Element mononucleico
Plantilla:Quadre colorPlantilla:Quadre colorPlantilla:Quadre color Els tres elements mononucleicos radioactivos
Un element mononucleico és un dels 22 elements químics que es troben naturalment en la Terra essencialment com nucleidos individuals (que a la seua volta poden ser estables o no). Estos nucleidos individuals tenen una massa atòmica característica. Aixina, l'abundància isotòpica natural d'un element qualsevol està dominada per un isòtop estable o per un isòtop de vida mija molt llarga. Hi ha 19 elements en la primera categoria (que són al mateix temps monoisotópicos i mononucleicos), i 3 (bismut, tori i protactinio) en la segona categoria (mononucleicos pero no monoisotópicos, perque no són nucleidos estables).[1] La llista dels 22 elements mononucleicos figura al final de l'artícul.
No obstant, dels 26 elements monoisotópicos (que per definició només tenen un isòtop estable), sèt (26 menys 19 = 7) no són considerats mononucleicos, per la presència d'una fracció significativa d'algun radioisòtop en la seua distribució natural, que no sent estable, encara no ha agotat la seua vida mija. Estos elements són vanadi, rubidi, indi, lantano, europi, reni, i luteci.
Us en metrologia
[editar | editar còdic]Els elements mononucleicos són de gran importància científica perque les seues pesos atòmics poden ser medits en gran exactitut, en una mínima incertitut associada en la presència d'àtoms isotòpics en una mostra donada. Una atra manera d'evidenciar esta propietat és senyalant que estos elements tenen iguals el seu massa atòmica relativa i la seua massa atòmica.[2]
En la pràctica, només 11 dels elements mononucleicos són utilisats en metrologia de pesos atòmics estàndart. Estos són:
Contaminació per traces d'isòtops inestables
[editar | editar còdic]És habitual trobar traces de concentracions d'isòtops inestables en les mostres naturals d'alguns elements mononucleicos. Per eixemple, el berili-10 (10Be), en una vida-mija d'1.4 millons d'anys, és produït pels rajos còsmics en l'atmòsfera superior de la Terra; el yodo-129 (129I), en una vida-mija de 15.7 millons d'anys, és produït per varis mecanismes cosmogénicos i nuclears; i el cesi-137 (137Cs), en una vida-mija de 30 anys, és generat per fissió nuclear. Estos isòtops s'utilisen en una gran varietat d'aplicacions analítiques i forenses.
Casi tot el plutoni trobat en la naturalea és el mononucleido primordial 244Pu. Açò fa que el plutoni siga mononucleico per definició, pero en la pràctica, es presenta en una considerable contaminació d'isòtops de plutoni artificials (com 239Pu) procedents dels reactors i de les armes nuclears. Este fet provoca que el plutoni no puga ser utilisat en metrologia, i en conseqüència, no és inclós normalment en les llistes d'elements mononucleicos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fins a 2003, el 209Bi va estar inclós en la primera categoria.
- ↑ N. E. Holden, "Standard Atomic Weight Values for the Mononuclidic Elements - 2001," BNL-NCS-68362, Brookhaven National Laboratory (2001)
- ↑ IUPAC list of mononuclidics for metrology purposes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elemento mononucleico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.