Anar al contingut

Qlifot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Qlifot és la representació de les forces espirituals malévolas o impuras en el misticisme judeu. També cridat Klifot, Qelifot, Kelifot, Qelipot, Qlippoth, Qliphoth, i atres variants, el nom prové del hebreu קליפות, que significa pell o clafoll, de la mateixa manera que matèria o substància.[1] El singular d'esta paraula és קליפה (Qlifá, Qlipáh, o Qelipá), nom en el qual es designen a les sefirot malignes que són lo contrari a les emanació benévolas de Deu. Representen les forces del desequilibri, l'ilusió i la separació (No dualitat) en la divinitat.

En demonologia també són cridats a voltes קליפות o "el primer clafoll" (emanació d'impurea), terme en el qual es referix a la personificació dels conceptes dels Qlifot com a entitats que representen la Maldat i el desequilibri en l'univers, dins del sistema d'ensenyances místiques del judaisme com la Cabalá i la Gematría, entre unes atres.[2]

Igualment es deu considerar que si ben algunes de les Qlifot són associades en sers demoniacos, realment no són entitats "malvades" per s'en un estricte sentit maniqueo, sino que representen forces que reflectixen els desequilibris del ser i l'univers en la realitat última.

El conjunt de qlifot és igualment cridat el Arbre de la Mort o Arbre Infernal.

Derivació del nom

[editar | editar còdic]

ya que és una paraula hebrea, esta en sí mateixa pot tindre diferent estils de pronunciació o variants escrites, i depenent de la llengua en que s'ampre o translitere poden quedar aixina.[3]

En la Càbala, els Kelipot (Klippot o Qlifot, en plural; Kelipá o Kelipah en singular).

Noms i regentes de les sefirot

[editar | editar còdic]
  1. Taumiel, (i les seues regentes Moloch i/o Satanás).
  2. Jaigidel (i els seus regentes Belial i/o Belcebú)
  3. Satariel (i el seu regente Lucifuge Rofocale)
  4. Gamjikot (i el seu regente Astaroth)
  5. Golajab (i el seu regente Asmodeo)
  6. Tagirion (i el seu regente Belphegor)
  7. A'arab Zaraq (i el seu regente Baal)
  8. Samael (i el seu regente Adramelej).
  9. Gamaliel (i el seu regente Lilit)
  10. Nehemot (i el seu regente Nammá)

Segons atres fonts, en lloc de Samael, que significa «Desolació de Deu» o «La Mà Esquerra» en el seu lloc nomenen a Adramelej com qlifácita requerida; no obstant este seria el seu regente. De la mateixa manera algunes fonts mencionen a Lilit en el llistat; no obstant seria la regente de Gamaliel, i no una qlifá pròpiament tal.

Els regentes dels Qlifot

[editar | editar còdic]

En la tradició de la Càbala Qlifótica, un regente és una entitat demoníaca que governa i personifica una Qlifá específica; actuant com la manifestació de la seua energia distorsionada i com un obstàcul en el camí cap a l'allumenament. La seua funció és representar i manifestar la corrupció o distorsió dels principis espirituals associats en el seu contraparte en l'Arbre de la Vida.

Encarnar la personificació de la distorsió de la Sefirá corresponent. Cada Qlifá és el reflex obscur d'una Sefirá, i la seua regente representa la forma en que eixe principi diví és pervertido o dut a l'extrem negatiu. Eixemple: Samael és el regente de la Qlifá de Hod i representa la corrupció de l'intelecte en forma de mentira i manipulació.

Com regentes, igualment governen les energies qlifóticas de la seua esfera corresponent i actuen com a manifestacions de les forces caòtiques i destructives dins del seu domini. Eixemple: Nammá, com regente de Nehemot, rig sobre la corrupció de la matèria i les ilusions del món físic.

Els regentes actuen com a guardians dels estats de corrupció de cada Qlifá, dificultant la transcendència espiritual. Aixina impedixen o desafien l'accés al coneiximent superior i desvien a l'individu del camí de l'allumenament.


Per les seues regència sobre les Qlifá, per a alguns círculs ocultistes, els regentes qlifóticos poden ser invocats o contactats per a obtindre coneiximent prohibit o habilitats especials, encara que açò sol implicar un alt cost espiritual.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. The Kabbalah or, The Religious Philosophy of the Hebrews, by Adolphe Franck, translated by I. Sossnitz (1926): Relation of The Kabbalah to Christianity, page 279
  2. The Book of Concealed Mystery translated by Samuel Liddell MacGregor Mathers
  3. Exclusively Kabbalah


Referències

[editar | editar còdic]