Anar al contingut

Ensenar de Barragán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ensenar de Barragán

La Ensenar de Barragán és una caleta en el sector suroest de la costa rioplatense de la província de Buenos Aires, Argentina, des de Punta Lara fins a Punta Santiago. Va ser molt bon port de la marge occidental del Riu de l'Argent. Es troba aproximadament a 60 km de Buenos Aires.

Erro al crear miniatura:
Ubicació aproximada de la ensenar de Barragán.

La ensenar de Barragán es presenta en una espècie de sen o recodo que llimita al noroest en la Punta Lara (antiga Punta Ballena) i en la Punta Santiago al surest. En dita ensenar desembocava el riu Santiago, pero les deposiciones aluvials varen tancar la seua estuari i va canviar radicalment la seua forma.

Història

[editar | editar còdic]
  • 7 de febrer de 1520: Hernando de Magallanes descobrix la ensenar sense desembarcar, i explora les costes del Riu de l'Argent.
    La seua ocupació es remonta a el XVII, quan Hernandarias dona en "mercé" les terres propenques a la caleta a Bartolomé López. Este les ven en 1629 a Antonio Gutiérrez Barragán, el llinage matern del qual es va ser fixant i va fer peu en la toponímia de la zona. Barragán es va dedicar al contrabando d'esclaus de negres africans, lo que va fer que la ensenar fora un actiu port clandestí de la tracta.
  • En 1636, el governador Pedro Esteban Dávila otorga en possessió a Gerónimo de Benavídez el territori de Punta Lara.
  • En 1730, el governador de Buenos Aires Bruno Maurici de Zabala es dirigix al rei espanyol de llavors per a confirmar-li el descobriment d'una ensenar i port, i li demana la construcció d'una sola bateria d'artilleria en la seua entrada. La seua proposta no és acceptada.
  • En 1736, el contrabando des dels territoris en poder de Portugal i les seues pretensions varen dur a realisar una precària bateria. Les importants riuades del Riu de l'Argent arruïnaven sistemàticament la bateria, que va deure ser reconstruïda en 1765, 1771 i 1782.
  • En decembre de 1800, un temporal va desplomar el port de la ciutat de Buenos Aires, i l'inundació va aplegar fins a la Plaça Major. Els comerciants varen reclamar al virrey de llavors, Joaquín del Pi, que habilitara el "port de l'Ensenar".
  • El 2 de giner de 1801, el virrey marqués d'Avilés va obrir dit port a l'arribe de bucs de comerç (en eixe mateix decret es va dispondre fundar la ciutat d'Ensenar, ordenant-li al coronel Pedro Cerviño la traça del poble). Ademés, el virrey va fer construir la definitiva muralla del fort. La bateria va quedar llista a mesos d'haver-se fundat el poble de la Ensenar. La bateria era de bona mampostería, en huit canons, dos garites, dos almagasens, quadra per a la tropa, quarto per a l'oficial i cuina.
  • El 24 de juny de 1806, Santiago de Liniers, a càrrec de la bateria, va rebujar el desembarc de les tropes angleses comandades pel general William Carr Beresford, durant la primera invasió anglesa. Els huit bucs anglesos, al mando de sir Home Riggs Popham, varen intentar llavors el desembarc front a Punta Lara; allí va intervindre la fragata Neptú, que va entrar en acció i va provocar la fugida dels invasores, que finalment varen desembarcar en Quilmes.
  • El 28 de juny de 1807, les tropes al mando de John Whitelocke, durant la segona invasió anglesa, varen desembarcar en la Ensenar, en trobar-se el fort sense guarnició.
  • En abril de 1820, el governador Sarratea va eliminar la Comandància Militar de la Ensenar, per lo que va cessar la funció militar del conjunt defensiu.
  • En abril de 1827, es va lliurar en les seues rodalies la batalla de Mont Santiago.
  • En 1855, l'ingenier Pedro Benoit va fer reconstruir l'edificació.
  • En 1857, es va habilitar l'edifici per a quarantena de passagers i de tripulacions de bucs, en raó de l'epidèmia de febra groga que atacava a Montevideo.
  • En 1860, va terminar la seua funció sanitària i ràpidament va quedar en ruïnes.
  • En 1911, la província de Buenos Aires la va restaurar i va obrir al públic.
  • En 1916, es va transferir l'antic fort per a "Parc i Escola d'Aerostación i Aviació de l'Armada". Es va construir una pista d'aterrisage i hangar, per a pràctiques de vol dels cadets de l'Escola Naval Riu Santiago, com un aeròdrom auxiliar.
  • En 1955, l'Armada Argentina la va usar en el bombardeig de la plaça de Maig.
  • En 1962, va tornar a ser usada en els enfrontaments entre parcialitat de Blaves i Colorats de l'Eixèrcit argentí.
  • En 1965 es va habilitar com "Museu Històric".
  • En 1969, va passar a ser "Museu Naval".
  • En 1985, va passar a cridar-se "Museu Històric Fort de la Ensenar de Barragán", dependent del Partit d'Ensenar.

Atres ubicacions propenques en un radi de 10 km

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ensenar_de_Barragán&oldid=1149938»