Duipa
En la mitologia hinduista, duipa (Plantilla:Lang-sa), a voltes majaduipa (Plantilla:Lang-sa), és cada u dels continents fantàstics imaginats pels escritors del Majabhárata (text epicorreligioso del sigle III a. C.).
Nom
[editar | editar còdic]- dvīpa, en el sistema AITS (alfabet internacional de transliteraació sánscrita) i ISO (organisació internacional de normalisació 19519).
- द्वीप, en escritura devanagari del sánscrito.
- Pronunciació:
- Etimologia: ‘dos aigües’ (aigua a abdós costats), península, illa; sent dui: ‘dos’, i ap: ‘aigua’.[1]
Diferents números de continents
[editar | editar còdic]Les escritures sagrades de l'Índia es contradiuen en este tema: es numeren 7, 4, 13 o 18 continents.
Llista de 7 continents
[editar | editar còdic]La llista més comuna és la dels saptaduipa (Plantilla:Lang-sa).[2] Estos continents són concèntrics i estan separats uns d'uns atres per diferents oceans (també concèntrics), de distintes substàncies.[3]
Entre tots eixos sèt continents formen el món (Bharata Varsha).[4]
Els sèt continents són:
1) Yambu o Yambuduipa (arbre yambolán o yambul, Syzygium cumini).
- És el continent central i més menut.
- És pla, i té exactament un milló de ioyanas (uns 6,20 millons de quilómetros) d'esgambi. (En comparació, l'esfèric planeta Terra té 0,0128 millons de quilómetros de diàmetro, i el Sol té 1,39 millons de quilómetros de diàmetro).
- En el centre d'este continent es troba el mont Merú.
- Està rodejat per un oceà d'aigua salada (llògicament, l'únic conegut pels escritors dels texts sagrats).
2) Plaksa (‘higuera’), Plakṣaduipa o Go Medaka (una gema, de traducció actualment desconeguda).
- Està rodejat per un oceà de suc de canya de sucre, que medix el doble d'esgambi que l'oceà d'aigua salada.
3) Shalmali (l'espinós arbre simul, també cridat arbre de cotó, Bombax ceiba, Bombax heptaphyllum, o Salmalia malabárica) o Shalmaliduipa.
- L'espinós tronc arbre d'este arbre s'utilisava en l'Índia antiga (quan es varen crear estes llegendes) per a torturar als delinqüents, i per a torturar a les ànimes pecadoras en l'infern Shalmali; en eixe infern també hi ha un riu cridat Shalmali.[5]
- Este continent està ple d'estos arbres.
- Rodejat per un oceà de vi, que medix el doble d'esgambi que l'oceà de suc de canya de sucre.
4) Kusha (‘pastura, zacate’) o Kushaduipa.
- Està rodejat per un oceà de ghi (manteca clarificada), que medix el doble d'esgambi que l'oceà de vi.
5) Krauñcha (de l'au zarapito o numenius) o Kraunchaduipa.
- Té forma concèntrica.
- Està rodejat per un oceà concèntric de llet quallada, que medix el doble d'esgambi que l'oceà de manteca derretida.
6) Shaka (arbre de teca o Tectona grandis) o Shakaduipa.
- Està ple d'arbres de teca.
- Està habitat pels rita vratas, els satia vratas, els dana vratas i els anu vratas).[6]
- Està rodejat per un oceà de llet de vaca, que medix el doble d'esgambi que l'oceà de llet quallada.
7) Púskara (‘loto’) o Púskaraduipa.
- Està rodejat per un oceà d'aigua dolça, que medix el doble d'esgambi que l'oceà de llet.
Llista de 4 continents
[editar | editar còdic]Una llista més inusual conté quatre continents.[7]
Estos quatre continents formen el món (Bharata Varsha).[4]
1) Bhadrashua
2) Ketumala
3) Yambuduipa
4) Úttara Kurava
Llista de 13 continents
[editar | editar còdic]La llista de 13 agrega nou als quatre anteriors. Entre tots formen el món (Bharata Varsha).[8]
1) Bhadrashua
2) Ketumala
3) Yambuduipa
4) Uttara Kurava
5) Indraduipa
6) Kaserumat
7) Tamra Varna
8) Gabhastimat
9) Naga Duipa
10) Saumia
11) Gandharva
12) Varuna
13) Bharata
Llista de 18 continents
[editar | editar còdic]Entre estos 18 continents es conten varis upaduipas (subcontinents).[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Vore l'entrada वीप dvīpá, que es troba en la mitat de la primera columna de la pág. 507 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Segons el Majabhárata 6.604, el Jari-vamsha i varis Puranas, citats en el Sanskrit-English Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Segons el Agni-purana 108.1-2 i el Matsia-purana 121-122.
- ↑ 4,0 4,1 Segons el Majabhárata 6.208, citat en el Sanskrit-English Dictionary (1899) de Monier Monier-Williams.
- ↑ Segons el Majabhárata i les Lleis de manu, citats en el Sanskrit-English Dictionary de Monier Williams.
- ↑ Segons el Majabhárata i varis Puranas, citats en el Sanskrit-English Dictionary de Monier Williams.
- ↑ Segons el Majabhárata 6.208, el Jari-vamsha, la lliteratura kavia i el Dharma-samgraja 120; citats en el Sanskrit-English Dictionary (1899) de Monier Monier-Williams.
- ↑ Segons el Visnu-purana 2.3.6.
- ↑ Segons el comentariste escoliasta del Naishada-charita (1.5).
En el marc de la lliteratura clàssica o antiga, es diu «escoliasta» ―anotador, intérpret, parafraseador― a un comentador (generalment anònim) dels escolios (notes o breus comentaris gramaticals, crítics o explicatius, ya foren originals o extractes de comentaris existents, que s'insertaven en els màrgens del manuscrit d'un autor antic com a glossa sucinta).
Vore l'artícul «escoliasta», en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola. Prové del llatí scholiastés [skoliastés], i este del grec σχολιαστής. [sjoliastés]. Significa ‘persona que escolia’.
Escoliar és un verp transitivo que significa ‘posar escolios a una obra o escrit’.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Duipa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.