Erupció del Eyjafjallajökull de 2010
La erupció del Eyjafjallajökull de 2010 varen ser una série d'importants events volcànics varen ocórrer en el glaciar Eyjafjallajökull en Islàndia en 2010 a causa del volcà Eyjafjallajökull. L'activitat sísmica es va iniciar a finals de 2009, i va donar lloc a una erupció volcànica el 20 de març de 2010. Una erupció el 14 d'abril de 2010 va tirar cendra volcànica varis quilómetros en l'atmòsfera, lo que va dur al tancament del espai aéreu del 14 al 20 d'abril sobre la major part del nort d'Europa a partir del 15 d'abril, afectant aproximadament a 10 millons de passagers.
Primera erupció
[editar | editar còdic]Es creu que l'erupció va començar el 20 de març de 2010,[1][2] a uns 8 quilómetros a l'est del cràter del volcà, en la regió de Fimmvörðuháls, a on és molt popular la pràctica del senderisme. Esta primera erupció no va ocórrer en el glaciar i va ser menor que la prevista per alguns geólogos. Açò perque des del 4 de març s'havia detectat una deformació del volcà, que presentava una taxa de creiximent d'un centímetro diari, frut de l'ascens del magma, que va ser acompanyada d'una série de sismes. Per esta raó va caldre desestajar als habitants més propencs al glaciar.
L'erupció es va donar en una fissura volcànica, oberta en el flanc oriental del volcà, a uns 1000 m s. n. m., d'entre 300 i 500 metros de llarc i orientada en direcció noreste-suroest. La lava va passar entre les capes de gèl d'Eyjafjallajökull i Mýrdalsjökull. Una dotzena de fonts de lava, de centenars de metros d'alt, va brotar per la fissura. L'erupció va ser de tipo hawaiano en un índex de explosividad volcànica d'1. Estes fonts de lava varen estar acompanyades d'un penacho volcànic de menys d'un quilómetro d'altura, que va ser espentat pels vents cap a l'oest i va tindre un impacte de tefra molt baix. Estos fenomens volcànics varen ser observats des de l'aire de matí i l'alta temperatura de la lava va ser detectada per satèlits equipats en el sensor MODIS, de modo que les autoritats varen declarar l'estat d'emergència en el sur d'Islàndia unes hores despuix de l'inici de l'erupció, obligant a l'evacuació dels habitants de Fljótshlíð pel risc d'inundacions. Existixen temors de la reactivació del volcà Katla, ya que es considera que abdós volcans han estat relacionats en les seues erupció passades.
Durant les primeres hores de l'erupció, un chicotet fluix de lava es va desplaçar al norest de la gola a través d'Hrunagil, prop de la zona de risc de fusió de la capa de gèl del glaciar i per tant d'inundació de les zones baixes. El 26 de març la lava aumenta i discorre al mateix temps per una segona gola situada a l'oest de la primera, en Hvannárgil. El 31 de març per la vesprada, es forma una segona fissura volcànica d'uns 300 metros de llarc al noroest de la primera. Les dos fissures varen provocar que grans cascades de lava es dirigiren cap a la vall Þórsmörk en el nort. Des de 5 d'abril, es va calmar l'erupció en perdre intensitat les tremolació. No obstant, al sendemà, a les 15.00 hores (hora local) es va produir un terremot de magnitut 3,7 en l'escala de Richter, el més fort des del començ dels acontenyiments, en el seu hipocentro localisat a tres quilómetros de profunditat, més propenc a la superfície que la mija dels terremots registrats anteriorment que era de dèu quilómetros. El 7 d'abril l'erupció es deté per primera volta, encara que seguix emetent gasos volcànics. El segon clavill deixa d'expulsar lava el 12 d'abril, marcant el final de la primera fase eruptiva. La lava ocupava una superfície d'1,27 quilómetros en una gruixa estimada d'entre dèu i vint metros, mentres que els cràters recent formats varen aumentar la seua altura en 82 metros. La lava és basáltica, rica en olivino en un percentage de sílice del 47 %.
La primera fase eruptiva es va tancar sense causar víctimes o danys, ya que en la zona no hi havia vivendes o infraestructures. Les mides preventives varen ser eficaces en l'evacuació d'unes cinquanta persones que vivien prop del lloc de l'erupció i la prohibició d'accés al lloc de l'erupció.
Segona erupció
[editar | editar còdic]El 14 d'abril de 2010, despuix d'una breu pausa, va començar una nova erupció, esta volta en el cràter superior, una erupció subglacial en el centre del glaciar, lo que va causar el desgel d'est i les conseqüents inundacions en els rius propencs, provocant l'evacuació de més de 800 persones. El riu Markarfljót es va desbordar i va causar danys materials en la Hringvegur, primera carretera del país, que va tindre que ser tallada en un tram de 400 metros.[3] Esta erupció va ser de naturalea explosiva, estimant-se que va ser entre dèu i vint voltes superior a l'anterior en Fimmvörðuháls. Ya que esta erupció es va produir baix el gèl del glaciar, la lava expulsada va sofrir un ràpit refredat, lo que va provocar que es formaren menuts fragments de vidre que varen ascendir dins de la columna de cendra, per lo que la seua presència en les capes altes de l'atmòsfera és molt perillosa per als avions.[4][5] El dia 17 d'abril el pronòstic era que el núvol continuara estenent-se pel nort d'Europa.[6]
El dia 19 d'abril, vulcanólogos suecs varen detectar que el volcà començava a expulsar una cantitat menor de cendra, mentres que aumentava l'emissió de lava i vapor, lo que feya presagiar una situació de calma en l'erupció,[7] pero al sendemà, el Centre de Control del Tràfic Aéreu britànic (NATS) va detectar que l'erupció s'havia enfortit originant un nou núvol de cendra.[8] Per la seua banda el president d'Islàndia, Ólafur Ragnar Grímsson, va instar, en una entrevista a la BBC, a les autoritats mundials a preparar-se per a una eventual erupció del volcà Katla, ya que, segons ell, l'erupció del Eyjafjallajökull és només un "menut ensaig", i afirma que l'erupció del Katla està cada volta més propenca.[9]
Des de llavors l'activitat volcànica va ser continuada encara que en menor força que en els dies anteriors, per lo que les incidències causades per l'erupció es varen reduir, permaneixent la situació baix el control de les autoritats de protecció civil.[10]
Núvol de cendra
[editar | editar còdic]Esta segona erupció va tirar cendra volcànica a l'atmòsfera, aplegant a una altura de varis quilómetros i estenent-se per un àrea de mils de quilómetros quadrats,[11] causant l'interrupció del tràfic aéreu en el noroest d'Europa el 15 d'abril de 2010, el tancament d'aeroports i l'espai aéreu sobre la major part del nort d'Europa, aixina com la cancelació de mils de vols.[12][13][14][15][16] Esta circumstància va afectar als vols procedents de moltes parts del món, en tancar els aeroports de Fráncfort i Ámsterdam, estimant-se la cancelació de fins a 17.000 vols.[17] No es donava esta circumstància des dels atentats de l'11 de setembre de 2001.[18] Per tot açò, els servicis de ferrocarrils del nort d'Europa es varen vore desbordats per la creixent demanda.[19] Mentrestant, científics islandesos anunciaven previsions d'intensificació de l'erupció[20] i la NASA va advertir que esta erupció podria ser el preludi d'una molt major.[21]
El 19 d'abril, l'OTAN va realisar varis vols de prova en distints punts, no confirmats, d'Europa. Els avions, caces polivalents F-16, varen sofrir cristalisació de minerals en l'interior dels motors, encara que tots varen poder aterrisar sense problemes en les seues bases.[22]
El 20 d'abril es va obrir l'espai aéreu de la major part d'Europa, quedant restringit en Dinamarca, Suècia i Irlanda,[23] fins a la data s'havien cancelat 95 000 vols en el continent.[24] Eixe mateix dia l'eixèrcit finés va fer públiques les fotográfias dels danys produïts pel núvol de cendra en avions caces polivalents F-18 que varen realisar un vol de prova el dijous 15 d'abril.[25][26]
Durant els dies següent es va restablir el tràfic aéreu en Europa i es varen analisar els seus efectes. L'Unió Europea va detectar errors en els mecanismes de coordinació i emergència[27][28] per lo que es varen celebrar trobades per a solucionar-los.[29] Aixina és com es va iniciar el proyecte d'espai aéreu comunitari.[30]
El 4 de maig es va produir un canvi en la direcció del vent que va dur el núvol de cendra cap al sur afectant, en restriccions i tancament d'aeroports, al tràfic aéreu d'Irlanda i Regne Unit.[31] S'esperava que el núvol alcançara la costa oest de França i el nort d'Espanya durant la següent nit.[32]
La composició de la cendra va ser la següent:[33]
- Composició de la roca ígnea formada (% en pes)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Un volcà entra en erupció en el sur d'Islàndia.» El País.
- ↑ «Registrada una nova erupció en el sur d'Islàndia.» El País.
- ↑ «Alerta en el sur d'Islàndia davant el perill d'inundacions pel desgel causat per l'erupció.»
- ↑ [enllaç trencat] www.antena3noticias.com
- ↑ [enllaç trencat] www.antena3noticias.com
- ↑ El núvol de cendra del volcà islandés alvança cap a l'est pel nort i centre d'Europa www.20minutos.es
- ↑ «El volcà escomença a expulsar menys cendra.» [1] archivat en Wayback Machine. www.cadenaser.com
- ↑ «Londres afirma que l'erupció del volcà ha creixcut i informa d'un nou núvol.» www.elperiodico.com
- ↑ «Olafur Grimsson: Eruption is only 'small rehearsal'.» news.bbc.co.uk (en anglés)
- ↑ «Erupció de volcà islandés continua, pero en menys força.» [2] archivat en Wayback Machine. spanish.peopledaily.com.cn
- ↑ Video. «El satèlit mostra l'alvanç del núvol volcànic des d'Islàndia.» www.elpais.com
- ↑ «El núvol de cendres volcàniques obliga a cancelar més de 5.000 vols en tota Europa.» www.elpais.com
- ↑ «Onze països del nort d'Europa tanquen els seus aeroports pel núvol volcànic.» www.elmundo.es
- ↑ «"En un parell d'hores l'aeroport d'Estocolm era un caos absolut".» www.20minutos.es
- ↑ «La cendra d'un volcà islandés paralisa els vols del nort d'Europa.» www.publico.es
- ↑ «Els aeroports del nort d'Europa tiren el tancament fins a matí per l'erupció d'un volcà en Islàndia.»
- ↑ «Els tancaments de Fráncfort i Amsterdam estén el caos aéreu fòra d'Europa.» www.elpais.com
- ↑ [enllaç trencat] www.antena3noticias.com
- ↑ «Tots els trens del nort d'Europa estan colapsats, no nos venen billets.» www.20minutos.es
- ↑ «Islàndia preveu que l'erupció s'intensifique.» www.elpais.com
- ↑ «La NASA advertix que l'erupció volcànica en Islàndia podria ser preludi d'una molt més greu.» www.intereconomia.com
- ↑ «Avions de la OTAN sofrixen problemes en els motors per la cendra volcànica.»
- ↑ «Suècia, Dinamarca i Irlanda, els únics que mantenen tancats els seus espais aéreus.» www.20minutos.es
- ↑ «95.000 vols han segut cancelats des de que va començar la crisis aérea pel volcà.» www.20minutos.es
- ↑ «L'Eixèrcit finlandés publica fotografies de danys provocats per la cendra en les seues caces.» www.20minutos.es
- ↑ «Tuhkahiukkasista konkreettista vaaraa lentoturvallisuudelle Suomen ilmatilassa.» [3] archivat en Wayback Machine. www.ilmavoimat.fi (en finés).
- ↑ de.html «La UE revisarà mecanismes de coordinació i emergència despuix de la crisis aérea.»
- de.html Archivat el 28 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine. www.finanzas.com
- ↑ «Blanco veu fallos en el pla d'emergències aérees de la UESClB.» www.elperiodico.com
- ↑ [enllaç trencat] www.cope.es
- ↑ «La presidència espanyola vol espentar l'espai aéreu europeu.» www.publico.es
- ↑ «Irlanda i Regne Unit restringixen vols per l'aument de la cendra del volcà islandés.» www.elpais.com
- ↑ «Els restants de les cendres d'Islàndia podrien aplegar al sur d'Europa esta nit.» www.elmundo.es
- ↑ Efnagreiningar og kornastærðadreifing www.earthice.hi.is (en finés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erupción del Eyjafjallajökull de 2010» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.