Anar al contingut

Document de Damasc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
4Q271, un dels fragments del Document de Damasc trobats en Qumrán.

El Document de Damasc és un manifest històric, doctrinal i normatiu d'una comunitat judeua dissident, que les seues dos còpies del manuscrit, parcialment conservades, varen ser trobades en 1896 en la geniza de la sinagoga Ben Ezra d'El Caire per Solomon Schechter.[1] Atres còpies varen ser trobades décades despuix en Qumrán, en les coves 4 (sèt fragments), 5 (un fragment) i 6 (cinc fragments).[2][3][4]

Schechter, qui va denominar al text com a Document Sadoquita, va estimar que les còpies que va trobar varen ser obra de caraítas de l'els sigles X i XI, pero que els originals varen ser escrits entre el 196 i 176 a. C. Les còpies de Qumrán daten de el I.[5]

Contingut

[editar | editar còdic]

El Document de Damasc es pot dividir en una introducció històrica i dos seccions separades de treball, l'exhortaació i l'estatut. L'exhortaació comprén l'instrucció moral, amonestació i advertència dirigida als membres, junt en polèmica contra els seus opositors. Servix com a fonament a la secció final.[4]

Introducció històrica

[editar | editar còdic]

El document afirma que "als 390 anys de haver-los entregat a Nabucodonosor, rei de Babilonia, Ell els va visitar i va fer sorgir d'Israel i de Aarón el refillol d'una planta que heretara la seua terra". Esta referència històrica situa el sorgiment del grup al començament de el II "Ells varen reconéixer les seues faltes i varen admetre que eren culpables, pero eren semblants als cegos i varen caminar a tentes durant 20 anys. Llavors Deu va considerar les seues obres perque ho buscaven en cor sincer i va suscitar per a ells al Mestre de Justícia per a que els conduïra pel camí recte."

Exhortación profètica

[editar | editar còdic]

En to profètic el text denuncia que "Israel s'ha descarriado", en seguir a el "boler" ha traïcionat de l'aliança en Deu, "buscant interpretacions fàcils, enganyant-se en ilusions, quebrant els manaments, es varen unir contra la vida del just, aborreceron a els qui practiquen la justícia, els varen perseguir en l'espasa i varen fomentar els enfrontaments entre el poble".[6]

Compara la situació vixcuda llavors en el història anterior del poble i mostra cóm en cada cas davant el pecat generalisat Deu va preservar un restant i anuncia que la comunitat és en el moment eixe restant, format a partir de sacerdots del temple descendents de Sadoq, que es varen anar de Judea junt en levitas que se'ls varen unir,[7] a habitar en la "terra de Damasc".[8] La forma com es tracta "Damasc" fa pensar que no es tracta una referència lliteral a Damasc en Síria, sino a un simbolisme basat en Plantilla:Bíblia, "per lo tant, yo et duré a l'exili més allà de Damasc", donant nom aixina al lloc a on es va establir la comunitat, possiblement Qumrán mateix.


El text aplica Plantilla:Bíblia a l'Israel de l'época "caigut en les rets de Belial, la luxúria, les riquees i la profanació del temple".[9][10] Profetiza, interpretant Plantilla:Bíblia que "les serps són els reis de les nacions; el seu vi, són els seus camins; i la ponzoña del áspid és el rei de Javán, que ve a nugar-los per a eixercir contra ells la seua venjança". Pero açò no ho han entés "perque aquell que alça vents i predica la mentira els va seduir de nou, de modo que l'ira de Deu es va encendre contra tota la seua assamblea". Recorda l'advertència de Plantilla:Bíblia per a que Israel no reclame quan siga tirat que va ser pels seus mèrits que va rebre una terra, sino per la misericòrdia de Deu.[11]

En contrast, per a els qui es varen reconéixer pecadores i es mantinguen ferms en l'aliança oferix una promesa mesiánica: "s'alegraran", perque "Deu expiará per ells i voran la seua salvació".[12] Es manté a l'espera, com atres texts de Qumrán, d'un mesías sacerdotal (de Aarón) i un mesías rei (d'Israel).[13]

Normes estatutàries

[editar | editar còdic]

Estan contingudes en les columnes de les còpies de la geniza numerades XV a XVI i IX a XIV. Reordenadas segons les còpies de Qumrán, s'organisen aixina:

  1. Jurament i vots (XV:1 - IX:10a): únics jurament permesos; cóm convertir-se en un membre de la comunitat; obligació de seguir el calendari del Llibre dels Jubileu;[14] les ofrenes i vots a Deu; "que ningú dedique a l'altar res adquirit injustament".
  2. Diverses regles (IX:10b - XII:22a): Els testics; prohibit fer justícia per la pròpia mà o guardar rencor; la purea, la purificació, el dissabte, els sacrificis, prohibició d'agredir als gentils; els aliments impuros.
  3. Normes sobre el campament i l'assamblea (XII:22b - XIV:18a): cóm permanéixer en el campament, calificació del capataç, les relacions en els estranys, classificació i necessitats dels membres del campament , inspectors.
  4. Còdic Penal (XIV:18b - 22): Castics per l'infracció de normes.

Identitat

[editar | editar còdic]

Segons el text, "els que varen entrar en la nova aliança en la terra de Damasc" era un comunitat (yahad) o congregació (edah)[15] de "els que busquen la santitat integral".[16] La majoria dels experts identifiquen esta com una comunitat com a part del moviment dels esenios.[3][17]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Taylor-Schechter Genizah Research Unit [1] archivat en Wayback Machine.; Cambridge University Library. Consultat el 8 de setembre de 2014.
  2. ↑ Werrett, Ian C. (2007). Ritual Purity and the Dead Siga Scrolls. BRILL. pp. 20. ISBN 978-90-04-15623-4
  3. ↑ 3,0 3,1 García Martínez, Florentino (editor i traductor); Texts de Qumrán; Editorial Trotta, Madrit, 1992 (6ª edició 2009). Traduccions del Document de Damasc: p.p. 80-120; llistat: 481-518.- ISBN 978-84-87699-44-3
  4. ↑ 4,0 4,1 Delcor, Mathias i Florentino García Martínez (1982) Introduccion a la Lliteratura Esenia de Qumran: 61-87. Madrit: Edicions Cristiandad. ISBN 84-7057-326-7
  5. ↑ The Damascus Document Scroll; Scrolls from the Dead Siga, July 27, 2010. Consultat el 8 de setembre de 2014.
  6. ↑ CD I:13-1.
  7. ↑ CD IV:1-4
  8. ↑ CD VI:5
  9. ↑ CD IV:13-17.
  10. ↑ Testament dels Dotze Patriarques, Leví 14.
  11. ↑ CD VIII:9-19.
  12. ↑ CD XVII:27-34.
  13. ↑ CD XVII:1.
  14. ↑ CD XVI:2-4.
  15. ↑ CD XIV:11-17.
  16. ↑ XVII:2,5.
  17. ↑ Vidal Manzanares, César (1993) Els Documents de la Mar Morta. Aliança Editorial: Madrit, 1993. ISBN 84-206-9680-3


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Document_de_Damasc&oldid=854176»