Dispersió dels propágulos
_Taraxacum_sect._Ruderalia.jpg){kind=link}
En botànica es diu dispersió dels propágulos a les diverses estratègies en relació en els mijos físics que ampren els vegetalés com a transport per a la dispersió de les llavors. Hi ha vàries formes de promoure l'alluntament dels propágulos, que permeten distinguir sobretot la anemocoria (dispersió pel vent) i la zoocoria (per mig d'animals).
Anemocoria
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anemocoria.
Dispersió dels propágulos pel vent.
Estepicursores
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estepicursor.
En botànica, es denominen estepicursores les espècies de plantes que viuen en zones esteparias o eriales i que, una volta fructificades, arranca el vent, transportant-les d'ací per a allà, rodant-les o arrastrant-les, de manera que les seues llavors se solten i es dispersen. També reben la denominació de plantes corredores. En Espanya, són molt característiques les espècies Salsola kali i Eryngium campestre.
Es tracta d'una modalitat de l'anemocoria, en la que l'element dispersat, també cridat diàspora o disemínulo, és la totalitat o casi totalitat de l'individu, si be esta definició és interpretable al revés, és dir, l'element dispersable per es incorpora parts de la planta que no tenen funció germinativa, en major o menor cantitat.
Zoocoria
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zoocoria.
En botànica es diu zoocoria a la forma de dispersió dels propágulos en la que l'agent que realisa el transport és un animal.
Les plantes produïxen propágulos en forma de llavors, nuetes o acompanyades per parts derivades d'atres òrguens (frut), que idealment deuen dispersar-se a certa distància. La ventaja obtinguda de la dispersió lluntana és múltiple: l'espècie troba una oportunitat d'estendre la seua àrea; els peus que creixen junts no estaran tan emparentats (no seran tan «consanguíneos») lo que aumentarà el vigor del seu progenie comú; els nous individus no competiran en la planta mare per l'espai i els nutrients.
Per a la zoocoria les llavors o els fruts presenten parts externes especialisades que faciliten la seua associació en els animals. Distinguim dos modalitats segons on transporte els propágulos l'animal:
- Ectozoocoria també denominada epizoocoria i exozoocoria. Les llavors o fruts s'adherixen a la superfície dels animals per mig de substàncies adhesives o d'estructures mecàniques que favorixen la fixació, tals com a ganchos o arpones.
- Endozoocoria. Les llavors són engolgudes per determinats animals, atrets a això per una testa (coberta de la llavor), un frut de consistència carnosa o algun atre esc. Els fruts i llavors preparats per a això són portadors de recompenses o enzes en els que al mateix temps atrauen als seus agents dispersantes.
Endozoocoria
[editar | editar còdic]Moltes plantes produïxen fruts carnosos o llavors carnosas, acuosos, nutritius, rics en aromes i de colors vistosos. L'adaptació que impliquen és l'atracció d'animals, que els devoren. passant les llavors al tracto digestiu de l'animal. Les llavors no solament resistixen els sucs gàstrics, sino que en general no alcancen la plena capacitat de germinar si no experimenten els seus efectes.
Les olives, per eixemple, deuen ser engolgudes, abans de germinar; lo que fan aus de tamany mig com les urracas. Són abundants els fruts chicotets de color més o menys intensament roig, com les cireres, que deuen seguir este tractament. El seu color es correspon precisament en la màxima sensibilitat de l'ull de les aus, l'equivalent de lo que representa el groc en la nostra pròpia visió. Molts fruts tropicals grocs o anaranjados estan adaptats a ser devorats per mones. S'interpreta de fet que la visió del color que distinguix als primats (mones) dels atres mamífers (que no distinguixen els colors) representa un cas de coevolució o coadaptaació dels primats, arborícolas com són, als arbres de les regions tropicals a on es varen originar. Un atre grup de mamífers que, com els primats, és cridat a la dispersió és el dels macroquirópteros, els cridats rabosots voladores, grans rat penat propis de selves tropicals que acodixen a les flors, actuant també com a polinisadors, i als fruts. Es diu frugívoros (lliteralment menjadors de fruta) als animals que presenten esta adaptació.
En les cireres l'esc forma part del frut, en concret del mesocarpi, pero en atres espècies pot ser part directament de la llavor, com ocorre en la granada, les llavors de la qual estan dotades d'una sarcotesta vistosa i dolça.
Alguns fruts presenten les llavors disperses en la polpa, com ocorre en melons, melons d'Alger i carabasses (cucurbitáceas, fam. Cucurbitaceae) i també en pomes, peres i unes atres rosáceas emparentades. En estos casos l'agent dispersante sol ser algun mamífer omnívoro.
Un cas especial de zoocoria ho oferixen les plantes que se servixen de formigues per a la seua dispersió. Este fenomen, cridat mirmecocoria, no requerix —pero millor si ho tenen— que les llavors porten una part, no necessària per a la germinació: els eleosomas o elaiosomas (lliteralment «cossos grassos»), rics en nutritius olis. Les formigues recolecten eixes llavors transportant-les fins als seus nius, a on el elaiosoma és separat activament i la llavor abandonada en un apartat del formiguer a on s'acumulen heces i formigues mortes que servixen d'abonament. Pero la presència d'un eleosoma no és del tot imprescindible, puix hi ha espècies de formigues granívoras (per eixemple Messor barbarus) que acumulen en el niu, a efecte de reserves alimentícies, fruts i llavors sanceres que poden germinar baix terra abans de ser eventualment usades com a aliment.
Vore també
[editar | editar còdic]Dispersió secundària de les llavors
Referències
[editar | editar còdic]- Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
- Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.
- [[Archiu:{{#switch:Botànica|20px|Vore el portal sobre Botànica]] Portal:Botànica. Contingut relacionat en Botànica.
- [[Archiu:{{#switch:Ecologia|20px|Vore el portal sobre Ecologia]] Portal:Ecologia. Contingut relacionat en Ecologia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dispersión de los propágulos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.