Erictonio d'Atenes

Naiximent de Erictonio: Atenea rep a Erictonio de les mans de Gea. Detall d'una vasija de figures roges del 470–460 a. C., aproximadament.

Gea i Atena en Erictonio.

En la mitologia grega Erictonio (en grec Ἐριχθόνιος, Erichthónios), va ser un dels reis primitius d'Atenes, associat a sovint com un dels naixcuts de la terra. La mitografía antiga no ho diferenciava de la figura d'Erecteo, i aixina era nomenat; per a això els estudiosos pogueren denominar-ho com Erecteo I. Fonts posteriors diuen que va viure un periodo de guerra fins que va desterrar a Anfictión i aixina va ocupar el tro ateniense. Erictonio es va casar en la nimfa náyade Praxítea, i en ella va engendrar un fill, Pandión. Uns atres diuen que Erictonio va disputar en realitat contra Cécrope. Estrabón vincula al Erictonio dardanio en este Erictonio, vinculant el Ática en l'Anada.

Para Apolodoro segons alguns Erictonio era fill d'Hefesto i de la filla de Cránao, Átide; segons uns atres, de Hefesto i Atenea, pero va nàixer de la terra com un autòcton. O be Atenea era el nom de la filla de Cránao. Uns atres referixen que els seus pares no varen ser humans, sino Hefesto i Gea. Uns atres més ho descriuen com una «criatura sense mare».

El naiximent de Erictonio sempre és descrit com a portentós. La versió de la Biblioteca diu que Atenea es va presentar davant Hefesto per a que li fabricara armes, pero ell, que havia segut abandonat per Afrodita, es va enamorar d'aquella i va escomençar a perseguir-la. Encara que Atenea va fugir, ell en gran dificultat (per la seua coixera) va conseguir acostar-se i va intentar posseir-la. Atenea, que era casta i verge, no va cedir, i Hefesto eyaculó en la cama de la deesa, qui, asqueada, va netejar el semen en llana i ho va tirar a la terra. Quan fugia, del semen caigut al sol va nàixer Erictonio. Higino aporta la senya de que Erictonio era un chicon la part inferior del qual del cos era serpentiforme. També diu que els seus pares li varen nomenar Erictonio perque eris en grec significa «conflicte», i chthon significa «terra».

Segons Pausanias, Atenea va posar a Erictonio dins d'una cistella o canastra, que va entregar a tres germanes, cridades Aglauro, Herse i Pándroso. Els va prohibir obrir-la, pero Herse i Aglauro la varen desobedir i al vore a Erictonio, en cos de serp, varen enfollir i es varen llançar per la part més abrupta de l'Acrópolis d'Atenes. Es diu que la canastra de l'infant estava protegida per dos serps que havien segut enviades per Atenea; per això els Erecteidas tenen la costum de criar als seus fills en serps d'or. Uns atres més diuen que Erictonio va ser criat per la pròpia Atenea en el recint sagrat.

També diu que Erictonio podria ser la serp tallada junt a la llança de l'Atenea Partix-nos, esculpida per Fidias i sítia en el Partenón.

Va ser divinizado i se li va erigir un temple en dita ciutat. El mit li atribuïx molts ardits, bèliques i culturals. Es diu que va ser Erictonio el que va introduir el cult a la deesa Atenea (atres fonts diuen que va ser Cécrope I) i qui va fundar el festival o processó religiosa de les Panateneas en 1506 a. C., segons la Crònica de Desocupacions. També se li atribuïx l'invenció del carro tirat per cavalls.

Afirmen també que Erictonio provenia de Sais (Egipte).