Sippar-Amnanum
Sippar-Amnanum (actual Tell ed-Der, en la província de Bagdad, Iraq) va ser un antic tell del Oriente Pròxim situada a uns 70 quilómetros al nort de Babilonia.
Història
[editar | editar còdic]Sippar-Amnanum era la ciutat germana (o suburbi segons alguns) de Sippar. Encara que ocupada des del periodo acadio, poc se sap de la seua història abans del Imperi paleobabilónico.
La deidad principal de Sippar-Amnanum era Annunitum, un aspecte guerrer d'Ishtar venerada pels acadios. Era filla d'Enlil. Segons el cilindre de Nabonido, el temple Eulmash de Anunitu (Amnanum) va ser reconstruït per eixe rei neobabilónico. El cilindre també informa de que el temple havia segut construït anteriorment per Shagarakti-Shuriash, un rei de la dinastia casita de Babilonia. Presumiblement, el temple havia segut destruït en el ínterin per Shutruk-Nahhunte d'Elam quan va destruir Sippar.
Cal tindre en conte que existix certa confusió sobre el nom de la ciutat, ya que Sinkashid, rei d'Uruk, es referix a sí mateixa en una inscripció com a «rei dels amnanum», a on es creu que amnanum és un grup tribal.
Arqueologia
[editar | editar còdic]El jaciment de Tell ed-Der, junt en Sippar, va ser excavat per Hormuzd Rassam a principis de la década de 1880. La majoria de les tablillas varen acabar en el Museu Britànic. Com ocorria a sovint en els primers temps de l'arqueologia, no es varen consignar registres de les excavacions, sobretot dels punts de troballa. Per això és difícil saber qué tablillas procedixen de Sippar-Amnanum i quins no.[1] E. A. Wallis Budge va comprar més tablillas de Tell ed-Der als lugareño durant la seua estància en la regió, despuix de breus intents d'excavació. En 1941, la Direcció general d'Antiguetats del Governe iraquí va realisar allí una prospecció baixe la direcció de Taha Baqir. Es varen trobar 300 tablillas cuneïformes trencades de l'época de l'antiga Babilonia. Ya que el jaciment està relativament prop de Bagdad, va anar un objectiu popular per a les excavacions illegals.[2] Més recentment, Tell ed-Der va ser excavat entre 1970 i 1985 per l'Expedició Arqueològica Belga en Iraq.[3] [4]
La «Casa de Ur-Utu»"es va excavar a mitan de la década de 1970. Esta residència, del sacerdot kalamahhum- de Annunitum, contenia unes 2000 tablillas cuneïformes que formaven un archiu domèstic que comprenia varis sigles. La majoria de les tablillas eren contemporànees dels regnats d'Ammi-Saduqa i Ammi-ditana de la Primera Dinastia Babilònica.[5][6] La destrucció de la casa pel fòc va ajudar a conservar les tablillas. En Tell ed-Der també es varen trobar cartes dirigides a un atre funcionari, Ikunpisha, dels reis Sumu-Abum i Sumu-la-El de Babilonia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2002) Economy and Society in Northern Babylonia in the Early Old Babylonian Period (en anglés), Peeters Publishers. ISBN 90-429-1123-9.
- ↑ E. A. Budge, By Nile and Tigris: A Narrative of Journeys in Egypt and Mesopotamia on Behalf of the British Museum Between the Years 1886 and 1913, John Murray, 1920 (anglés)
- ↑ Gasche Hermann and Paepe Roland De Meyer Léon, Tell ed-der I: rapport préliminaire sur la première campagne (février 1970) / Voorlopig verslag over de eerste campagne, Leuven, 1971 (francés)
- ↑ (1974).Sumer.32
- 161-165.
- ↑ Karel Van Lerberghe and Gabriella Voet, Sippar-Amnanum The Ur-Utu Archive, part 1: Transliterations, Translations, Comments, Recherches et Publications, 1991 (anglés)
- ↑ Khalid al-A'dami, 'Old Babylonian Letters from ed-Der', Sumer, vol. 23, pp. 151-165 and plates 1-17, 1967 (anglés)
Bibliografia
[editar | editar còdic]Rivkah Harris, Ancient Sippar: A Demographic Study of an Old Babylonian City (1894-1595 B.C.), Nederlands Historisch-Archaeologisch-Historisch Instituut et Istanbul, 1975 Dietz Otto Edzard, Altbabylonische Rechts-und Wirtschaftsurkunden aus Tell ed-Der im Iraq Museum, Baghdad, Bayerischen Akademie, 1970
- L. De Meyer et al., Tell ed-Der: La vie en Babylonie il i a 4000 ans, Archeologia, no. 195, pp. 8–25, 1984
- L. De Meyer, Tell ed-Der, Prenga II, Peeters, 1978, ISBN 2-8017-0097-5
- L. De Meyer, Tell ed-Der, Prenga III, Peeters, 1980, ISBN 2-8017-0160-2
- L. De Meyer, Tell ed-Der, Prenga IV, Peeters, 1984, ISBN 90-6831-027-5
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sippar-Amnanum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.