Elución
No deu confondre's en elusión, de eludir.
En química analítica i orgànica, la elución (acció i efecte de eluir, a la seua volta del llatí eluēre, "llavar", "enjuagar", "llevar netejant"[1]) és el procés d'extraure un material d'un atre llavant en un solvent; com en el llavat de resines d'intercanvi iònic carregades per a eliminar els ions capturats.
En un experiment de cromatografía líquida, per eixemple, un analito generalment es adsorbe, o es "unix a", un adsorbent en una columna de cromatografía líquida. L'adsorbent, una fase sòlida (fase estacionaria), és una pols que es recobrix sobre un soport sòlit. Segons la composició d'un adsorbent, pot tindre distintes afinitats per a "retindre" atres molècules, formant una película prima en la superfície de les seues partícules. Llavors, la elución és el procés d'eliminar els analitos de l'adsorbent fent passar un dissolvent, cridat "eluyente", més allà del complex adsorbent/analito. A mida que les molècules de dissolvent "eluyen", o viagen cap a avall a través de la columna de cromatografía, poden passar pel complex adsorbent/analito o poden desplaçar el analito unint-se a l'adsorbent en el seu lloc. Una volta que les molècules de dissolvent desplacen el analito, el analito es pot traure de la columna per al seu anàlisis. Esta és la raó per la que quan la fase mòvil ix de la columna, normalment fluïx cap a un detector o es recolecta per a l'anàlisis de composició.
Predir i controlar l'orde de elución és un aspecte clau dels métodos cromatogràfics en columna.
Série eluotrópica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Série eluotrópica.
Una série eluotrópica és una llista de varis composts en orde de poder de elución per a un adsorbent donat. El "poder de elución" d'un dissolvent és en gran medida una mida de quina tan ben el dissolvent pugues "extraure" un analito de l'adsorbent al que està unit. Açò succeïx a sovint quan l'eluyente es adsorbe en la fase estacionaria, desplaçant el analito. Dites séries són útils per a determinar els dissolvents necessaris per a la cromatografía de composts químics. Normalment, una série d'este tipo progressa de dissolvents no polars, com n-hexano, a dissolvents polars com metanol o aigua. L'orde dels dissolvents en una série eluotrópica depén tant de la fase estacionaria com del compost utilisat per a determinar l'orde.
| Força d'adsorció (menys fortament adsorbida → més fortament adsorbida) | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Hidrocarburs saturats; halurs de llogue | Hidrocarburs insaturados; halurs de alquenilo | Hidrocarbonos aromàtics; halurs de arilo | Hidrocarburs polihalogenados | Éter | Éster | Aldehits i cetones | Alcohols | Àcits i bases (amina) |
| Poder de elución (menor poder de elución → major poder de elución) | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Hexano o pentano | Ciclohexano | Benceno | Diclorometano | Cloroform | Éter (anhidro) | Acetat d'etil (anhidro) | Acetona (anhidra) | Metanol | Etanol | Piridina | Àcit acètic | Aigua |
Eluyente
[editar | editar còdic]El eluyente és la part "portadora" de la fase mòvil. Mou els analitos a través del cromatògraf. En cromatografía líquida, el eluyente és el dissolvent líquit; en la cromatografía de gasos, és el gas portador.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Definició i etimologia de "eluir". Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola. Edició en llínea. 2024. (Consultat dimarts, 24 de juny del 2025.)
- ↑ «IUPAC Gold Book: eluent». International Union of Pure and Applied Chemistry. Consultat el 2008-09-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elución» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.