Dorothy Hodgkin

Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin [1] (El Caire, Imperi britànic, 12 de maig de 1910 - Ilmington, Regne Unit, 29 de juliol de 1994) va ser una química britànica que va desenrollar cristalografia de proteïnes, per lo que va obtindre el Premi Nobel de Química en 1964.[1][2][3][4][5][6][7]
Va propondre alvanços en la tècnica de cristalográfica de rajos X, un método utilisat per a identificar les estructures tridimensionals dels cristals. Entre els seus descobriments més importants es troben la confirmació de l'estructura de la penicilina segons ho varen propondre Edward Abraham i Ernst Boris Chain, aixina com l'estructura de la vitamina B12. Per açò últim es va convertir en la tercera dòna en guanyar el Premi Nobel de Química.[7]
En 1969, despuix de 35 anys de treball, Hodgkin va ser capaç de dessifrar l'estructura de l'insulina. La cristalografia de rajos X es va convertir en una ferramenta àmpliament utilisada i va ser fonamental per a més tarde determinar les estructures de moltes molècules biològiques l'estudi de les quals de les seues estructures és necessari per a la comprensió de les seues funcions. Hodgkin és considerada una pionera en el camp d'estudi de biomoléculas per mig de tècniques de cristalografia de rajos X.
Trayectòria educativa
[editar | editar còdic]Naixcuda en El Caire, la seua infància i vida familiar va estar signada per l'esclat i transcurs de la Primera Guerra Mundial.[8][9][10]
En 1921, Crowfoot va ingressar a l'Escola Primària Sir John Leman en Beccles, sent una de les dos chiquetes a els qui se'ls va permetre estudiar química.[11]
Als 18 anys va començar a estudiar Química en el Somerville College en Oxford.[12] En 1932, Dorothy es va rebre en honors de primera classe. Va ser la tercera dòna en alcançar esta distinció.[13]
Investigant per al seu doctorat en el Newnham College en Cambridge, Crowfoot es va donar conte del potencial que tenia la cristalografia de rajos X per a determinar estructures de proteïnes. D'esta forma, va treballar en la primera aplicació d'esta tècnica en l'anàlisis de la substància biològica pepsina.[14] El seu doctorat li va ser otorgat en 1937 pel seu treball d'investigació en la cristalografia de rajos X i la química d'esteroles.[15]
Carrera professional i investigació
[editar | editar còdic]En 1933, Dorothy va rebre una beca d'investigació per part del Somerville College, i en 1934 va retornar a Oxford. En 1936 l'universitat la va nomenar la seua primera investigadora i tutora en química, càrrec que va ocupar fins a 1977. En la década de 1940, una de les seues alumnes va ser Margaret Roberts, qui seria la futura primera ministra Margaret Thatcher.[16] Ella va colocar un retrat de Dorothy Hodgkin en el carrer Downing Street en Londres, durant la década de 1980,[12] aun cuando Hodgkin recolzava al partit laborista.[17]
Junt en Sydney Brenner, Jack Dunitz, Leslie Orgel i Beryl M. Oughton, Dorothy va ser una de les primeres persones que en abril de 1953 varen viajar d'Oxford a Cambridge per a vore el model de doble hèliç de l'estructura de l'ADN, construïda per Francis Crick i James Watson, basats en senyes i tècniques desenrollades per Maurice Wilkins i Rosalind Franklin. Segons la Dra. Beryl Oughton (posteriorment Rimmer), tots varen viajar junts en dos automòvils per a vore el model de l'estructura de l'ADN, en acabant de que Dorothy anunciara que es trobava en Cambridge.
En 1960, Dorothy va ser nomenada Professora d'Investigació de la Royal Society en Wolfson, càrrec que va ocupar fins a 1970.[7] Açò li va proporcionar un salari, despeses d'investigació i assistència d'investigació per a continuar el seu treball en l'Universitat d'Oxford. Va ser investigadora del Wolfson College d'Oxford de 1977 a 1983.[18]
Descobriments
[editar | editar còdic]Dorothy va anar particularment reconeguda per descobrir diferents estructures biomoleculars tridimensionals.[2] En 1945, junt en C. H. Carlisle, varen publicar la primera estructura d'este tipo, la qual era d'un esteroide: el yodur de colesterilo. Ella havia treballat en colesterol des dels dies dels seus estudis de doctorat.[19] En 1945, ella i els seus colegues varen descobrir l'estructura de la penicilina, demostrant (en contrast en l'opinió científica d'eixa época) que conté un anell de β-lactama. El seu treball en el tema no va ser publicat fins a 1949.[20]
En 1948, Dorothy es va topar per primera volta en la vitamina B12[21] i va crear nous cristals. La vitamina B12 havia segut descoberta per Merck a principis d'eixe any. La seua estructura en eixe moment era casi completament desconeguda, i quan Dorothy va descobrir que contenia cobalt, es va donar conte de que la seua estructura podria determinar-se per mig d'anàlisis de cristalografia en rajos X. El tamany tan gran de la molècula, i el fet des desconeixia informació sobre els àtoms, a banda del cobalt, varen plantejar un desafiu en l'anàlisis estructural que no havia segut explorat per ningú prèviament.[22] A partir dels cristals de la vitamina ella va deduir la presència d'una estructura d'anell, puix els cristals eren pleocroicos. Est va ser una troballa que puc confirmar usant cristalografia en rajos X. L'estudi de B12 publicat per Hodgkin va ser descrit per Lawrence Bragg tan significatiu "com trencar la barrera del sò".[22][23] Els científics de Merck havien prèviament cristalizado B12, pero havien publicat sol índexs de refracció de la substància.[24] L'estructura final de B12, per la qual Dorothy va rebre el Premi Nobel, va ser publicada en 1955.[25]
Estructura de l'insulina
[editar | editar còdic]l'insulina va ser un dels proyectes d'investigació més extraordinaris de Dorothy. Va començar en 1934 quan Robert Robinson li va donar una chicoteta mostra d'insulina cristalina. L'hormona va capturar la seua imaginació pel minuciós i ampli efecte que té en el cos. No obstant, en esta etapa la cristalografia de rajos X no s'havia desenrollat lo suficient com per a enfrontar la complexitat de la molècula d'insulina. Ella i molts uns atres varen passar molts anys millorant la tècnica. Molècules més grans i més complexes es varen estudiar fins que en 1969 (35 anys més tarde) l'estructura de l'insulina finalment es va descobrir.[26] No obstant, la seua busca no va terminar ahí. Ella va treballar en conjunt en atres laboratoris actius en l'investigació de l'insulina, va donar consells i va viajar pel món donant charrades sobre l'insulina i la seua importància per a la diabetis.
Vida pública i personal
[editar | editar còdic]El mentor científic de Dorothy, el professor John Desmond Bernal, va influir molt en la seua vida, tant científica com políticament. Va ser un científic distinguit, membre del Partit Comuniste, assessor científic del govern del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial i un defensor del règim soviètic fins a l'invasió d'Hongria en 1956. Dorothy sempre es va referir a ell com "Sapient"; eren amants abans de conéixer i casar-se en Thomas Hodgkin.[27] Les vides casades de Dorothy i Bernal era poc convencionals, segons els estàndarts d'aquells dies.[28]
A l'edat de 24 anys, Dorothy va començar a sentir dolor en les seues mans. Una visita al mege la va dur a un diagnòstic de artritis reumatoide que hauria d'empijorar progressivament i paralisar-li en el pas del temps per mig de #deformitat en mans i peus. En els seus últims anys, Dorothy va passar una gran cantitat de temps en una cadira de rodes pero la seua vida científica va permanéixer activa a pesar de la seua discapacitat.[29]
En 1937, Dorothy es va casar en Thomas Lionel Hodgkin. No tenia molt que havia retornat de Palestina despuix d'haver renunciat a l'Oficina Colonial, a on estava treballant en l'educació per a adults.[30] Ell va ser un membre intermitent del Partit Comuniste i més tart va escriure vàries obres importants sobre la política i l'història d'Àfrica, convertint-se en un conegut professor del Balliol College en Oxford.[31] La parella va tindre tres fills: Luke[32] (naixcut en 1938), Elizabeth[33] (naixcuda en 1941) i Toby[34] (naixcut en 1946).
"Hui vaig perdre el meu llinage de fadrina"
[editar | editar còdic]Dorothy va publicar baix el nom de "Dorothy Crowfoot" fins a 1949, quan va ser convençuda per la secretària d'Hans Clarke d'usar el seu nom de casada en un capítul de The Chemistry of Penicillin en el que ella va contribuir. Per a eixe llavors duya casada 12 anys, havia donat a llum a tres fills i havia segut elegida com a membre de la Royal Society. El seu fill major, Luke, recorda que la seua mare va retornar a casa eixe dia i va anunciar en un to tràgic fingit: "Hui vaig perdre el meu llinage de fadrina".[35]
A partir de llavors ella publicaria com "Dorothy Crowfoot Hodgkin", i est va ser el nom que va utilisar la Fundació Nobel en el seu premi i una biografia en la que apareixia entre atres guanyadors del Premi Nobel.[36] També és el nom que utilisa la Chemical Heritage Foundation.[37] Per raons de simplicitat, Dorothy és coneguda com "Dorothy Hodgkin" per la Royal Society quan es referix al seu patrocini de la beca Dorothy Hodgkin,[38] aixina com pel Somerville College, quan va inaugurar les conferències anuals en el seu honor.
Els Archius Nacionals del Regne Unit es referixen a ella com "Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin"; en diverses plaques que commemoren els llocs a on va treballar o va viure, per eixemple en la Woodstock Road no. 94, en Oxford, se li crida. "Dorothy Crowfoot Hodgkin".
Contacte en científics estrangers
[editar | editar còdic]Entre les décades de 1950 i 1970, Dorothy va establir i va mantindre contactes duradors en científics del seu camp en l'estranger; en l'Institut de Cristalografia de Moscou; en Índia i en un grup chinenc treballant en Beijing i Shanghái en l'estructura de l'insulina.
La seua primera visita a China va ser en 1959. Durant el següent quarto de sigle va viajar allí sèt voltes més. L'última visita va ser un any abans de la seua mort.[39] Particularment memorable va ser la visita que va realisar en 1971 en acabant de que el grup chinenc resolguera de forma independent l'estructura de l'insulina, despuix que l'equip de Dorothy pero a una major resolució. Durant els tres anys següents (1972-1975), mentres que era presidenta de l'Unió Internacional de Cristalografia, no va poder persuadir a les autoritats chinenques de permetre que els científics del país es feren membres de l'Unió i assistiren a les seues reunions.
Les seues relacions en una suposta científica en una atra "Democràcia Popular" varen tindre resultats menys feliços. A l'edat de 73 anys, Dorothy va escriure un pròlec a l'edició anglesa de "Stereopecific Polymerization of Isoprene", una obra publicada per Robert Maxwell contenint el treball d'Elena Ceausescu, esposa del dictador comuniste de Romania. Dorothy va escriure sobre els "guanys sobreixents" i la carrera "impressionant" de l'autor.[40] Despuix del derrocament dels Ceausescu durant la Revolució rumana de 1989 es va revelar que Elena Ceausescu no havia terminat l'escola secundària ni havia assistit a l'universitat. Les seues credencials científiques varen ser un engany, i la publicació en qüestió va ser escrita per a ella per un equip de científics en la finalitat d'obtindre un doctorat fraudulent.[41]
Opinions i activitats polítiques
[editar | editar còdic]Per les activitats polítiques de Dorothy i l'associació del seu marit Thomas en el Partit Comuniste, se li va prohibir ingressar als Estats Units en 1953 i, posteriorment, no se li va permetre visitar el país a lo manco que presentara una renúncia davant la CIA.[42]
En 1961, Thomas es va convertir en assessor de Kwame Nkrumah, president de Ghana. Ell va visitar al país durant llarcs periodos abans del derrocament de Nkrumah en 1966. Dorothy estava allí en ell quan li va aplegar la notícia del seu premi Nobel.
A pesar de mai haver estat afiliada al partit comuniste, Hodgkin va mostrar simpatia per idees propenques a esta corrent i, durant la seua joventut, va fundar una associació de caràcter progressiste en el sí de l'Universitat d'Oxford.[43] Dorothy va heretar de la seua mare Molly una preocupació per les desigualtats socials i la determinació de fer tot lo possible per a previndre el conflicte armat i, en particular, l'amenaça d'una guerra nuclear. En 1976 es va convertir en presidenta de la Conferència Pugwash i va eixercir el càrrec més temps que qualsevol persona que la va precedir o li va succeir en este lloc. Hodgkin va renunciar en 1988, un any en acabant de que el Tractat de Forces Nuclears de Ranc Intermig imponguera "una prohibició global dels sistemes d'armes nuclears de curt i llarc alcanç, aixina com un règim de verificació intrusiva".[44] En 1987 li va ser otorgat el Premi de la Pau de Lenin del govern soviètic, en reconeiximent al seu treball per la pau i el desarmament.
Últims anys
[editar | editar còdic]Dorothy va decidir no assistir al Congrés de l'Unió Internacional de Cristalografia de 1987 en Austràlia per motius de distància. En 1993, a pesar del seu creixent carpiment, va sorprendre als seus amics propencs i familiars per la seua determinació d'anar a Beijing per al següent Congrés, a on va ser ben rebuda per tots. El següent més de juliol, Dorothy va morir per un derrame cerebral en la casa del seu espós en el llogaret de Ilmington, prop de Shipston-on-Stour, Warwickshire.[7]
Honors, premis i llegat
[editar | editar còdic]Dorothy va guanyar el Premi Nobel de Química en 1964 i, a partir de 2016, seguix sent l'única dòna científica britànica guardonada en un Premi Nobel en qualsevol de les tres ciències que reconeix. En 1965 va ser la segona dòna en 60 anys, despuix de Florence Nightingale, en ser nomenada per a l'Orde del Mèrit per un rei o una reina. Ella va ser la primera i, a partir de 2016, seguix sent l'única dòna en rebre la prestigiosa Medalla Copley.
Va ser elegida com a membre de la Royal Society en 1947[1] i membre de l'Organisació Europea de Biologia Molecular en 1970. Dorothy va ser canceller de l'Universitat de Bristol de 1970 a 1988. En 1958, va ser elegida com un membre honorari estranger de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.[45] En 1966, va ser guardonada com a Membre Honorari Nacional Iota Sigma Pi per les seues importants contribucions.[46]
Ella es va convertir en un membre estranger de l'Acadèmia de Ciències de l'Unió Soviètica en la década de 1970. En 1982 Dorothy va rebre la Medalla Lomonósov per part de l'Acadèmia Soviètica de Ciències i en 1987 va acceptar el Premi Lenin de la Pau per part del govern de Mijaíl Gorbachov. El govern comuniste de Bulgària li va otorgar el seu Premi Dimitrov.[47]
Un asteroide (5422) descobert el 23 de decembre de 1982 per L.G. Karachkina (en l'Observatori Astrofísic de Crimea, M.P.C. 22509, en l'Unió Soviètica) va ser nomenat "Hodgkin" en el seu honor. En 1983, Dorothy va rebre la Condecoració Austríaca per a la Ciència i l'Art.
Reconeiximents pòstums
[editar | editar còdic]Els sagells postals britànics han commemorat dos voltes a Dorothy.
- Ella va ser una de les cinc "Dònes del Guany" seleccionades per a un set emés en agost de 1996. Les atres varen ser Marea Hartman (administradora de deports), Margot Fonteyn (ballarina i coreógrafa), Elisabeth Frink (escultora) i Daphne du Maurier (escritora). Totes llevat Dorothy varen ser Dames Comendadoras de l'Orde de l'Imperi Britànic (DBE).
- En 2010, durant el 350 aniversari de la fundació de la Royal Society, Dorothy va ser l'única dòna en un conjunt de sagells que celebraven a dèu dels membres més ilustres de la Societat, prenent el seu lloc junt a Isaac Newton, Edward Jenner, Joseph Lister, Benjamin Franklin, Charles Babbage, Robert Boyle, Ernest Rutherford, Nicholas Shackleton i Alfred Russel Wallace.[48]
Beques Dorothy Hodgkin
[editar | editar còdic]La Royal Society otorga la Beca Dorothy Hodgkin (nomenada en el seu honor) "per a científics sobreixents en etapes primerenques de la seua carrera en investigació que requerixen un patró de treball flexible per circumstàncies espececiales, com a responsabilitats paternals o de conte o per raons de salut".[38]
Les oficines del Consell en el districte londinenc d'Hackney i els edificis de l'Universitat de York, l'Universitat de Brístol i l'Universitat de Keele duen el seu nom, de la mateixa manera que l'àrea de ciències en la preparatòria Sir John Leman, la seua antiga escola.
En 2012, Dorothy va aparéixer en la série de la BBC Radi 4 titulada "The New Elizabethans" per a celebrar el jubileu de diamants de la reina Isabel II. Un panel de sèt acadèmics, periodistes i historiadors la va nomenar entre el grup de persones en el Regne Unit "les accions del qual durant el regnat d'Isabel II han tingut un impacte significatiu en la vida d'estes illes i li han donat el seu caràcter a l'era".[49]
En 2015, el treball que Dorothy va realisar en 1949 titulat "L'investigació cristalográfica en rajos X de l'estructura de la penicilina"[50] va ser honrada en el premi Cita per Progrés en Química per la Divisió d'Història de la Química de l'American Chemical Society, el qual va ser presentat davant l'Universitat d'Oxford (Anglaterra). Esta investigació és notable pel seu us innovador de cristalografia de rajos X per a determinar l'estructura de productes naturals complexos, en este cas, de la penicilina.[51][52] cal senyalar que Dorothy va usar el seu llinage de fadrina "D. Crowfoot" en este document, publicat 12 anys despuix del seu matrimoni en Thomas Hodgkin.[50]
Conferència Memorial de Dorothy Hodgkin
[editar | editar còdic]Des de 1999, el Festival Internacional d'Oxford International Women's Festival ha presentat una conferència anual, regularment en març, en honor al treball de Dorothy. La conferència és una colaboració entre Oxford AWiSE (Associació per a les dònes en la ciència i l'ingenieria), l'Universitat de Somerville i el Museu d'Història Natural de l'Universitat d'Oxford.
- Professora Louise Johnson, "Dorothy Hodgkin and penicillin" (Dorothy Hidgkin i la penicilina), 4 de març de 1999.
- Professora Judith Howard, "The Interface of Chemistry and Biology Increasingly in Focus" (El creixent enfocament en la interfase de la química i la biologia), *13 de març del 2000.
- Professora Jenny Glusker, "Vitamin B12 and Dorothy: Their impact on structural science"(La vitamina B12 i Dorothy: El seu impacte en la ciència estructural), 15 de maig del 2001.
- Professora Pauline Harrison CBE, "From Crystallography to Metals, Metabolism and Medicine" (De cristalografia a metals, metabolisme i medicina), 5 de març de 2002.
- Dra. Claire Naylor, "Pathogenic Proteins: how bacterial agents cause disease" (Proteïnes patogénicas: Cóm lo agents bacterians causen malalties), 4 de març de 2003.
- Dra. Margaret Adams, "A Piece in the Jigsaw: G6PD – The protein behind an hereditary disease" (Una peça en el rompecabezas: G6PD - La proteïna darrere d'una malaltia hereditària) , 9 de març de 2004.
- Dra. Margaret Rayman, "Selenium in cancer prevention" (El seleni en la prevenció del càncer), 10 de març de 2005.
- Dra. Elena Conti, "Making sense of nonsense: structural studies of RNA degradation and disease" (Entenent destarifos: estudis estructurals de la degradació i malalties del ARN) , 9 de març de 2006.
- Professora Jenny Martin, "The name's Bond – Disulphide Bond" (El nom és Bond [Enllaç], Enllaç disulfuro), 6 de març del 2007.
- Professora I. Yvonne Jones, "Postcards from the surface: The Structural Biology of Cell-Cell Communication" (Postals des de la superfície: La biologia estructural de la comunicació cèlula a cèlula), 4 de març del 2008.
- Professora Pamela J. Bjorkman, "Your mother's antibodies: How you get them and how we might improve them to combat HIV" (Els anticossos de la teua mare: Cóm els obtens i cóm podem millorar-los per a combatre el VIH), 11 de març de 2009.
- Professora Elspeth Garman, "Crystallography 100 years A.D (After Dorothy)" (Cristalografia: 100 anys D.D [Despuix de Dotothy]), 9 de març de 2010.
- Professora Eleanor Dodson, "Mathematics in the service of Crystallography" (Les matemàtiques al servici de la cristalografia), 10 de març de 2011.
- Professor Sir Venkatraman Ramakrishnan, "How antibiotics illuminate ribosome function and vice versa" (Cóm els antibiòtics allumenen les funcions ribosomales i viceversa), març de 2012.
- Professora Susan Lligga, "Bacterial secretion systems – using structure to build towards new therapeutic opportunities" (Sistemes de secreció bacteriana - usant estructures per a construir noves oportunitats terapèutiques), 5 de març de 2013.
- Professora Carol V. Robinson, "Finding the Right Balanç" (Trobant el balanç correcte), 11 de març de 2014
- Professora Petra Fromme, "A New Era in Structural Biology" (Una nova era de la biologia estructural), 12 de març de 2015
- Professora Dama Kay Davies CBE FRS FMedSci, "Therapy for Duchenne muscular dystrophy in the genomic era" (Teràpia per a la distrofía muscular de Duchenne en l'àrea genómica), 4 de març de 2016cita requerida
- Professora Dama Janet Thornton "From molecules to medicine" (De molècules a medicina), 10 de març de 2017
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2002).Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society.Royal Society.London:48(0)
- 179–219.ISSN 0080-4606.doi:10.1098/rsbm.2002.0011.
- ↑ 2,0 2,1 (1994).Protein Science.3(12)
- 2465–2469.doi:10.1002/pro.5560031233.
- ↑ (1995).Physics Today.48(5)
- 80.doi:10.1063/1.2808036.
- ↑ (1994).Nature Structural Biology.1(9)
- 573–576.doi:10.1038/nsb0994-573.
- ↑ (1994).Nature.371(6492)
- 20–20.doi:10.1038/371020a0.
- ↑ (2009).Quarterly Reviews of Biophysics.27(4)
- 333–337.doi:10.1017/S0033583500003085.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Anon. «The Biography of Dorothy Mary Hodgkin». news.biharprabha.com. news.biharprabha.com. Consultat el 11 May 2014.
- ↑ "Grace Crowfoot", Breaking Ground: Women in Old-World Archaeology, 1994-2004.
- ↑ S.G. Rosenberg, "British Groundbreakers in the Archaeology of the Holy Land", Minerva, January/February 2008.
- ↑ «Dorothy Hodgkin 1910 - 1994». A Science Odyssey: People and Discoveries a 1997 PBS documentary and accompanying book'.
- ↑ Georgina Ferry, Dorothy Hodgkin: A Life, Granta Books: London, 1998, p. 20.
- ↑ 12,0 12,1 Ferry, Georgina (1999). Dorothy Hodgkin : a life, London: Granta Books. ISBN 186207285X.
- ↑ «Hodgkin, Dorothy Mary Crowfoot». Encyclopedia.com. Charres Scribner's Sons. Consultat el 3 de novembre de 2015.
- ↑ «Dorothy Crowfoot Hodgkin, OM». Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2012. Consultat el 13 de giner de 2012.
- ↑ (1937).«X-ray crystallography and the chemistry of the sterols».University of Cambridge.
- ↑ Young, Hugo (1989). One of us: a biography of Margaret Thatcher, London: Macmillan. ISBN 0-333-34439-1.
- ↑ BBC Uk Politics. «Thatcher and Hodgkin: How chemistry overcame politics».
- ↑ «Award winners». University of Oxford. Consultat el 21 de juny de 2017.
- ↑ (1945).Proceedings of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences.184(996)
- 64.doi:10.1098/rspa.1943.0040.
- ↑ (1949) «X-ray crystallographic investigation of the structure of penicillin», Chemistry of Penicillin, Princeton University Press, pp. 310–367.
- ↑ «Beginning to work on vitamin B12». Web of Stories. Consultat el 14 d'octubre de 2014.
- ↑ 22,0 22,1 «Tools Hodgkin, Dorothy Mary Crowfoot». Encyclopedia.com. Cengage Learning. Consultat el 3 de novembre de 2015.
- ↑ (1954).Nature.174(4443)
- 1169–71.doi:10.1038/1741169a0.
- ↑ Science.107(2781)
- 396–397.doi:10.1126/science.107.2781.396.
- ↑ (1955).Nature.176(4477)
- 325–8.doi:10.1038/176325a0.
- ↑ (1969).Nature.224(5218)
- 491.doi:10.1038/224491a0.
- ↑ Brown, Andrew (2005). J.D. Bernal - the Sage of Science, Oxford University Press, pp. 137–140. ISBN 978-0-19-920565-3.
- ↑ Ferry, Georgina (1998). Dorothy Hodgkin: A Life, London: Granta Books, pp. 94–101. ISBN 1-86207-167-5.
- ↑ «Not Standing Still's Disease». Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2018. Consultat el 3 de decembre de 2011.
- ↑ «».
- ↑ Michael Wolfers, ‘Hodgkin, Thomas Lionel (1910–1982)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, September 2004; online edn, January 2008, accessed 15 January 2010
- ↑ "Dr Luke Hodgkin", Academic Staff, King's College London.
- ↑ «"Fellows and governance of the Rift Valley Institute".». Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2018. Consultat el 20 d'abril de 2018.
- ↑ "Toby Hodgkin" [1] archivat en Wayback Machine., PARELL Researcher Database.
- ↑ Luke Hodgkin, email.
- ↑ «Dorothy Crowfoot Hodgkin - Biographical». The Nobel Foundation. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ «Dorothy Crowfoot Hodgkin». Chemical Heritage Foundation. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ 38,0 38,1 Anon. «The Dorothy Hodgkin Fellowship». Royal Society.
- ↑ Georgina Ferry, Dorothy Hodgkin - a life, Granta: London, 1998, pp.335-342.
- ↑ Ceausescu, Elena (1983). Stereospecific Polymerization of Isoprene, Pergamon. ISBN 978-0-08-029987-7.
- ↑ Behr, Edward (1991). Kiss the Hand You Cannot Bite. ISBN 0-679-40128-8.
- ↑ Rose, Hilary (1994). Love, Power, and Knowledge: Towards a Feminist Transformation of the Sciences (en anglés), Indiana University Press, p. 139. ISBN 9780253209078.
- ↑ «Crystal-Clear Penicillin, 1945» (en en). The Scientist. Consultat el 2025-04-22.
- ↑ (2003).Nature Reviews Molecular Cell Biology.4(11)
- 891–896.doi:10.1038/nrm1243.
- ↑ «Book of Members, 1780–2010: Chapter H». American Academy of Arts and Sciences. Consultat el 25 de juliol de 2014.
- ↑ Anon. «Professional Awards». iotasigmapi.info. Iota Sigma Pi: National Honor Society for Women in Chemistry. Archivat des d'el original, el 23 de març de 2019. Consultat el 16 de decembre de 2014.
- ↑ «Reply to a parliamentary question» (en alemà) (PDF). Consultat el 21 d'octubre de 2012.
- ↑ «Getting the Royal Society stamp of approval». New Scientist. Consultat el 12 May 2014.
- ↑ «The New Elizabethans - Dorothy Hodgkin». BBC. Consultat el 30 May 2016.
- ↑ 50,0 50,1 D. Crowfoot, C. W. Bunn, B. W. Rogers-Low, A. Turner Jones, "The X-ray Crystallographic Investigation of the Structure of Penicillin," in H.T. Clarke, J.R. Johnson, R. Robinson (eds), The Chemistry of Penicillin, Princeton University Press, Chapter XI, pp. 310-366, 1949.
- ↑ «2015 Awardees». American Chemical Society, Division of the History of Chemistry. University of Illinois at Urbana-Champaign School of Chemical Sciences. Consultat el 1 de juliol de 2016.
- ↑ «Citation for Chemical Breakthrough Award». American Chemical Society, Division of the History of Chemistry. University of Illinois at Urbana-Champaign School of Chemical Sciences. Consultat el 1 de juliol de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Papers of Dorothy Hodgkin at the Bodleian Library. Catalogues at Catalogue of the papers and correspondence of Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin, 1828-1993 and Catalogue of the additional papers of Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin, 1919-2003
- Opfell, Olga S. (1978). Lady Laureates : Women Who Have Won the Nobel Prize, Metuchen, N.J & London: Scarecrow Press, pp. 209–223. ISBN 0810811618.
- Dodson, Guy; Glusker, Jenny P.; Sayre, David (eds.) (1981). Structural Studies on Molecules of Biological Interest: A Volume in Honour of Professor Dorothy Hodgkin. Oxford: Clarendon Press.
- Hudson, Gill (1991). "Unfathering the Thinkable: Gender, Science and Pacificism in the 1930s". Science and Sensibility: Gender and Scientific Enquiry, 1780–1945, ed. Marina Benjamin, 264–286. Oxford: Blackwell.
- Royal Society of Edinburgh obituary (author: William Cochran)
Ferry, Georgina (1998). Dorothy Hodgkin A Life. London: Granta Books.
- Dorothy Hodgkin tells her life story at Web of Stories (video)
- CWP – Dorothy Hodgkin in a study of contributions of women to physics
- Dorothy Crowfoot Hodgkin: A Founder of Protein Crystallography [2] archivat en Wayback Machine.
- Glusker, Jenny P. in Out of the Shadows (2006) – Contributions of 20th Century Women to Physics.
- Encyclopædia Britannica, "Dorothy Crowfoot Hodgkin" (author: Georgina Ferry, 2014)
- Wolfers, Michael (2007). Thomas Hodgkin – Wandering Scholar: A Biography. Monmouth: Merlin Press.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dorothy Hodgkin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Artículs en passages que requerixen referències
- Naixcuts en El Caire
- Fallits en Warwickshire
- Alumnat del Somerville College
- Científiques del Regne Unit
- Bioquímics del Regne Unit del sigle XX
- Químics d'Anglaterra del sigle XX
- Químiques del Regne Unit
- Biòlecs d'Anglaterra del sigle XX
- Biòlogues del Regne Unit
- Cristalógrafos
- Marxistes del Regne Unit
- Premis Nobel de Regne Unit
- Membres de l'Orde del Mèrit
- Medalla Real
- Medalla Copley
- Medalla Lomonósov
- Membres de la Royal Society
- Premi Lenin de la Pau
- Membres de l'Acadèmia de Ciències de Rússia
- Doctors honoris causa per l'Universitat de Zagreb
- Doctores honoraris de l'Universitat de Chicago
- Membres de l'Acadèmia de Ciències de Baviera
- Graduats honoraris de l'Universitat de Anglia de l'Est
- Graduats honoraris de l'Universitat de Leeds
- Doctors honoris causa per l'Universitat de Dalhousie
- Candidats al premi Nobel de Física
- Membres de la Leopoldina
- Membres de la Real Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
- Laureados en el Premi Nobel de Química
- Laureados en el Premi Nobel 1964
- Britàniques del sigle XX
- Membres de l'Organisació Europea de Biologia Molecular
- Doctores per l'Universitat de Cambridge
- Laureadas en el Premi Nobel
- Bioquímics del Regne Unit del segle XX