Eiger

Eiger

El Eiger és una montanya de 3970 m d'altura dels Alps berneses de Suïssa, que forma part del conjunt Jungfrau-Aletsch-Bietschhorn declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 2001. És el pico més oriental de la cadena que s'estén creuant el Mönch (4099 m) i la Jungfrau (4158 m). L'ala septentrional de la montanya s'alça al voltant de 3 km sobre Grindelwald i atres valls habitades del Oberland bernés, i la cara meridional queda front a la regió del Jungfrau-Aletsch, coberta per alguns dels glaciars més grans dels Alps.

Nom

El Eiger es menciona ya en documents de el XIII pero no existixen referències clares de l'orige del seu nom. Les tres montanyes de la cresta es diuen -normalment d'esquerra a dreta- l'Ogre (Eiger), el Monge (en alemà Mönch) i la Donzella (en alemà Jungfrau, que es traduïx com "Verge" o "Donzella"). El nom ha segut relacionat en el terme llatí acer, que significa "agut" o "puntagut", pero més comunament en l'alemà eigen, en el sentit de "característic". Ya que és una montanya mítica del alpinisme per la dificultat del seu cara nort, en la que han mort molts montanyencs, es justifica el nom de "Ogre".

Descripció

El Eiger i el Mönch des de prop de Kleine Scheidegg.

El Eiger es troba 5,5 km al noreste de la Jungfrau, en la part noreste dels Alps berneses. A la mateixa distància al nort queda el poble de Grindelwald, que està al voltant de 20 km d'Interlaken. A l'oest hi ha atres localitats propenques, en la vall de Lauterbrunnen. El Eiger s'alça com una pila de roca continuada, tan inclinada que difícilment la neu queda pegada a les seues ales. La montanya no forma part pròpiament dita de la cadena principal dels Alps berneses. És una enorme mole de pedra calcàrea, que es proyecta des de la massa granítica del Mönch creuant l'Eigerjoch, i els glaciars a abdós costats alimenten dos branques de la mateixa corrent, el Lütschine, que s'unixen per a desembocar en l'Aar.

L'impressionant paret de la Jungfrau, el Mönch i el mateix Eiger és el massiç més visible dels Alps berneses des de molts llocs al nort dels Alps suïssos. La regió és un dels principals destins turístics en els Alps. Més alts són el Finsteraarhorn (4270 m) i l'Aletschhorn (4190 m), que es troben uns 10 km al sur, pero són generalment menys visibles i es troben en mig de glaciars en zones menys accessibles. La vertent sur del massiç està formada solament per grans glaciars: Aletsch, Fiesch i Grindelwald inferior i està deshabitat. El lloc Patrimoni de l'Humanitat comprén tota la zona, Jungfrau-Aletsch, comprenent els cims més alts i els majors glaciars dels Alps berneses.

Des de Kleine Scheidegg, un túnel de ferrocarril recorre l'interior del Eiger i dos estacions interiors proporcionen un fàcil accés a finestres en vistes en l'ala de la montanya. El ferrocarril termina en el Jungfraujoch, entre el Mönch i la Jungfrau, en l'estació de ferrocarril més alta d'Europa. A 2866 m dins de la montanya queda l'estació de ferrocarril de Eigernordwand, que està conectada a la cara nort per un forat, que a voltes s'ha usat per a rescatar a escaladors.

Vista propenca de la cara nort des de l'aresta oest.

L'espectacular Nordwand ("cara nort" en alemà) és una paret vertical de més de 1500 m d'altura i 1800 m des de la vall de Grindelwald (cantón suís de Berna). També li la crida Eigernordwand ("paret nort del Eiger"). Més precisament és la cara noroest, entre l'aresta oest i la Mittellegi; per ser cóncava i per la seua orientació, és umbría i freda. En la part superior hi ha una secció denominada la "Aranya", un nevero en forma d'estrela del que partix una série de clavills gelats que recorda a les pates d'una aranya. Eixe nom ho va usar un dels primers escaladors de la cara nort, Heinrich Harrer, com a títul ademés del seu llibre sobre l'escalada de la cara nort del Eiger, Die Weisse Spinne ("L'aranya blanca"). És un ascens que té llocs marcats en noms evocadors, com la "Travessia Hinterstoisser" (Hinterstoisser Traverse en anglés/Hinterstoißer-Quergang), el "Niu de les Oronetes" (Swallow's Nest/Schwalbennest), "Vivac de la mort" (Death Bivouac/Todesbiwak), la "Rampa" o "Plancha" (Ramp/Rampe), la "Fumeral de la Cascada","Travessia dels deus" (Traverse of the Gods/Götterquergang), la "Aranya" (Spider/Spinne), les "fissures d'eixida" (Exit Cracks) i les "fissures de Cuarzo", fins a enllaçar en la "aresta Mittellegi" (Mittellegigrat), al nort.

És una de les sis grans cares nort dels Alps. Des de l'any 1935, a lo manco 66 escaladors han mort mentres intentaven pujar per la cara nort, lo que li ha valgut el renom alemà de Mordwand, lliteralment "Paret assessina", un joc de paraules sobre el nom en alemà Nordwand. Actualment seguix considerant-se un formidable desafiu, degut més a la creixent caiguda de roques i els cada volta menors neveros que per les seues dificultats tècniques, que no són de les majors dins del alpinisme modern. A sovint en estiu no es pot pujar per la caiguda de roques; cada volta més, els escaladors estan elegint pujar-l'en el hivern, quan la trossejada paret està enfortida pel gèl. Les roques que es descomponen i cauen en la calor són un dels principals perills d'esta cara, ya que és una montanya que es disgrega o es desmorona. L'inestabilitat de la cara es va acreditar el 15 de juliol de 2006, quan al voltant de 700.000 metros cúbics de roca es varen derrocar en el costat este. Era alguna cosa que s'advertia des de feya semanes, i ademés va caure en una zona deshabitada; per això ni va haver ferits ni danys en edificacions.

Referències en lliteratura, cine i música

Archiu:Der Große Eiger, von der Wengernalp aus gesehen von Maximilien de Meuron.jpg

Maximilien de Meuron en el Eiger en el Sigle XIX.

Lliteratura

Anker, Daniel: Eiger – die vertikale Arena (1998). Traduït en Espanya: Eiger, l'arena vertical (2000), Edicions Desnivell, S.L. ISBN 84-89969-55-8

• Chatellus, Alain de: De l'Eiger à l'Iharen (J. Susse, 1947)

Gillman, Peter & Haston, Dougal: Direttissima; the Eiger assault, també publicada en el títul de Eiger Direct (1967). Relata el història de l'ascens de la cara nort del Eiger en la que va perdre la vida John Harlin II.

• Harrer, Heinrich: Die Weisse Spinne (1959), obra que va revisar en 1965 i 1979. Ha segut editat en Espanya per Edicions Desnivell, S.L. en el títul L'aranya blanca: dramàtica història de l'ascensió a la paret nort del Eiger, any 2005. ISBN 84-96192-99-7. Harrer descriu els intents d'ascendir la Eiger Nordwand, incloent el primer ascens exitós.
• Heckmair, Anderl: Die drei letzten probleme del Alpen (1949. Traduït en castellà: Els tres últims problemes dels Alps (2002), Desnivell
• Hiebeler, Toni: Eigerwand: von d. Erstbesteigung bis heute. Hi ha traducció al francés: Combats pour l'Eiger (Arthaud 1966)
• Kraukauer, Jon: Eiger Dreams: Ventures Among Men and Mountains (1990). Traduït: Somis del Eiger, aventures entre els hòmens i les montanyes (2000), Edicions Península S.A., ISBN 84-8307-257-2; reeditat en 2001.
• Lehne, Jörg & Haag, Peter: Eiger: Kampf um die Direttissima (Lehne, 1966). Sobre l'obertura de la via directa en la cara nort del Eiger.

Roth, Arthur: Eiger, Wall of Death (1982). Traduït: Eiger: la paret tràgica (1985), Grijalbo. ISBN 84-253-1660-X Relat històric dels primers ascensos de la cara nort. Sallent Vilanova, Eduard: Per ser tan blanca: del Nanga Parbat al Eiger (en espanyol i català), any 2004, Desnivell, ISBN 84-96192-27-X. Sonnier, Georges: Eiger (1977, novela).

• Trevanian: The Eiger Sanction (1972). Traduït: La sanció del Eiger (1975), Món Actual d'Edicions, S.A. ISBN 84-85224-09-4; s'ha reeditat en 1984, 1989 i 2006. Llibre que va servir d'inspiració a la película protagonisada per Clint Eastwood.

Cine

• Llicencia per a matar, en anglés The Eiger Sanction (1975), protagonisada per Clint Eastwood, és una película d'acció i suspens ambientada en les ascensions del Eiger i basada en la novela homònima de Trevanian.Personalment em crida l'atenció com enfoca els perills d'escalar un com si no hi haguera grup.
• Llímit vertical, en anglés Vertical limit (2000). El Eiger és la montanya en la que la germana del protagoniste ha conseguit un récort d'ascensió ràpida.
• Cara nort, en alemà Nordwand (2008), del director Philipp Stölzl, ambientada en 1936 durant l'Alemània nazi i basada en el història real de la lluita per ser el primer en conquistar l'última gran paret dels Alps.
• Ascens al llímit, película a on els protagonistes escalen varis cims,entre elles,el Eiger.

Televisió

• Eiger, película alemana per a televisió (1974), director, Dieter Wedel
• Reconstrucció de les escalades d'Alberto Rabadá i Ernesto Navarro en Riglos, Taronger i cara Nort del Eiger (1989), dirigit per Sebastián Álvaro per al programa A tall de lo impossible.
• La cridada del silenci, en anglés The beckoning silence (2007), documental per a televisió en el que l'alpiniste Joe Simpson narra el història del Eiger i les circumstàncies en les que va transcórrer la fatídica expedició de 1936.
• The Amazing Race 22 (2013) va mostrar en l'octau episodi de la temporada als seus concursants creuant la cara nort del Eiger des del mirador d'observació de l'estació de tren de Eigerwand.

Música

• El grup bilbaí de roc Doctor Desige reflectix la dificultat del seu cara nort i l'atracció que senten els alpinistes per ella en la seua cançó La cara nort del Eigger.

Videojocs

• En el videojoc Gran Turisme (des de Gran Turisme HD Concept fins a Gran Turisme 6) existix una pista (en tres variants) cridada Eiger Nordwand, a on també s'aprecia el mont.

Referències

Notes