara que algunes partitures, particularment de l'época contemporànea, han aplegat a una indicació més extrema, en més de 3 p o f. Verdi va alcançar les 4 p i Chaikovski va aplegar fins a les 5 p. No s'usen habitualment per ser imprácticas, encara que teòricament possibles. |
| Sforzando | Archiu:Music expression sforzando sf.svg o Archiu:Music expression sforzando sfz.svg o Archiu:Music expression forzando.svg | Reforçar súbitamente el sò. |
| Poc forte | Archiu:Music dynamic pianoforte.svg | Una miqueta fort. Actualment poc usat. |
| Forte piano | Archiu:Music dynamic fortepiano.svg | Fort i despuix dèbil. |
| Meno piano | Menys dèbil. | |
| Meno forte | Menys fort. | |
| Più piano | Més dèbil. | |
| Più forte | Més fort. | |
| Piano subito | Sobtadament dèbil. | |
| Forte subito | Sobtadament fort. | |
| Sotto voce | Murmurat | |
| Mezza voce | A mija veu. Actualment poc usat. |
Dinàmica de transició
[editar | editar còdic]La dinàmica de transició fa referència a que l'intensitat d'un o més sons pot ser aumentada o disminuïda de forma paulatina.
| Increment de l'intensitat | |||
|---|---|---|---|
| Nom | Abreviatura | Signe | Significat |
| Crescendo | cresc. | Archiu:Music-crescendo.png | Increment progressiu de l'intensitat. |
| Accrescendo | accresc. | Increment progressiu de l'intensitat. | |
| Aumentant | aum. | Increment progressiu de l'intensitat. | |
| Rinforzando | rf., rfz., rinf. o rinforz. | Reforçant el sò progressivament. | |
| Disminució de l'intensitat | |||
|---|---|---|---|
| Nom | Abreviatura | Signe | Significat |
| Decrescendo | decresc. | Archiu:Music-diminuendo.svg | Disminució progressiva de l'intensitat. |
| Diminuendo | dim. | Disminució progressiva de l'intensitat. | |
| Smorzando | smorz. | Deixar que el sò s'apague poc a poc. | |
| Morendo | mor. | Deixar que el sò muiga ralentisant-se. | |
| Calant | calç. | Ralentisar molt i reduir el sò. | |
| Perdendosi | perd. | Deixar que el sò es perga. | |
| Stinguendo | sting. | Deixar que el sò s'extinguixca. | |
Vore també
[editar | editar còdic]- Glossari de terminologia musical
- Història de la notació en la música occidental
- Notació musical
- Anàlisis musical
- Signes musicals
- Teoria musical
- Altura musical
- Duració musical
- Intensitat musical
- Timbre musical
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
- Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
- Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
- Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
- Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinámica (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.