Ecquevilly
Ecquevilly és una població i comuna francesa, en la regió d'Illa de França, departament de Yvelines, en el districte de Mantes-la-Jolie i cantón de Aubergenville.
La ciutat es va cridar Fresne fins a el XVIII quan va prendre el nom de Ecquevilly.
Geografia
[editar | editar còdic]
Situat al nort del departament de Yvelines, la comuna de Ecquevilly es troba en la vall del Sena, immediatament al sur de l'aglomeració de Meulan-Els Mureaux, a aproximadament 20 quilómetros a l'est de Mantes-la-Jolie, capital del districte, i a 30 quilómetros al noroest de Versalles.
Les comunas limítrofes són Chapet i Morainvilliers a l'est, Bazemont i Els Alluets-li-Roi al sur, Els Mureaux al nort i Bouafle a l'oest.
El seu territori, relativament extens, ocupa 1.127 hectàrees (sifra superior a la mija de Yvelines que és de 872 hectàrees). S'estén sobre l'alvertent de la vall del Sena, aproximadament cinc quilómetros de nort a sur i 4,5 quilómetros d'est a oest.
El relleu està marcat per una pendent regular, modelada per numeroses cañadas.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Per la comuna discorre, en una direcció aproximada de sur a nort, el riu Orgeval, una riera d'uns setze quilómetros de llarc, que marca aproximadament la frontera comunal en Chapet.
Clima
[editar | editar còdic]El clima de Ecquevilly és un clima templat de tipo oceànic degradat[1] característic de l'Illa de França. Les temperatures miges van dels 2 a 5 °C en hivern (giner) i de 14 a 25 °C en estiu (juliol). Les precipitacions miges, relativament baixes, són de, aproximadament 600 mm a l'any. Els mesos més plujosos van d'octubre a giner.
Ocupació del territori
[editar | editar còdic]El territori de la comuna és essencialment rural (86%),[2] l'espai urbà construït representa el 11% del total.
L'espai habitat es troba en la ciutat, en l'excepció d'algunes granges: Li Rouloir situada més al nort, La Muette a l'est, Els Préaux i Romainville al sur. L'urbanisació s'ha desenrollat de l'oest al nort, a partir de l'antic núcleu establit a lo llarc de la route de quarante sous.
L'hàbitat està compost majorment per antigues cases individuals en urbanisacions, no obstant, un conjunt d'immobles colectius ocupen al voltant de quatre hectàrees en l'entrada de la ciutat.
Dos terços de l'espai rural són terres agrícoles (grans cultius, vergeles i horticultura) i superfícies arboladas per al terç restant. Els boscs es concentren en el sur del territori comunal, i en la seua majoria pertanyen al Bosc de Alluets.
Comunicacions
[editar | editar còdic]Carreteres
[editar | editar còdic]La comuna està comunicada per la carretera departamental 113 (Yvelines). Es tracta d'un tram de la carretera nacional 13París-Cauen-Cherbourg que travessa el centre de la comuna en sentit surest - noroest. Esta carretera va ser desviada i evita el centre de la ciutat. Dobla al nordest per la autovia de Normandia A13.
En sentit nort - sur, la carretera departamental 43 se separa de la carretera departamental 113 en l'entrada de la ciutat i es dirigix cap a Els Mureaux
Infraestructures ferroviàries
[editar | editar còdic]La comuna no està comunicada per ferrocarril. L'estació de tren més pròxima és l'estació de Mureaux, situada a cinc quilómetros al nort de la ciutat.
Es preveu la construcció[3] d'una nova llínea entre Épône i Achères que es bifurcaría a l'est de l'estació de Épône-Mézières per a transcórrer paralela a l'autovia A13, travessant per tant el punt nort de la comuna de Ecquevilly.[4]
Uns atres
[editar | editar còdic]Un Gran Recorregut, li GR 26, que el seu traçat unix París i Deauville, travessa la comuna pel sur en el bosc de Alluets.[5]
Història
[editar | editar còdic]Els orígens
[editar | editar còdic]Ecquevilly té orígens lluntans. S'han trobat restants de numerosos objectes de la prehistòria, de l'época gala i merovingia.
Senyors de Ecquevilly
[editar | editar còdic]Els més antics documents, de el XI, parlen de la "Castellería de Fresne", fins a la Revolució francesa en 1789. Quatre famílies s'han succeït en este feu:
- La família Neauphle-li-Château
- La família Poissy
- La família O
- La Família Hennequin
Família Neauphle-li-Château
[editar | editar còdic]El nom de Fresno, va aparéixer en una acta de l'any 1058. El comtat de Meulan va fer una donació a l'Abadia de Jumièges de les terres sobre les quals es va edificar la ciutat. Esta carta va ser firmada per Hugues II, comte de Meulan assistit per Richard de Neuphle i els fills d'este últim, Ribert, senyor de Fresne.
Robert va ser el primer senyor en establir la seua residència en Fresne. El seu castell consistix en una torre quadrada en fossos i muralles de pedra. Robert de Fresne va morir deixant el seu herence al seu fill Hugo "el Rojo". Solament va tindre una filla, Jacqueline, que es va casar en Guaszon de Poissy, a qui va aportar en dot la terra de Fresne.
Família Poissy
[editar | editar còdic]El nou senyor de Guaszon (també cridat Guasce en alguns escrits) és el net de Gaston de Chaumont, condestable de France, i de Jacqueline de Poissy, senyora de Mantes i de Maison-sur-Seine. Guaszon va morir en 1189. Va ser enterrat en l'abadia de Abecourt, construïda en 1180 i la seua iglésia consagrada en 1191 per Thomas Becquet, archiduc de Cantorbéry, refugiat en França per a fugir de les persecucions d'Enrique II d'Anglaterra.
En 1189, a la mort de, el seu fill menut, Robert II de Poissy, partix la terra de Fresne.
En 1231, Robert III, fill de Robert II, hereta la terra de Fresne, en 1234 otorga "el curs d'aigua" del riu Goncin (actualment riu Orgeval) als cànons de Poissy, als religiosos de Sant Nicasio i als leprosos de Comtesse. En esta época, el riu era molt venenosos, particularment per l'estany de Fresno que travessa. En 1242, Robert va ser convocat pel rei Luis IX de França per a combatre el tumult protagonisat per Hugo X de Lusignan i recolzada per Enrique III d'Anglaterra. Va morir en esta expedició.
Un dels fills de Robert III es convertix en senyor de Fresne, va morir en 1265 i és un dels seus nets, Jehan, qui li succeïx. Jehan no va tindre descendents varons; la seua filla Mathilde, la seua única hereua, es casa en un cavaller cridat Jehan li Baveux, amic del rei Carlos V de França.
Mathilde va tindre dos fills entre els quals va dividir les seues terres, el fill, Guy li Baveux, chambelán del duc de Borgoña va rebre la terra de Bazemont, la filla, Jeanne la Baveuse, va rebre la terra de Fresne. Jeanne la Baveuse es va casar en Robert d'O, senescal del comte de Eu.
Família O
[editar | editar còdic]Jeanne la Baveuse en casar-se en Robert d'O, va aportar la terra de Fresno a la família d'O de la casa de la Baixa Normandia l'història de la qual es remonta a el XI. Este cavaller va ser assessinat en 1415 en la Batalla de Azincourt. El seu fill, Robert VII hereta de la seua mare el feu de Fresne.
Robert VII va morir en 1447 sense descendents varons. La seua herència torna al seu gendre, Jean "el Senescal", que adopta el llinage i el blasón de la casa de O. Fresne passa al seu fill, Jean II, aproximadament en l'any 1480. Quan el senyor mor, ho remplaza el seu fill Charles I. En 1528, cedix el seu patrimoni al seu propi fill Étienne d'O qui llega la seua herència al seu net Charres d'O II, senyor de Bazemont, i la terra de Fresne torna a Jean. Este, capità de la guàrdia del rei de França, té sis fills: el major es va convertir en senyor de Fresne.
En el més d'agost de 1594, François d'O mor. La família va vendre la baronia de Fresne.
Família Hennequin
[editar | editar còdic]El 15 de setembre de 1607, Jeanne Brulart, viuda de Pierre Hennequin, es convertix en la propietària del domini de Fresne per decret del Châtelet de Paris. La família Hennequin serà propietària durant casi dos sigles (fins a la Revolució Francesa de Fresne.
Pierre Hennequin va llegar per testament, en data de 6 de febrer de 1660, la seua terra al seu net Nicolas Hennequin casat en Anne Sarus, senyora de Roulloirs. Nicolas va morir el 31 d'octubre de 1672. El seu fill, André es convertix en senyor de Fresne.
Despuix d'un tumultuoso assunt matrimonial i per a escapar a la reprovació general, André Hennequin, posseïdor del feu de Fresne, solicita al rei l'autorisació per a substituir el nom pel de Ecquevilly, nom que ya té una atra de les seues terres, en l'actual departament d'Oise. En 1724, Auguste Louis Hennequin (1717-1794) va obtindre del rei Luis XV de França l'autorisació.
En 1790 el castell va ser destruït, els materials varen servir per a les cases dels llauradors. Els bens de la família Hennequin varen ser confiscats.
El marqués Armand Hennequin torna a França en la Restauració Francesa. Encara que no solament posseïx Ecquevilly, va ser, no obstant, autorisat pel rei Louis XVIII en 1821, a conservar el títul de marqués de Ecquevilly. La majoria dels seus bens havien segut furtats, per això la família ven els bens que els queden i abandonen Ecquevilly.
Época posrevolucionaria
[editar | editar còdic]En part per un ampli passat agrícola, com demostren encara algunes grans granges, i una vocació comerciant gràcies a la situació entre la carretera de París a Ruan, la ciutat es va desenrollar poc a poc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [https://web.archive.org/web//http://www.meteofrance.com/FR/climat/dpt_tempsdumois.jsp?LIEUID=DEPT78 archivat en Wayback Machine. Clima de Yvelines en la web de Météo France
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Proyecte "Normandia - Valle del Sena"
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Yvelines a peu topoguía de la Federació francesa de Gran Recorregut, ISBN 2-85699-925-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecquevilly» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.