Efectes globals d'una guerra nuclear
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Efectes de les armes nuclears|Efectes de les armes nuclears]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Els efectes globals d'una guerra nuclear establixen un conjunt d'hipotètics escenaris ambientals i humanitaris produïts per una guerra nuclear massiva, de gran escala, o els escenaris ambientals conseqüents de l'us llimitat d'armes nuclears en una guerra nuclear llimitada a una regió geogràfica del planeta.
En el cas d'una guerra nuclear de gran escala que comprenguera a casi totes les regions del planeta, en el més provable dels escenaris (vejau estratègia de les armes nuclears) les conseqüències ambientals podrien produir una extinció massiva del ser humà en el planeta. En l'hipotètic escenari de menor destrucció massiva, es podria tindre una contaminació radiactiva i conseqüències climàtiques d'efectes globals, pero no d'aniquilació completa. L'ubicació geogràfica i la cantitat i potència de l'armament nuclear usat, determinaran l'intensitat i prolongació dels efectes globals de la guerra nuclear regional; per lo que cada possible escenari regional de conflicte és mundialment rellevant.[1]
Efectes d'una guerra nuclear massiva
[editar | editar còdic]
Si be la Guerra Freda de el XX ha conclós, la possibilitat d'un enfrontament nuclear massiu seguirà existint mentres existixca l'armament nuclear per a això.
Efectes ambientals
[editar | editar còdic]Gràcies als càlculs físics realisats per Carl Sagan i posteriorment per atres científics, es pot pronosticar els efectes ambientals d'una guerra nuclear global, inclús els efectes d'una guerra nuclear regional.
Segons càlculs, en un enfrontament nuclear massiu entre les superpotencia nuclears; EE. UU. i Rússia; s'aplegaria a detonar de 5000 a 10 000 megatones de força explosiva.
En el cas de que s'aplegue als 10 000 megatones, la temperatura baixaria immediatament despuix de l'explosió, l'obscuritat seria casi total entre els 30° i 60° de latitut nort. Les cendres, fums i demés partícules produïdes pels incendis i detonació alcançarien i permaneixerien en l'estratosfera, enfosquint la llum del sol durant semanes o mesos, de modo que la temperatura del planeta baixaria varis graus. La radiació solar es reduiria fins a l'1 % de lo habitual fins a un més, recuperant el 50 % recent als huit mesos. La guerra nuclear pot produir una gran catàstrofe, sobretot entre dos països en prou energia nuclear, podrien inclús produir un núvol jagant de pols radiactiva sobre gran part de la terra.
Hivern nuclear
[editar | editar còdic]El hivern nuclear conseqüent s'assemblaria a una glaciació repentina de conseqüències catastròfiques per als sers vius. La temperatura global baixaria de manera dràstica en dies, des de 10 °C en el cas més modest fins a -50 °C en el més sever dels casos. La fotosíntesis no es produiria i casi la totalitat de la vegetació moriria en pocs dies, seguint-li tots els animals herbívors. D'esta forma, en unes semanes no hi hauria més aliments per a la majoria dels sers vius. Seria alguna cosa similar al procés que va causar l'Extinció dels dinosauris.
Radiació ultravioleta conseqüent
[editar | editar còdic]Els òxits de nitrogen injectats a l'atmòsfera per les boles de fòc destruirien fins a en un 50 % la capa d'ozon, (vore «[1]».)que es recuperaria molt despuix de que l'atmòsfera fòra de nou transparent, per lo que la radiació ultravioleta del sol acabaria matant als pocs sers vius que sobrevixquen al oscurecimiento nuclear.
Si be la vida en els oceàs no es voria afectada pel oscurecimiento i l'hivern nuclear, l'aument de la radiació ultravioleta acabaria en el fitoplàncton i en la cadena trófica en les mars, lo que provocaria una mortandad generalisada en pocs mesos.
Les dràstiques diferències de temperatura entre els continents i els oceans generarien un caos climàtic jagantesc, lo que dificultaria enormement la vida en les zones costeres marítimas.
Pluja radiactiva
[editar | editar còdic]En les primeres 48 hores, es produiria la pluja radiactiva que acabaria en el 50 % dels adults sans. Fins a un 30 % de les terres de l'hemisferi nort rebrien més de 500 rems, lo que implica un alt nivell d'enverinament radiactiu.
La radiació mija de fondo en tot el planeta seria superior a 100 rems i en l'hemisferi nort major a 200 rems. D'esta manera, difícilment quedaria un ser humà viu en l'hemisferi nort i en l'hemisferi sur la vida dels pocs supervivents no seria molt millor.
Una guerra nuclear massiva significa lliteralment el fi de la civilisació, possiblement l'extinció de la humanitat i gran part dels sers vius en el planeta.
Catàstrofe humanitària
[editar | editar còdic]
Una guerra nuclear de gran escala no solament significaria el fi de la civilisació, sino l'aniquilació de la majoria de la humanitat.cita requerida La cantitat de morts per un atac nuclear massiu depén de la densitat poblacional en les zones urbanes. Si s'estima que la majoria de les grans ciutats de l'hemisferi nort serien bombardejades, es pot prevore per lo manco 1100 millons de morts en forma immediata a l'atac nuclear massiu.[2]
La mitat de la població mundial moriria en pocs dies despuix de la devastadora explosió.cita requerida En este grau de destrucció no existiria pla de recobre algun que poguera atendre als innumerables ferits i malalts. Ademés, no existiria casi cap infraestructura per a ajudar a la població, quedant els supervivents en el caos i l'abandó total.
Guerra nuclear regional
[editar | editar còdic]
Recents estudis indiquen que inclús una guerra nuclear regional, de menys de 1000 megatones, podria generar canvis climàtics globals i una catàstrofe humanitària mundial. Inclús una menuda guerra nuclear, a on solament s'aplegaren a usar 100 armes nuclears en un promig de 15 kilotones, generaria canvis climàtics abruptes, encara més, basten tan sol 50 detonació com la d'Hiroshima per a causar un greu canvi climàtic. Una confrontació nuclear d'eixa magnitut podria emetre fins a 5 millons de tonellades mètriques de cendra i pols, lo que ya tindria un efecte sobre l'ambient del planeta sancer.
Hipòtesis de l'atac nuclear contra Iran
[editar | editar còdic]En l'hipotètic cas d'un atac nuclear o convencional contra el programa nuclear d'Iran, les conseqüències podrien ser molt més extenses i intenses que en la contaminació pel accident de Chernóbil, ya que Iran no posseïx una única central nuclear, sino vàries, com la de Bushehr i la de Natanz, ademés de les unitats d'almagasenament de rebujos radioactivos en Karaj i Anarak.
El núvol radiactiu, depenent de la data del bombardeig nuclear, podria afectar als vents monsònics, alcançant l'oceà Índic i afectant a les ciutats de Yangon, Daca, Calcuta, Bombay, Madrás, i Colombo, lo que significa que tant l'Índia com Birmània podrien vore's afectats directament pel núvol radiactiu. També Yemen podria vore's afectada, aixina com la seua producció petrolera.
No existixen estudis sobre l'impacte climàtic de l'hipotètic atac ni de la cantitat de cendres i pols que podria alçar.
.jpeg){kind=link}
Hipòtesis de la guerra nuclear entre Índia i Pakistan
[editar | editar còdic]L'hipotètic conflicte nuclear entre Índia i Pakistan podria tindre un efecte global, ya que abdós potències nuclears tenen l'armament necessari com per a generar les cendres i la pols suficient que afecten el clima global. Dit possible conflicte és, en térmens globals, el més perillós.[3][4]
Un informe de l'inteligència militar de EE. UU., de l'any 2002, estimava en 12 millons de morts en cas d'una guerra nuclear entre Índia i Pakistan.[5] No obstant, tenint en conte els últims estudis ambientals, la cantitat de morts podria ser igual o superior a la de la Segona Guerra Mundial, és dir, igual o més que 56 millons de víctimes, sense contar en el greu dany ecològic al planeta sancer.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Journal of Clinical Pharmacology.43(3)
- 305–314.ISSN 0091-2700.doi:10.1177/0091270002250603.Consultat el 2022-02-27.
- ↑ «EFECTOS GLOBALES DE UNA GUERRA NUCLEAR». Archivat des d'el original, el 21 de març de 2008. Consultat el 3 de març de 2007.
- ↑ «INDIA-PAKISTÁN: Llests per a la guerra». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2007. Consultat el 4 de març de 2007.
- ↑ «Amenaça de guerra nuclear entre Índia i Pakistan : La locada assessina del capitalisme». Archivat des d'el original, el 1 de març de 2007. Consultat el 4 de març de 2007.
- ↑ '12m deaths' in nuclear war Ahmed Rashid - Telegraph, 27 de maig de 2002
- ↑ Una guerra nuclear regional tindria efectes devastadors en tot el planeta
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efectos globales de una guerra nuclear» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.