Eduba

Escrigues en Mesopotamia

Eduba (en sumerio edubba, i-duba, i-dubba, eduba, edubah, eduba'a, i2-dub-ba-aen i en cuneïforme 𒂍𒁾𒁀𒀀) és un concepte sumerio per a referir-se a l'escola d'escrigues. La eduba va ser l'institució que va formar i va educar als jóvens escrigues de l'antiga Mesopotamia durant l'últim terç o principis del segon mileni a. C. La major part de l'informació que es té sobre les edubas són de texts cuneïformes datats en l'Imperi paleobabilónico (c. 2000-1600 a. C.).

Etimologia

La paraula eduba en sumerio és «i₂-dub-ba-a». Encara que ha segut traduïda com a «casa de les tablillas», provablement el seu significat lliteral siga «casa en la que les tablillas són distribuïdes». La traducció acadia és bit tuppi, que significa simplement «casa de les tablillas» o «casa de tabletas». Abdós significats impliquen que l'entrenament dels escrigues es va portar a terme en un atre lloc. Per lo tant, eduba no solament es referix a l'institució encarregada de l'educació dels escriga, sino que també fa referència a l'edifici en el que es varen ubicar estes escoles.

Evidència arqueològica

Les evidències arqueològiques per al sistema educatiu de l'Imperi paleobabilónico sugerixen que l'educació escribana va ser a chicoteta escala i que normalment tenia lloc en cases privades. Les tablillas dels escolars han segut trobades en residències privades en molts llocs a lo llarc de Mesopotamia. En algunes cases, en les que particularment s'han exhumat numeroses tablillas escolars, han segut interpretades pels arqueòlecs com «cases escola» o llars en els que provablement es proporcionava educació als escrigues. El millor eixemple d'açò és la «Casa F» en la ciutat de Nippur, a on es varen trobar aproximadament 1500 fragments de tablillas. Estan datades en el sigle V a. C. (cronologia curta), durant la primera part del regnat de Šamšo-iluna; la majoria contenia eixercicis dels estudiants.

Es varen trobar atres dos «cases escola» en el jaciment d'Ur. En la primera, denominada «No. 7 Quiet Street», es varen trobar menys texts escolars in situ i la seua datació és de finals del sigle V tardà o de principis de el V (cronologia curta), regnats de Rim-Sense II o com més tardar de quan Šamšo-iluna tenia 11 anys. En la segona, denominada «No. 1 Broad Street», es va descobrir una gran cantitat de tablillas; alguns dels seus texts podrien datar de l'any onze del regnat de Šamšo-iluna (any 1674 a. C. segons la cronologia curta, 1738 segons la cronologia mija). Desafortunadament, no se sap si la casa és el lloc original d'us de les tablillas. Hi ha evidència de que en la ciutat de Sippar-Amnanum va haver un senyor cridat Ur-Utu i que, en la seua casa, s'educaven escrigues.

Bibliografia

• Charpin, Dominique. Reading and Writing in Babylon. Cambridge: Harvard University Press, 2010.

• V; V, {{{nom2}}} (2011). «Teacher–Student Relationships: Two Case Studies», The Oxford Handbook of Cuneiform Culture (en en), Oxford: Oxford University Press. doi:10.1093/oxfordhb/9780199557301.013.0011. ISBN 978-0-19-955730-1.
• V (2006). Variation in Sumerian literary compositions: a case study based on the decad (en en), Pennsilvània: Universitat de Pennsilvània.
• V (2012). The textual criticism of Sumerian literature (en anglés), Boston: American Schools of Oriental Research. ISBN 9780897570886.
• Delnero, Paul. Variation in Sumerian Literary Compositions: A Case Study Based on the Decad. Ph.D. Dissertation, University of Pennsylvania, 2006.
• Delnero, Paul «Sumerian Extract Tablets and Scribal Education». Journal of Cuneiform Studies, 62, 2010.
• V (2005). «In search of the é.dub.ba.a: The ancient Mesopotamian school in literature and reality», Sefati, Y. (ed.). An experienced scribe who neglects nothing: ancient Near Eastern studies in honor of Jacob Klein (en en), Bethesda: CDL Press, p. 127-137. ISBN 1883053838.
• Journal of the American Oriental Society.69(4)

199–215.doi:10.2307/596246.Consultat el 7 de giner de 2018.

• J. Lieberman, Assyriological Studies, University of Chicago Press, 1975.
• Michalowski, Piotr. Correspondence of the Kings of Ur: An Epistolary History of an Ancient Mesopotamian Kingdom. Winona Lake: Eisenbrauns, 2011.
• Nothing. Bethesda, Md: CDL Press, 2005. ISBN 1-883053-838.
• Revue d'assyriologie et d'archéologie orientale.93(1)

39–66.ISSN 0373-6032.doi:10.3917/assy.093.0039.Consultat el 6 de giner de 2018.

• V (1976). «The Old Babylonian Eduba», Jacobsen, Thorkild (ed.). Sumerological studies in honor of Thorkild Jacobsen on his seventieth birthday, June 7, 1974. (en en), Chicago: University of Chicago Press, p. 159-179. ISBN 0226622827.
• Iraq.61

159–172.doi:10.2307/4200472.Consultat el 8 de giner de 2018.

• V (1997). Elementary education at Nippur. The lists of trees and wooden objects (en en), Groningen.