Dryas Més Antic
El Dryas Més Antic, Dryas primitiu o Dryas I (en anglés, Oldest Dryas)[nota 1] és un event de refredat abrupte, o estadial, que va ocórrer durant l'última retirada glacial.[1][2]
El periodo de temps al que correspon l'event varia entre regions, pero generalment està datat a partir de 18.5-17 ka AP i terminant el 15-14 ka AP.[3][4][5][6] De la mateixa manera que en els events del Dryas Jove i Antic, la capa estratigráfica està marcada per l'abundància de polen i atres restants de la Dryas octopetala, una espècie indicadora que colonisa les regions àrtic-alpines. En els Alps, el Dryas Més Antic correspon al estadial Gschnitz de la glaciació de Würm. El terme es va definir originalment i específicament per a registres terrestres en la regió d'Escandinavia, pero s'ha utilisat tant per a l'estratigrafia del núcleu de gèl en àrees de tot lo món com per a referir-se al periodo de temps en sí i al seu reversión temporal associada a la retirada glacial.[1]
Datació
[editar | editar còdic]
_dscn0660.jpg)
Per a Roberts, 1998, el periodo va transcórrer entre 16.050 i 13.050 a. C. La datació de Kilkeel, Irlanda del Nort, estén l'inici del periodo fins a 17.050 a. C. Una forta seqüència de dates del carbono 14 derivades del material en estrats en les excavacions de Hauterive/Rouges-Terres en la costa noroest del llac Neuchâtel en Suïssa, 1992-1993, situa el final del Dryas Més Antic al voltant del 12.700 a. C., calibrat. Lo mateix per a l'Antàrtida i la mar del sur de China és de 14.600 i 14.700 a. C., respectivament, i un núcleu de gèl de Groenlàndia indica 14.500 a. C. David Mills es referix al Dryas Més Antic com l'últim event de Heinrich (H1) i ho data de fa entre 16.500 i 14.500 anys.[7]
L'estàndart final en el que es deuen comparar totes estes dates és el gràfic dels cicles de relació d'isòtops d'oxigen, que proporciona un canvi en la concentració d'isòtops en l'eix i, en el temps en l'eix x. El gràfic traça events que estan clarament definits, pero uns atres no. La selecció d'un punt terminal és, a voltes, parcialment arbitrària.
El final del Dryas Més Antic està més clarament definit. El començ és una banda llarga i de suau pendent, provablement no abans del 17.050 a. C., pero la data podria establir-se alguna cosa més tart, en aproximadament 1000 anys. Les senyes derivades de la variació d'isòtops de nitrogen i argón atrapats en el gèl de Groenlàndia donen una data d'alta resolució per al final del Dryas Més Antic en un fort aument de temperatura de 14,67 ka AP.
La seqüència completa dels periodos climàtics del Pleistoceno tardà, definits per al nort d'Europa, són Dryas Més Antic (estadial), Bølling (interestadial), Dryas Antic (estadial), Allerød (interestadial) i Dryas Recent (estadial). El Holoceno comença immediatament despuix. Els últims tres també són periodos Blytt-Sernander.
A voltes falta el Dryas Antic, com en les montanyes Jura de França, o l'evidència és insignificant. En eixe cas, la part inicial de la seqüència sembla ser Dryas Més Antic (fret), Bølling-Allerød (càlit) i Dryas Recent (fret). El Bølling-Allerød correspon al interestadial de Windermere en Gran Bretanya.
No obstant, a sovint el Dryas Antic, aparentment desaparegut, és un problema de resolució en les evidències. S'han realisat estudis d'alta resolució, que combinen una varietat de métodos climatològics. Aixina són els realisats en els llac Owens i Mona, en Califòrnia, que generalment detecten el Dryas Antic. Inclús quan es detecta, sembla no haver més d'uns pocs sigles de clima llaugerament més fret en relació en isòtops d'oxigen.
Flora
[editar | editar còdic]Durant el Dryas Més Antic, Europa no tenia arbres i el paisage era similar a la tundra àrtica, pero molt més seca i herbosa que la tundra moderna. Tenia arbustos i plantes herbáceas com les següents:
- Poaceae, herbáceas
- Artemisia
- Betula nana, abedull nano
- Salix retusa, sauce nano
- Dryas octopetala, planta de flor àrtic-alpina
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Quaternary Science Reviews.106
- 14–28.doi:10.1016/j.quascirev.2014.09.007.
- ↑ (2009) «Bølling-Allerød Interstadial», Vivien Gornitz (ed.). Encyclopedia of Paleoclimatology and Ancient Environments, Dordrecht: Springer. ISBN 978-1-4020-4551-6.
- ↑ Nature Geoscience.5(9)
- 607–613.doi:10.1038/NGEO1528.Consultat el 8 de decembre de 2019.
- ↑ (2014) The holocene: an environmental history, 3ª edició, Oxford: John Wiley & sons, Ltd, p. 98. ISBN 978-1-4051-5521-2.
- ↑ Quaternary Science Reviews.29(15-16)
- 1801–1816.doi:10.1016/j.quascirev.2010.03.016.Consultat el 8 de decembre de 2019.
- ↑ Geology.45(11)
- 1031–1034.doi:10.1130/G39401.1.
- ↑ (2016) The Tale of the Axe: How the Neolithic Revolution Transformed Britain, Londres: Thames & Hudson, p. 79. ISBN 978-0-500-05186-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dryas Más Antiguo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>