Anar al contingut

Dolopia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dolopia

Dolopia[1] (en grec antic: Δολοπία) és una regió montanyosa d'Antiga Grècia,[2] localisada al nort d'Etolia.

Geografia

[editar | editar còdic]

Dolopia estava localisada entre Epiro i Tesalia, i finalment va quedar inclosa en esta última. Va ser un districte montanyós en el cantó suroriental de Tesalia, entre el mont Timfristos, un braç del Pindo, per un costat, i el mont Otris per l'atre. Els dólopes varen ser, com els magnetes, un antic poble helènic, i membres de l'anfictionía de Delfos. Són mencionats per Homero com a part de Ftía, pero varen ser governats per un cap propi.[3] Encara que nominalmente pertanyents a Tesalia, pràcticament semblen haver segut independents: i el seu país va ser en un periodo posterior un tema constant de disputa entre Etolia i el Regne de Macedònia. L'únic lloc en Dolopia d'importància va ser Ctímena. Una atra de les seues ciutats va ser Angeia, prop del llac Junias.

Mitologia i història

[editar | editar còdic]

Els dólopes (en grec: Δόλοπες) varen ser considerats tesalios i algunes voltes etolios. Va haver també un fill del deu Hermes cridat Dólope (Idioma grec: Δόλοψ), i dos persones en la Ilíada.[4] Un era fill de Lampo, un vell de Troya i fill de Laomedonte que va ser mort per Menelao. Un atre és cridat Dólope Clítida (en grec antic: Κλυτίδης),[5] que va ser mort per Héctor. Un atre Dólope va ser pare de Ifímaco, i va cuidar a Filoctetes quan estava ferit.

Els dólopes varen estar baix domini de Tesalia, o varen ser autònoms com a membres de l'anfictionía. En el 480 a. C. varen recolzar l'armada persa invasora. El 420 a. C. varen recolzar a Tesalia i Eniania contra Heraclea de Traquinia (colónia espartana). En el s. IV a. C. els dólopes varen recolzar la Lliga de Corinto de Filipo II de Macedònia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «A Latin Dictionary».
  2. Hansen, Mogens Herman; Nielsen, {{{nom2}}} (11 de novembre de 2004). An Inventory of Archaic and Classical Poleis (en en), OUP Oxford. ISBN 9780198140993.
  3. «9», L'Ilíada (en Grec), p. 484.
  4. «Homero, L'Ilíada.».
  5. «Autenrieth, Georg. A Homeric Dictionary».


Referències

[editar | editar còdic]