Belial
Belial (també transliterado com Baalial, Balial, Belhor, Beliall, Beliar, Berial o Beliya'al) és una de les entitats demoníaques més complexes i antigues de la tradició judeua i l'ocultisme occidental. La seua figura ha evolucionat significativament des dels seus orígens com un terme hebreu abstracte que denotava "falta de valor" o "corrupció moral" fins a convertir-se en un poderós Rei del Infern i un arquetip d'independència absoluta.
En la demonologia clàssica, derivada de grimorios com el Ars Goetia i el Pseudomonarchia Daemonum, Belial és un poderós dimoni que comanda legions d'esperits. Se li descriu com un magnífic negociador que otorga favors, dignidades i càrrecs, pero que exigix un tracte de respecte i ofrenes a canvi del seu servici. La seua naturalea dual: es manifesta en una veu gentil i apariència serena, pero és conegut per ser un mestre de l'engany si no és invocat correctament.
Més allà de la tradició cristiana —que ho identifica a sovint en el propi Satanás—, en l'ocultisme i el satanisme modern Belial transcendix la mera categoria de "dimoni malvat". És vist com un símbol d'auto-suficiència, orgull terrenal i rebelió intelectual, —un principi que espenta a l'individu a lliberar-se de tota autoritat externa, dogmes i llimitacions per a alcançar el seu màxim potencial. Esta evolució ho posiciona no com un mer destructor, sino com una força primordial d'autodeterminació i poder personal.
Etimologia
[editar | editar còdic]Belial (en hebreu: בְּלִיַּעַל, Beli ya'al) és un terme d'orige hebreu compost per "בְּלִי" (beli), que significa "sense", i "יַעַל" (ya'al), que es traduïx com "profit" o "valor". Aixina, el seu significat lliteral és «sense valor» o «sense profit», encara que va evolucionar per a denotar corrupció, rebelió i maldat . En contexts bíblics primerencs, no era un nom propi sino un descriptor per a persones impías o grups rebels —cridats fills de Belial (בְּנֵי בְלִיַּעַל)—.
Belial en el Judaisme i Cristianisme
[editar | editar còdic]Context Bíblic i Evolució Conceptual
[editar | editar còdic]En la Bíblia hebrea,[1] Belial apareix com un concepte associat a la perversitat i l'anarquia. Per eixemple, en Deuteronomio 13:13[2] i 1 Samuel 2:12,[3] es referix a individus o grups moralment corruptes. No obstant, en texts posteriors com els Manuscrits de la Mar Morta (concretament en "La Guerra dels Fills de la Llum contra els Fills de les Tenebres"), Belial es personifica com un ent espiritual líder de les forces obscures. Ací, se li descriu com el antagonista directe de Deu, comandando als "Fills de les Tenebres" .
Segons la bíblia hebrea[1] Belial s'identifica en Samael, i se li crida "l'àngel de l'anarquia", "el governant d'este món, el nom del qual és <o>Matanbuchus</o>" —un nom alternatiu i aparentment amagat de Belial— (s'especula que és una forma corrupta d'Ahriman).
Interpretació en el Cristianisme Primitiu
[editar | editar còdic]En el cristianisme, Belial va ser reinterpretat com un sinònim de Satanás. Un passage clau és 2 Corintios 6:15.[4] a on Pablo contrasta a Crist en Belial: "¿Quina concòrdia té Crist en Belial?" . Esta associació solidificó el seu estatus com un dimoni major en la teologia cristiana, —a sovint vinculat a l'idolatría i la rebelió espiritual—, s'interpreta que Jesús és incorruptible i Belial corrompe els pobles de la terra [Isaías 38:17; Hageo 2:4][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Belial en la Bíblia Hebrea».
- ↑ «Deuteronomio 13:13».
- ↑ «1 Samuel 2:12».
- ↑ 4,0 4,1 «2 Corintios 6:15».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Belial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.