Egeria densa

Egeria densa (Egeria densa)

Egeria densa (sense. Anacharis densa (Planch.) Vict., Elodea densa (Planch.) Casp.; elodea, luchecillo o maleza aquàtica brasilera) és una espècie en el gènero Egeria nativa d'àrees templades de Sudamérica en el surest de Brasil, Argentina, Uruguay.

Detalle de la flor

Descripció

És una planta aquàtica, creix en aigües de fins a 4 m de profunditat, en talles conductors de 2 m o més de llongitut, produint raíce a intervals a lo llarc d'ells. Fulls en grups de quatre a huit, de 1–4 cm de llarc i 2–5 mm d'ample, en un àpiç agut. És dioica: plantes en flors masculines i plantes en flors femenines; les florés de 12–20 mm diàmetro, en tres pétals amples, blancs, i redonejats, de 8–10 mm de llarc en plantes macho, i de 6–7 mm de llarc en plantes femenines.

Cultiu i usos

Egeria densa és una popular planta d'aquari, pero es tracta actualment de no vendre-la en algunes àrees pel seu potencial invasor. Les plantes en cultiu són totes d'un clon macho, reproduint-se vegetativamente.

Creix be en aquaris frets, i és apropiada per a principiantes. Es propaga molt be per corts.

D'acort a reportes (#cf. enllace Tropica) secreta substàncies antibióticas que poden ajudar a previndre l'expansió d'algas verda azuladas. Prospera millor en llocs de molt nutrient , i alta llum.

Espècie invasora

Egeria densa ha escapat del cultiu i s'ha naturalizado sent una planta invasora en moltes regions templades a subtropicales del món, incloent Europa, sur d'Àfrica, Àsia, Austràlia, Nova Zelanda i Norteamérica. En Estats Units apareix de Nova York al sur de Florida i l'oest de Califòrnia i d'Oregó. En el delta del ric Sacrament, Califòrnia, va ser introduïda en els anys 1960 i molt pronte va produir un sever i advers impacte en els ecosistemas locals. L'espècie corrientemente infesta 2.400 ha, o siga el 12% de l'àrea total del delta. També és sumament problemàtica en varis atres Estats. I li la troba també en Canadà. Forma compactes mates que obstruïxen el lliure trànsit de pots, d'ingrés a aqüeductes, trampes de #sediment, matant la vegetació nativa, i impedint la migració de peixos anádromos.

Espècie invasora en Espanya

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

Taxonomia

Egeria densa va ser descrita per Jules Emile Planchon i publicat en Annales dones Sciences Naturelles; Botanique, sér. 3 11: 80. 1849.

Etimologia

Egeria: nom genèric nomenat per Egeria, en la mitologia romana, una de les Camenas, nimfa del sèquit de Venus, que habitava en la font o manantial de Porta Capena en Roma; era protectora de les nóvies com a futures mares aixina com també dels parts. Es va casar en Numa Pompilio, «el piadós», segon rei de Roma i li va ensenyar assunts relacionats en ser un rei just i sabio, inspirant-li la llegislació religiosa, ensenyant-li pregàries i conjurs eficaços.

densa: epítet llatío que significa "densa"

Sinonímia

Archiu:Egeria densa (Luchecillo) florint per Ànet Novoa.jpg

Egeria densa en Valdivia

• Elodea densa (Planch.) Casp., Monatsber. Königl. Preuss. Akad. Wiss. Berlín 1857: 49 (1857).
• Anacharis densa (Planch.) Vict., Contr. Lab. Bot. Univ. Montréal 18: 41 (1931).
• Philotria densa (Planch.) Small, Man. S.I. Fl.: 28 (1933).
• Potamogeton densus Schwein. ex L.C.Beck, Bot. North. Middle States: 268 (1833), nom. inval.
• Elodea canadensis var. gigantea L.H.Bailey, Stand. Cycl. Hort. 2: 111 (1914).

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
2. Cook, C. D. K. & K. Urmi-König. 1984. A revision of the genus Egeria (Hydrocharitaceae). Aquatic Bot. 19(1–2): 73–96.
3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
4. CROW, G. I. 2003. Hydrocharitaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica, B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 92: 593–599.
5. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (eds.) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
6. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. 22: i–xxiii, 1–352. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
7. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista d'espècies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
8. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
9. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1979. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Monocot. 1–712. The University of Geòrgia Press, Athens.

1. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
2. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
4. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
5. McVaugh, R. 1993. Hydrocharitaceae. 13: 21–24. In R. McVaugh Fl. Novo-Galiciana. The University of Michigan, Ann Arbor.
6. Novelo R., A. & A. L. H. 1994. 236. Hydrocharitaceae. Fl. Mesoamer. 6: 10–12.
7. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
8. St. John, H. 1940. Elodeaceae, In Moldenke. Lilloa 5(2): 354.

Enllaços externs

• Tropica
• Imàgens en Google