Empidonax alnorum
El mosquero alisero[1] (Empidonax alnorum) és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al numerós gènero Empidonax. Crío en el nort d'Amèrica del Nort; en aplegar l'autumne, migra cap a Amèrica del Sur.
Atres noms comuns
[editar | editar còdic]Se li coneix també com atrapamoscas alisero (en Colòmbia), mosqueta boreal (en Argentina i Paraguay), mosquerito de charral (en Costa Rica), mosquero ailero (en Mèxic i Hondures), mosqueta ailero, mosquitero norteny (en Nicaragua), mosquerito de alisos (en Perú, Equador i Panamà), atrapamoscas ailero (en Veneçola), mosquerito rastrojero (en Colòmbia), bobito de Alder o bobito dels àlbers (en Cuba).[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx des de l'oest d'Alaska cap al sur fins al centre sur de la Columbia Britànica i cap a l'est fins a les províncies marítimes de Canadà, inclusivament Saint Pierre i Miquelon, i des dels Grans #llac a l'est dels Estats Units fins a Nova Anglaterra i al sur fins al nort d'Indiana, Ohio i, en els Apalaches, fins a Carolina del Nort. En els hiverns boreales migra principalment per a l'oest d'Amèrica del Sur, des del noroest de Veneçola, per Colòmbia i est d'Equador al sur per l'est de Perú, oest de la Amazònia brasileña, nort i est de Bolívia, oest de Paraguay, fins al noroest d'Argentina.[3] Ademés, es registra el seu passage durant la migració per l'est i sur de Mèxic, Belize, Guatemala, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Costa Rica i Panamà; s'ha registrat en Cuba com vagante accidental.[4]
Els seus hàbitats de reproducció són les forestes i xares de fulls caducs i prop de l'aigua, generalment d'alisos o sauces. Generalment selecciona hàbitats hivernals propencs de l'aigua.[5][6] Fins als 1000 m d'altitut, o més alt quan està en passage migratori.[7]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix 12 cm de llongitut total. L'adult dorsalmente és oliva amarronado, més marró en les parts superiors de la coa i ales, estes en un parell de barres blanques. Les parts inferiors del cos són blanquecinas, en el pit d'un llavat de gris oliváceo. Tenen un anell ocular blanc, i un pico menut, en la part superior de color gris, mentres que l'inferior és anaranjada.[8]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de setembre de 2015. P. 495.
- ↑ Mosquero Alisero Empidonax alnorum Brewster, 1895 en Avibase. Consultada el 28 de giner de 2023.
- ↑ del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 28 de giner de 2023.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ (2010) Aus d'Argentina i Uruguay, Guia d'identificació /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide, 16ª edició (en espanyol/anglés), Buenos Aires: Vázquez Mazzini editors, pp. 432. ISBN 978-987-9132-27-2.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFde la Penya2012">de la Penya (2012). Andrés A. Pautasso (ed.). Cites, observacions i distribució d'Aus Argentines. Informe preliminar, 1ª edició (en espanyol), Santa Fe, Argentina: Edicions Biològica, pp. 770. ISBN 978-987-27043-6-0.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Empidonax alnorum, p. 449»
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadausgs