Anar al contingut

Equivalència (teoria de la mida)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, i específicament en teoria de la mida, l'equivalència és la noció de que dos mides són cualitativamente similars. Específicament, les dos mides coincidixen en quins events tenen mida zero.

Definició

[editar | editar còdic]

Deixar μ i ν ser dos mides en l'espai mensurable (X,𝒜), i deixa𝒩μ:={A𝒜μ(A)=0}i𝒩ν:={A𝒜ν(A)=0}ser els conjunts de μ - conjunts nuls i ν -conjunts nuls, respectivament. Llavors la mida ν es diu que és absolutament continu en referència a μ si i solament si 𝒩ν𝒩μ. Açò es denota com νμ.

Les dos mides es diuen equivalents si i només si μν i νμ, [1] que es denota com μν. És dir, dos mides són equivalents si satisfan 𝒩μ=𝒩ν.

Eixemples

[editar | editar còdic]

En la recta real

[editar | editar còdic]

Definixca les dos mides en la recta real comμ(A)=A𝟏[0,1](x)dxν(A)=Ax2𝟏[0,1](x)dxper a tots els conjunts Borel A. Llavors μ i ν són equivalents, ya que tots els conjunts fòra de [0,1] tindre μ i ν mida zero, i un conjunt dins [0,1] és un μ -conjunt nul o un ν -conjunt nul exactament quan és un conjunt nul sobre la mida de Lebesgue.

Espai de mida abstracte

[editar | editar còdic]

Mira un espai mensurable (X,𝒜) i deixa μ ser la mida de conteo, llavorsμ(A)=|A|,on |A| és la cardinalidad del conjunt a. Llavors la mida de conteo té solament un conjunt nul, que és el conjunt buit. Això és, 𝒩μ={}. Llavors, segons la segona definició, qualsevol atra mida ν és equivalent a la mida de conteo si i solament si també té solament el conjunt buit com a únic ν -conjunt nul.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Klenke, Achim (2008). Probability Theory, Berlin: Springer, p. 156. doi:10.1007/978-1-84800-048-3. ISBN 978-1-84800-047-6.


Referències

[editar | editar còdic]