Arcont (gnosticisme)

Els arconts són, en el gnosticisme i les religions estretament relacionades en este, entitats demoníaques subordinades a l'encarnació del mal en el sistema de creències corresponent. Entre els gnósticos arcónticos (arconticistas), ofitas, setianos i en els escrits de la biblioteca de Nag Hammadi, els arconts són gobernant, cada u d'ells relacionat en un dels sèt planetes, que impedixen que les ànimes abandonen el regne material. La connotació política del seu nom (en l'antiguetat, els arconts eren importants càrrecs administratius públics), reflectix un rebuig al sistema governamental, que es considerava defectuós i sense possibilitat de verdadera salvació.^[1] En el maniqueísmo, els arconts són els governants d'un regne dins de el "Regne de les Tenebres", que en el seu conjunt formen el Príncip de les Tenebres.

Hebdómada

Una traça característica del concepte gnóstico de l'univers és el paper que juguen en casi tots els sistemes gnósticos els sèt arconts creadors del món, coneguts com la Hebdómada (ἑβδομάς). Estos sèt són per a la majoria dels sistemes poders semi-hostils, i se'ls considera les últimes i més baixes emanació de la Deidad. Per baix d'ells —i en freqüència considerat procedent d'ells— està el món dels poders realment diabòlics. Hi ha, això sí, certes excepcions: Basílides ensenyava sobre l'existència d'un "gran arcont" cridat Abraxas que presidia sobre 365 arconts.^[2]

Com a resulta evident en obres tals com el Apócrifo de Juan, els Diagramas Ofitas, Sobre l'orige del mónSobre el origen del mundoPistis Sophia, els arconts juguen un paper important en la cosmologia gnóstica. Provablement es referien originalment als daimones grecs dels planetes, pero en el gnosticismo es varen convertir en els governants demoníacs del món material, cada u associat en una esfera celest diferent.^[3] Com a governants del món material, se'ls denomina Pistis Sophia (archontes, "principats" o "gobernant"). Aixina com en l'astronomia antiga es pensava que sobre les esferes dels sèt planetes hi havia una esfera d'estreles fixes,^[4] despuix de les esferes dels arconts malignes (l'Hebdómada), estaven les regions supercelestiales a les que un ànima deu aplegar per mig de la gnosis per a escapar del domini dels arconts. Este lloc es considera la morada de Sofia (Saber) i de Barbelo, també cridat Stromata.

Noms i associacions

Els ofitas acceptaven l'existència dels següents sèt arconts (Orígens, Contra Celso, vaig vore. 31; una llista casi idèntica apareix en el Sobre l'orige del món):

Yaldabaoth, també cridat Saklas i Samael
- Saturn
- Nom femení: Pronoia (Previsió) Sambathas, "semana".
- Profetes:^[5] Moisés, Josué, Amós, Habacuc.

- Del hebreu yalda bahut , "Fill del Caos"? El més extern, i qui va crear als atres sis, i per lo tant, el governant principal i Demiürgue per excelència. Cridat "el de rostre de lleó", leontoeides.

Iao
- Júpiter.
- Nom femení: Señorío.
- Profetes: Samuel, Natán, Jonás, Miqueas.
- Yahu, Yahweh, pero possiblement també del crit màgic iao en els Misteris.

Sabaoth
- Mart.
- Nom femení: Deidad.
- Profetes: Elías, Joel, Zacarías.
  - Es pensava que la fòrmula del Antic Testament Yahweh sabaoth o "Jehová dels eixèrcits" era un nom propi, d'ahí Júpiter Sabbas.
Astafanos o Astafaios
- Venus.
- Nom femení: Sofia.
- Profetes: Esdras, Sofonías.
- Astafaios és sense lloc a dubtes el planeta Venus, ya que existixen gemas gnósticas en una figura femenina i la llegenda ASTAPHE, el nom de la qual també s'usa en les fetilla màgiques com el nom d'una deesa.^{cita requerida}
Adonaios
- El sol.
- Nom femení: Regnat.
- Profetes: Isaías, Ezequiel, Jeremías, Daniel.
- Del terme hebreu per a "el Senyor", usat per a referir-se Deu, i l'Adonis dels siris que representa el sol de hivern en la tragèdia còsmica de Tammuz. En el sistema mandeísta Adonaios representa al sol.

Elaios o Ailoaios, o a voltes Ailoein
- Mercurio
- Nom femení: Celosies.
- Profetes: Tobías, Hageo.
- D'Elohim, Deu (El).
Horaios
- La lluna
- Nom femení: Riquea.
- Profetes: Micaías, Nahum.
- De Yaroah(?) o "llum"(?) o tal volta d'Horus (?)

En la forma helenizada del gnosticisme, alguns o tots estos noms són reemplaçats per vicis personificados. Authadia (Authades), o Audàcia, és òbviament una descripció de Yaldabaoth, el presuntuoso Demiürgue, que té cara de lleó com l'Arcont Authadia. Dels arconts Kakia, Zelos, Phthonos, Errinnys, i Epithymia, l'última representa a Venus. El número sèt s'obté colocant a un proarconte o arcont principal al cap. És clar que estos noms són solament un disfràs per als Sancta Hebdomas com es desprén del que Sofia, la mare d'ells, conserve el nom de Ogdóada, Octonatio. Ocasionalment, per eixemple, entre els naasenios, es troba l'arcont Esaldaios, que és evidentment l'El Shaddai de la Bíblia, i se li descriu com l'arcont "número quatre" (harithmo tetartos).

En el sistema dels gnósticos mencionat per Epifanio els Sèt Arconts són:

Iao
Saklas (el dimoni principal del maniqueísmo)
Seth
David
Eloiein
Elilaios (provablement relacionat en En-lil, el Bel de Nippur, l'antic deu de Babilonia)
Yaldabaoth (o no. 6 Yaldaboath, no. 7 Sabaoth)

L'últim llibre de la Pistis Sophia conté una narració del mit de la captura dels arconts rebels, els líders dels quals es mencionen en este com cinc.^[6]

Paraplejo
Hécate
Ariouth (femelles)
Tifó
Iachtanabas (varons)

Vore també

Referències

↑ Francis T. Fallon "The Enthronement of Sabaoth" Brill Archive, 1978 p. 80
↑ Irenaeus, Adversus Haereses, i. 24.
↑ Greenbaum, Dorian Gieseler (2015). The Daimon in Hellenistic Astrology: Origins and Influence, p. 164. ISBN 9789004306219.
↑ Clem. Alex. ἄρχοντες, iv. 25, xxv. p. 636: see also his quotation, v. 11, p. 692, of a mention of the fifth heaven in apocryphal writings ascribed to Zepbaniah
↑ "Moreover, they distribute the prophets in the following manner.... Each one of these, then, glorifies his own father and God, and they maintain that Sophia, herself has also spoken many things through them regarding the first Anthropos (man), and concerning that Christ who is above, thus admonishing and reminding men of the incorruptible light, the first Anthropos, and of the descent of Christ." (Irenaeus i. 30)
↑ Schmidt, Koptisch-gnostische Schriften, p. 234 seq. These idees may possibly be traced still further back, and perhaps even underlie St Paul's exposition in Plantilla:Bíblia.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Arconte (gnosticismo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Francis T. Fallon "The Enthronement of Sabaoth" Brill Archive, 1978 p. 80

[2] Irenaeus, Adversus Haereses, i. 24.

[3] Greenbaum, Dorian Gieseler (2015). The Daimon in Hellenistic Astrology: Origins and Influence, p. 164. ISBN 9789004306219.

[4] Clem. Alex. ἄρχοντες, iv. 25, xxv. p. 636: see also his quotation, v. 11, p. 692, of a mention of the fifth heaven in apocryphal writings ascribed to Zepbaniah

[5] "Moreover, they distribute the prophets in the following manner.... Each one of these, then, glorifies his own father and God, and they maintain that Sophia, herself has also spoken many things through them regarding the first Anthropos (man), and concerning that Christ who is above, thus admonishing and reminding men of the incorruptible light, the first Anthropos, and of the descent of Christ." (Irenaeus i. 30)

[6] Schmidt, Koptisch-gnostische Schriften, p. 234 seq. These idees may possibly be traced still further back, and perhaps even underlie St Paul's exposition in Plantilla:Bíblia.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]