Dipcadi serotinum
El jacint bastardo (Dipcadi serotinum) és una espècie de planta bulbosa del gènero Dipcadi en la família Asparagaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta bulbosa perenne, glabra, en talle sense fulls de 10-40 cm d'alt. Bulbo ovalat, gran, en una envoltura blanquecina similar al paper (corfoll). Fulls en número de 3-5 en roseta basal, lineares fins a lanceoladas, acanaladas, més curtes que el talle, rectes o separades. Inflorescència fluixa, en 3-20 florés i esporofilos lanceolados que són alguna cosa més llarcs que els pedúnculs de les flors. Flors rectes en el capoll, inclinades en florir, tubulars-acampanadas, de 12-15 mm de llarc, grogues amarronadas fins a roges anaranjadas o verdosas. Pétals soldats entre sí per la base, els 3 interiors estirats, els 3 externs regirats. Estams en el centre del tubo corolino, interns.[1] Fruts triloculares globosos, dehiscentes per tres clavills apicales centrífugas; numeroses llavors verticalment comprimides negres.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Passadiços rocosos i arenencs. Pedregales calizos i arenals secs, des de les rodalies de la mar fins als monts de més de 2000 m s. n. m.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]En el Mediterràneu occidental, en Canàries, suroest d'Europa i noroest d'Àfrica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Etimologia
- Dipcadi: encara que el creador del gènero no menciona res sobre l'orige de tal nom, lo cert és que eixe vocablo figurava ya en Dodonaeus (1569), referint-se a un 'jacint' que la majoria dels italians de llavors cridaven freqüentment 'dipcadi', vocablo de possible orige àrap per deformació de tibr qarīh, or pur, pel color groguenc del periant.[3]
- serotinum: prestat del llatí sērōtǐnus, -a, -um, tardà, provablement per la seua floració tardana respecte d'atres espècies de 'jacints'.[4]
Dipcadi serotinum va ser descrita primer per Carlos Linneo com Hyacinthus serotinus i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 317[1], 1753 i transferit ulteriormente al gènero Dipcadi, de nova creació, per Friedrich Kasimir Medikus i publicat en Història et Commentationes Academiae Electoralis Scientiarum et Elegantiorum Literarum Theodoro-Palatinae, vol. 6, p. 431[2], 1790.[5]
Número de cromosomas: 2n=8.[6][7]
- Agraphis serotina (L.) Heynh.
- Albuca minor Gled. nom. illeg.
- Dipcadi fulvum var. pruinosum Maire & Weiller
- Dipcadi hysudricum (Edgew.) Baker
- Dipcadi serotinum subsp. lividum (Pers.) Maire & Weiller
- Dipcadi serotinum var. pruinosum (Maire & Weiller) Maire
- Hyacinthus lividus Pers.
- Hyacinthus monomotapensis Desf. ex Poir.
- Hyacinthus serotinus L.
- Hyacinthus sulphureus Poir.
- Lachenalia serotina (L.) Willd.
- Scilla serotina (L.) Ker Gawl. nom. illeg.
- Scilla sordida Salisb. nom. illeg.
- Tricharis serotina (L.) Salisb. nom. inval.
- Uropetalon bourgaei Nyman
- Uropetalon hysudricum Edgew.
- Uropetalon serotinum (L.) Ker Gawl.
- Zuccagnia serotina (L.) Dennst.[8]
- Tàxons infraespecíficos acceptats
- Dipcadi serotinum var. fulvum (Cav.) Ball (Sinònims: Dipcadi fulvum (Cav.) Webb & Berthel., Dipcadi serotinum subsp. fulvum (Cav.) K.Richt., Hyacinthus fulvus Cav., Uropetalon fulvum (Cav.) Sweet).[8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: jacint bastardo, jacint estrany, jacint leonado.[6]
- En Canàries es coneix per tabaraste gat (del tamazight insular: ⵜⴰⴱⴰⵔⴰⵙⵜ, de ta-baras-t > tabaraste, paraula femenina que significa 'bolita' i ⴰⴳⴰⵜⵓ, de agettum > agatu > gat, que significa 'llarc talle o vareta' -bolita de llarc talle-)[9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bayer, I. (1989). , Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ García Guàrdia (1988). , Alcorcón:Roda. ISBN 84-7297-049-2.
- ↑ Dipcadi en Flora Ibèrica, CSIC/RJB, Madrit, 2013
- ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, p. 1430, Hachette, Paris, 1934
- ↑ «Dipcadi serotinum». Tropicos.org, Missouri Botanical Garden, Saint Louis. Consultat el 28 d'agost de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 «Dipcadi serotinum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos - Requerix busca interna. Consultat el 26 de juliol de 2010.
- ↑ Ruíz Rejón, M. & al., Proves Números cromosòmics per a la flora espanyola, Lagascalia, vol. 9(2), p. 249-253, 121-126, 1980
- ↑ 8,0 8,1 Dipcadi serotinum en The Plant List, vers. 1.1, 2013
- ↑ "DICCIONARI INSULOAMAZIQ", Ignacio Reis García, Fondo de Cultura Insuloamaziq, Illes Canàries, 2011
- ↑ ASEYSELE - LA VEU CANÀRIA TABARASTE O TARABASTE I LA SEUA TRADUCCIÓ DEL TAMAZIGHT
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dipcadi serotinum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Dipcadi serotinum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.