Anar al contingut

Diospyros nigra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diospyros nigra (Diospyros nigra)


Diospyros nigra, Caqui Chocolate o Caqui Negre cridat comunament zapote negre, pero no és un Zapote. És una espècie arbòrea, de fruts comestibles, de la família Ebenaceae. Anteriorment es coneixia baix el sinònim Diospyros digyna.


Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Pertany a la família de les Ebenaceae, és parent del ébano pero no està emparentat en el zapote de les Sapotaceae, ni en el zapote blanc de les Rutaceae. És un arbre perennifolio que creix en promig 10 m encara que pot alcançar els 25 m d'altura. Corfa acanalada, fisurada a escamosa, de color morena obscura o negra. Els fulls són alterns, simples, de forma elíptica o oblonga, en el marge sancer d'àpiç agut a redonejat i una olor llaugerament dolça. Flores en general tenen una olor a gardenia i són de color blanc cremoso, encara que les femenines tenen un punt negre en cada pétal. El frut és una baya pareguda al jitomate i de 5 a 10 cm de diàmetro, madur és de color vert groguenc fort, de polpa marró en aroma i textura semblat al budín de chocolate, conté fins a 10 llavors.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

És nativa de Mèxic, Costa Rica, El Salvador, Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Colòmbia i Equador.[2][3] També cultivat en Veneçola i atres països de Sudamérica.

Ambient

[editar | editar còdic]

Es troba formant part de la selva mijana subperennifolia i subcaducifolia en altituts que varien des del nivell de la mar fins als 1 600 m s. n. m. Prospera en sols arcillosos d'orige aluvial, en mal drenage, en ocasions poden ubicar-se prop de corrents fluvials o estanys o formar part dels sols inundables casi tot l'any. En un requeriment de temperatura mija anual màxima de 25 °C, i una precipitació promig mínim de 1 300 mm.[4]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

És una planta que es troba de forma cultivada i selvada, no està en cap categoria de la norma 059 de la Secretaria del Mig ambient i Recursos Naturals (SEMARNAT) de Mèxic. Presenta una àmplia distribució des del sur de Mèxic i tot Centroamérica. En Veneçola es cultiva en Cumaná, terrenys de la Fundació ServYr Steven Bloomstein i Robert Albert, els qui li varen enviar a Héctor F Aguilar en Mèrida edo. Mèrida-Veneçola alguns fruts, a on es comença a cultivar Diospyros nigra (erròneament cridat Zapote negre perque no és una Sapotaceae) devem cridar-ho Caqui negre o Caqui chocolate. també en Zea, Municipi Santa Creu de Mora li entreguem dos plántulas, en Mèrida ciutat Municipi Libertador en l'Escola Fermín Ruíz Valero sembrem dos plántulas, en registre i seguiment pel CIRES, (també varen enviar Canistel i es comencen a collir els seus fruts Maig 2025) duem llibre de Registre i manegem com a Banc de Germoplasma, i còpia a la Fundació ServYr en Cumaná.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita inicialment com Sapota nigra per Johann Friedrich Gmelin i publicat en Systema Naturae 750, en 1791, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[5] i ulteriorment, seria transferida al gènero Diospyros per Georges Guerrard Samuel Perrottet en Mémoires de la Société Linnéenne de Paris 3: 113, en 1825.[6]

Etimologia

Diospyros: nom genèric que prové de (διόσπυρον) del grec Διός "de Zeus" i πυρός "gra", "blat" per lo que significa originalment "gra o frut de Zeus". Els autors de l'antiguetat varen usar el vocablo en sentits diversos: Teofrasto menciona un diósp¯yros: "un arbre en chicotets fruts comestibles de huesecillo dur", el que segons sembla és l'almez (Celtis australis L., ulmáceas), i Plinio el Vell (27.98) i Dioscórides ho varen usar com un atre nom del grec lithóspermon, de líthos = pedra i spérma = #sement, llavor, i que habitualment s'identifica en el Lithospermum officinale L. (boragináceas). Linneo va prendre el nom genèric de Dalechamps, qui va cridar al Diospyros lotus "Diospyros sive Faba Graeca, latifolia".[7][8]

nigra: epítet llatí que significa "de color negre".[9]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pennington, T.D. i Sarukhan, J. 1998. (Segona Edició). Arboles Tropicals de Mèxic. Manual per a l'Identificació de les Principals Espècies. Mèxic. UNAM/FCE 498 p.
  2. ↑ Distribució en Tropicos
  3. ↑ USDA/GRIN [1] archivat en Wayback Machine.
  4. ↑ Maldonado Mars F., Vargas Simón G., Molina Martínez R. F. i Sol Sánchez A. 2004. Frutales Tropicals de Tabasco. Universitat Juárez Autònoma de Tabasco. Mèxic.
  5. ↑ «Sapota nigra» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-10-30.
  6. ↑ «Diospyros nigra» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-02-20.
  7. ↑ Michael L. Charters, Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
  8. ↑ Diospyros en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
  9. ↑ «nidiformis - nocturnus» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2023-02-20.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): i–xvi, 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  5. González Ramírez, J. 2010. Ebenaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 215–219.
  6. Ibarra Manríquez, G. & S. Sinaca Colín. 1995. Llista florística comentada de l'estació de biologia tropical "Els Tuxtlas", Veracruz, Mèxic. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
  7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  8. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  9. Martínez Sales, I. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Regió de Calakmul, Campeche. Llistats Floríst. Mèxic 22: 1–55.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diospyros_nigra&oldid=817584»