Anar al contingut

Eclipse solar del 29 de maig de 1919

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:1919 eclipse positive.jpg
Eclipse solar del 29 de maig de 1919

El dijous 29 de maig de 1919 es va produir un eclipse solar total en el nodo d'òrbita descendent de la Lluna, en una magnitut d'1,0719. Un eclipse solar ocorre quan la Lluna pansa entre la Terra i el Sol, enfosquint total o parcialment l'image del Sol per a un espectador en la Terra. Un eclipse solar total ocorre quan el diàmetro aparent de la Lluna és major que el del Sol, bloquejant tota la llum solar directa, convertint el dia en obscuritat. La totalitat ocorre en una trayectòria estreta a través de la superfície de la Terra, en l'eclipse solar parcial visible sobre una regió circumdant de mils de quilómetros d'ample. La totalitat d'est eclipse va ser visible des del surest de Perú, el nort de Chile, gran part de Bolívia i el centre de Brasil, el sur de Llibèria, el sur de Costa d'Ivori, Príncip, Riu Muni (ara Guinea Equatorial), parts del centre d'Àfrica Equatorial Francesa (ara Gabon i el República del Congo), Congo Belga (hui República Democràtica del Congo), Rhodèsia del Nort (hui nort de Zàmbia), Àfrica Oriental Alemana (hui Tanzània), nort de Nyasalandia (hui Malawi), nort de Moçambic i Comores occidentals.

Este eclipse solar total específic va ser significatiu perque va ajudar a provar la teoria de la relativitat d'Einstein.[1] L'eclipse va ser el tema del experiment de Eddington: dos grups d'astrònoms britànics varen ser a Brasil i a la costa occidental d'Àfrica per a prendre fotografies de les estreles en el cel una volta que la Lluna va cobrir el Sol i es va revelar l'obscuritat.[1] Eixes fotografies varen ajudar a demostrar que el Sol interferix en la curvatura de la llum de les estreles.[1]

Observacions

[editar | editar còdic]
Archiu:CAPS 0 May29TMglobalC.png
Mapa global de l'eclipse solar.

El dijous 29 de maig de 1919 es va produir un eclipse solar total. En una duració de totalitat en l'eclipse màxim de 6 minuts 50,75 segons, va anar l'eclipse solar més llarc ocorregut des del 27 de maig de 1416. Posteriorment es produiria un eclipse solar total més llarc, el 8 de juny de 1937.

Com l'eclipse de 1919 va ocórrer només 0,8 dies despuix del perigeo (28 de maig), el diàmetro aparent de la Lluna va ser major de lo habitual.

Va ser visible en la major part d'Amèrica del Sur i Àfrica com un eclipse parcial. La totalitat es va produir a través d'un camí estret a través del surest de Perú, el nort de Chile, el centre de Bolívia i Brasil despuix de l'amanecer, a través de l'Oceà Atlàntic i cap al sur d'Àfrica central, cobrint el sur de Llibèria, el sur d'Àfrica occidental francesa (la part que ara pertany a Costa d'Ivori), el suroest. punta de la Costa d'Or britànica (hui Ghana), Illa Príncip, sur de Guinea espanyola (hui Guinea Equatorial), Àfrica Equatorial Francesa (les parts que ara pertanyen a Gabon i R. Congo, inclosa Libreville), Congo Belga (hui República Democràtica del Congo), el norest de Rhodèsia del Nort (hui Zàmbia), l'extrem nort de Nyasalandia (hui Malawi), l'Àfrica Oriental Alemana (hui pertanyent a Tanzània) i el norest de Moçambic portugués (hui Moçambic), terminant prop de la vespradeta en Àfrica oriental.

Conexió en la teoria general de la relativitat

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Experiment de Eddington.
Archiu:Eclipse instruments at Sobral.jpg
Instrument d'eclipse utilisat en Sobral, Ceará
Archiu:Eddington 1919.png
l'experiment de Eddington, ona de llum desviada per la curvatura de l'espai-temps creada pel Sol.

Les lleis de la física de Newton es basaven en la creència del temps absolut i les tres dimensions de l'espai.[2] Esta idea significava que el temps tenia una sola dimensió i que era universal.[2][3] Einstein va tindre l'idea de combinar l'espai i el temps per a crear un món de quatre dimensions que funcionaren junts. [4][5] L'idea d'Einstein significava que partícules de matèria extremadament chicotetes podien produir cantitats massives d'energia.[4] Si la teoria d'Einstein fora correcta, la matèria i la radiació estarien conectades en l'energia i el moment,[6] lo que significa que quan la llum passara per una massa gran hi hauria una curvatura observable en la llum.[6]


Les lleis de la física de Newton es basaven en la creència del temps absolut i les tres dimensions de l'espai.[7] Esta idea significava que el temps tenia una sola dimensió i que era universal.[7][8] Einstein va tindre l'idea de combinar l'espai i el temps per a crear un món de quatre dimensions que funcionaren junts.[9][10] L'idea d'Einstein significava que partícules de matèria extremadament chicotetes podien produir cantitats massives d'energia.[9] Si la teoria d'Einstein fora correcta, la matèria i la radiació estarien conectades en l'energia i el moment,[11] lo que significa que quan la llum passara per una massa gran hi hauria una curvatura observable en la llum.[11]

La predicció d'Einstein sobre la curvatura de la llum per la gravetat del Sol, un dels components del seu teoria general de la relativitat, pot comprovar-se durant un eclipse solar, quan les estreles en una posició aparent prop del Sol es tornen visibles. Les estreles no es poden vore sense un eclipse solar perque les estreles que passen prop del sol queden ofegades per la resplandor solar.[12]


Despuix d'un intent fallanc de validar esta predicció durant l'eclipse solar del 8 de juny de 1918,[13] es varen realisar dos expedicions per a medir les posicions de les estreles durant est eclipse (vore experiment de Eddington). Varen ser organisats baix la direcció de Sir Frank Watson Dyson. Una expedició va ser dirigida per Sir Arthur Eddington a l'illa de Príncip (front a la costa occidental d'Àfrica), l'atra per Andrew Claude de la Cherois Crommelin i Charles Rundle Davidson a Sobral en Brasil.[14][15][16] Les estreles que varen observar abdós expedicions, les Híades, es trobaven en la constelació de Tauro.[17]

L'eclipse solar del 29 de maig de 1919 va permetre a Einstein ultimar la seua teoria de la relativitat.[18] No obstant, l'eclipse de maig casi no es va produir per tormentes inesperades.[19] Els astrònoms casi no varen poder prendre fotografies d'est eclipse per un núvol.[20][19] Durant el matí de l'eclipse es va produir una tormenta i eixe dia i molts dels dies anteriors hi havia estat nuvolat.[20][19] Només trenta minuts abans de l'eclipse els núvols varen començar a dissipar-se, i aixina i tot estaven prenent moltes fotos a través dels buits entre els núvols.[19]


Les fotografies preses durant l'eclipse del 29 de maig de 1919 varen demostrar que Einstein tenia raó i varen canviar les idees de la física.[21] També varen proporcionar evidència de que la massa del Sol va canviar la forma en que es curva la llum d'una estrela.[22] De les troballes d'estes expedicions se cita a Dyson dient: "Despuix d'un estudi cuidadós de les plaques, estic preparat per a dir que confirmen la predicció d'Einstein".[21] Va continuar explicant que deixava pocs dubtes sobre la desviació de la llum en l'àrea al voltant del Sol i que era la cantitat que Einstein exigia en la seua teoria de la relativitat generalisada.[21]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Cowen, Ron (2019). Gravity's Century, 1st edició, Cambridge, Massachusetts. London, England: Harvard University Press, pp. 2–3. ISBN 9780674974968.
  2. ↑ 2,0 2,1 Gates, Sylvester J.; Pelletier, {{{nom2}}} (2019). Proving Einstein right: the daring expeditions that changed how we look at the universe, 1st edició, New York: PublicAffairs. ISBN 978-1-5417-6225-1.
  3. ↑ Dvorak, John (2017). Mask of the sun: the science, history, and forgotten lore of eclipses, New York, NY: Pegasus Books Ltd. OCLC 951925837. ISBN 978-1-68177-330-8.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gates, Sylvester J.; Pelletier, {{{nom2}}} (2019). Proving Einstein right: the daring expeditions that changed how we look at the universe, 1st edició, New York: PublicAffairs. ISBN 978-1-5417-6225-1.
  5. ↑ Dvorak, John (2017). Mask of the sun: the science, history, and forgotten lore of eclipses, New York, NY: Pegasus Books Ltd. OCLC 951925837. ISBN 978-1-68177-330-8.
  6. ↑ 6,0 6,1 Gates, Sylvester J.; Pelletier, {{{nom2}}} (2019). Proving Einstein right: the daring expeditions that changed how we look at the universe, 1st edició, New York: PublicAffairs. ISBN 978-1-5417-6225-1.
  7. ↑ 7,0 7,1 Gates, Sylvester J.; Pelletier, {{{nom2}}} (2019). Proving Einstein right: the daring expeditions that changed how we look at the universe, 1st edició, New York: PublicAffairs. ISBN 978-1-5417-6225-1.
  8. ↑ Dvorak, John (2017). Mask of the sun: the science, history, and forgotten lore of eclipses, New York, NY: Pegasus Books Ltd. OCLC 951925837. ISBN 978-1-68177-330-8.
  9. ↑ 9,0 9,1 Gates, Sylvester J.; Pelletier, {{{nom2}}} (2019). Proving Einstein right: the daring expeditions that changed how we look at the universe, 1st edició, New York: PublicAffairs. ISBN 978-1-5417-6225-1.
  10. ↑ Dvorak, John (2017). Mask of the sun: the science, history, and forgotten lore of eclipses, New York, NY: Pegasus Books Ltd. OCLC 951925837. ISBN 978-1-68177-330-8.
  11. ↑ 11,0 11,1 Gates, Sylvester J.; Pelletier, {{{nom2}}} (2019). Proving Einstein right: the daring expeditions that changed how we look at the universe, 1st edició, New York: PublicAffairs. ISBN 978-1-5417-6225-1.
  12. ↑ Steel, Duncan (2001). Eclipse, 1st edició, Washington, D.C.: The Joseph Henry Press, pp. 112–113. ISBN 0-309-07438-X.
  13. ↑ Ethan Siegel, "America's Previous Coast-To-Coast Eclipse Almost Proved Einstein Right", Forbes, Aug 4, 2017. Retrieved August 4, 2017.
  14. ↑ ”Eclipse 1919”, Web site commemorating the 1919 Solar Eclipse expedition, 2019. Retrieved December 10, 2021.
  15. ↑ Phil. Trans. R. Soc. A.373(2039)
    20140287.ISSN 1364-503X.doi:10.1098/rsta.2014.0287.
  16. ↑ Kennefick, Daniel (2019). No Shadow of a Doubt (en en), Princeton University Press. ISBN 978-0-691-18386-2.
  17. ↑ (1920).Philosophical Transactions of the Royal Society of London.CCXX-A 579(571–581)
    291–333.doi:10.1098/rsta.1920.0009.
  18. ↑ Cowen, Ron (2019). Gravity's Century, 1st edició, Cambridge, Massachusetts. London, England: Harvard University Press, pp. 2–3. ISBN 9780674974968.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Kennefick, Daniel (2019). No shadow of a doubt: the 1919 eclipse that confirmed Einstein's theory of relativity, Princeton, New Jersey: Princeton University Press. OCLC on1051138098. ISBN 978-0-691-18386-2.
  20. ↑ 20,0 20,1 Gates, Sylvester J.; Pelletier, {{{nom2}}} (2019). Proving Einstein right: the daring expeditions that changed how we look at the universe, 1st edició, New York: PublicAffairs. ISBN 978-1-5417-6225-1.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Dvorak, John J. (2017). Mask of the sun: the science, history, and forgotten lore of eclipses, New York (N.Y.): Pegasus Books ltd. ISBN 978-1-68177-330-8.
  22. ↑ Cowen, Ron (2019). Gravity's Century, 1st edició, Cambridge, Massachusetts. London, England: Harvard University Press, pp. 2–3. ISBN 9780674974968.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eclipse_solar_del_29_de_maig_de_1919&oldid=773222»